Frogmore

La Facenda de Frogmore o Frogmore Estigues és un parc privat de 13 ha (130 000 m²) en el Home Park, adjacent al castell de Windsor, en el comtat anglés de Berkshire. El seu nom es deu a l'abundància de granotes (frog, en anglés) que sempre hi ha hagut en esta zona pantanosa propenca al riu Támesis.
En la facenda s'ubica Frogmore House, casa de camp de la realea, aixina com tres llocs d'enterrament de la família real britànica: el Mausoleu Real, que alberga les tombes de la regna Victoria i el seu espós, el príncip Alberto, el mausoleu de la duquesa de Kent, mare de la reina Victoria, i el Cementeri Real.
Frogmore House
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Frogmore House.
Frogmore House va ser edificada en la década de 1680. En 1792, Jorge III la va adquirir per a que servira de retir campestre a la regna Carlota. El noble, polític i diplomàtic Louis Mountbatten va nàixer en esta casa en 1900.
Llocs d'enterrament
[editar | editar còdic]Mausoleu de la duquesa de Kent
[editar | editar còdic]
Este mausoleu és el lloc a on està enterrada la mare de la reina Victoria, la princesa Victòria de Sajonia-Coburgo-Saalfeld, duquesa de Kent. El mausoleu va ser dissenyat per l'arquitecte A.J. Humbert segons un disseny del professor Ludwig Gruner, artiste favorit del príncip Alberto.
La duquesa va viure els seus últims anys en Frogmore House, i en la década de 1850 es va començar a construir un temple proveït d'una cúpula en els terrenys de la facenda. La part superior de l'edifici devia servir com a casa d'estiu en vida de la duquesa, mentres que la part inferior estava destinada a albergar la seua sepultura. La duquesa va morir en Frogmore House el 16 de març de 1861, ans que es completara la casa d'estiu, per lo que la sala superior es va incorporar al mausoleu, i hui conté una estàtua de la duquesa.
Mausoleu Real o Mausoleu de Frogmore
[editar | editar còdic]
El segon mausoleu que existix en els terrenys de Frogmore, a curta distància del de la duquesa de Kent, és el Mausoleu Real, molt més gran, que alberga les tombes de la reina Victoria i la seua consorte, el príncip Alberto.[1]
La reina Victoria i el seu marit sempre varen voler construir un lloc de repòs per a abdós, en lloc de ser enterrats en algun dels llocs tradicionals de la monarquia britànica, com l'abadia de Westminster o la Capella de Sant Jorge, en el castell de Windsor. El príncip Alberto va morir en decembre de 1861, mentres s'estava construint el mausoleu de la mare de Victòria en Frogmore. Als pocs dies de la seua prematura mort, el professor Gruner i l'arquitecte Humbert, que havien realisat el mausoleu de la duquesa de Kent, treballaven ya en el disseny d'un nou mausoleu.
Els treballs varen començar en març de 1862. En octubre d'eixe any ya estava finalisada la cúpula i en decembre es va consagrar l'edifici, encara que la seua decoració no es va terminar fins a agost de 1871.
L'edifici té forma de creu grega, i el seu exterior s'inspira en el romànic italià. Les parets són de granit i pedra de Pórtland, i el sostre està cobert de coure australià. La decoració interior seguix l'estil del pintor favorit d'Alberto, el renaixentiste Rafael, i constituïx un opulento eixemple de l'época victoriana. En les parets interiors predomina el marbre roig portugués, obsequie del rei Luis I de Portugal, primer d'abdós cònjuges, en incrustacions d'atres marbres de tot lo món.
El sarcòfec va ser dissenyat pel baró Carlo Marochetti, i mostra les efigies yacentes de la reina i el príncip. El sepulcro està fet a partir d'una única peça de granit gris d'Aberdeen sense imperfeccions. La figura de la reina es va fer al mateix temps que la del príncip, pero no es va colocar en el mausoleu fins al cap del seu decés.
Les úniques persones enterrades en este mausoleu són Victoria i Alberto, pero el panteón alberga varis memorialés, com el monument a la princesa Alicia, gran duquesa de Hesse–Darmstadt, filla de la parella, que va morir de grup a l'edat de 35 anys. En el centre de la capella hi ha un monument a Eduardo, duc de Kent, pare de Victoria, que va morir en 1820 i està enterrat en la capella de Sant Jorge del castell de Windsor.
Una de les escultures que alberga el mausoleu és la de la reina Victoria i el príncip Alberto vestits d'anglosaxons, encarregada despuix del decés del príncip i eixecutada per William Theed. L'estàtua es va traslladar al mausoleu en 1938,[2] despuix de ser inaugurada el 20 de maig de 1867 en el castell de Windsor. El model en algeps, que es va exhibir en 1868 en la Royal Academy of Arts, s'expon en la National Portrait Gallery, en préstam de la Royal Collection.[3] En la guia oficial pot vore's una image de l'escultura, sense pedestal. La reina Victoria va escriure en els seus diaris que l'escultura va ser idea de la seua filla major, Victoria, i que l'inscripció del pedestal està presa del poema The Deserted Village, d'Oliver Goldsmith,[4] en el que es llamenta de la desaparició del poblat imaginari de Sweet Auburn.
L'estructura de l'edifici és inestable i està tancat al públic des de 2007. La restauració pot allargar-se fins a una década[5]
Cementeri real
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cementeri real (Regne Unit).
Des de la seua inauguració en 1928, la majoria dels membres de la família real, llevat els reis i els seus consortes, han segut inhumats en el cementeri real de Frogmore, un camposanto situat despuix del mausoleu de la reina Victoria.
Entre els allí enterrats, es troba el príncip Arturo de Sajonia-Coburgo-Gotha, duc de Connaught, i el príncip Enrique de Windsor, duc de Gloucester, aixina com Jorge de Sajonia-Coburgo-Gotha, duc de Kent i el duc de Windsor, que va regnar en el nom d'Eduardo VIII abans de la seua abdicació, enterrat junt a la seua esposa Wallis Simpson. Numerosos membres de la família del príncip Cristián de Schleswig-Holstein i del marqués de Cambridge també estan enterrats en este cementeri.
En este terreny també s'alça el cenotafio de la reina María de Romania, tataranieta de la reina Victoria i esposa del rei Alejandro I de Yugoslàvia, que va morir exiliada en Londres, i va estar enterrada en Frogmore des de 1961 a abril de 2013, quan els seus restants varen ser exhumats i traslladats al mausoleu real d'Oplenac, en Sèrbia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «History of Frogmore». The Official Website of the British Monarchy. Consultat el 21 de decembre de 2015.
- ↑ Queen Victoria and Prince Albert per William Theed en la Colecció Real.
- ↑ Darby i Smith The Cult of the Prince Consort (pp. 13–14), Universitat de Yale, 1983.
- ↑ Frogmore House and The Royal Mausoleum, guia ilustrada en detalls de l'història i arquitectura del lloc, per Jane Roberts, revisada i reeditada en 2012, Royal Collection Trust, ISBN 978 1 902163 25 3
- ↑ «[1]». Consultat el 21 de decembre de 2015.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Frogmore.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frogmore» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.