Fumeral de fades
Un fumeral de fades (també coneguda, segons les regions, com a bolet rocós,[1] senyoreta en tocat, similar al francés demoiselle coiffée, piràmide o torre rocosa, o hoodoo), en geomorfología, és una espècie de gran columna natural constituïda a pur de roques dèbils, generalment sedimentarias, el cim de les quals és de roca més resistent que la protegix dels efectes de l'erosió. Són un accident semblat al que ocorre en les costes en els farallones, en els que també intervé l'erosió marina.
Es troben principalment en el desert i en zones àrides, seques i calentes. En l'us comú, la diferència entre els fumerals de fades i els pináculos o agulles és que els fumerals tenen una gruixa variable i les agulles, en canvi, tenen un perfil més suau o una gruixa uniforme que es va estretint des del sol cap a dalt. Els hoodoos varien en tamany des del d'un humà promig a altures superiors a un edifici de 10 pisos. Els minerals depositats en els diferents tipos de roca són la causa de que certs fumerals varien de color a lo llarc de la seua altura.
Les més conegudes, ya que són un important reclam turístic, estan en la regió de Capadocia, en Turquia, i els fumerals de fades del parc nacional del Canó Bryce (EE. UU.). Estes formes, a voltes estranyes, estan present en tots els llocs del planeta i són la font de moltes creències, superstició i llegendes.
L'erosió dels fumerals poden tindre un o varis orígens, segons siga el lloc en que apareguen. Poden deure's a la força de les corrents d'aigua de pluja i a les reaccions químiques entre les roques i l'aigua. La força del vent que destruïxen la roca per expansió.[2]
Les columnes es componen d'estrats (vàries capes de sol superpostes) composts de roques friables (calcáreas, per eixemple), mentres que el seu cim està constituït per una capa de protecció (per eixemple una capa de arenisca o d'una grossa roca més dura) més resistent a l'erosió. Este caixco protegix de l'erosió a les capes fràgils situades per davall, mentres que les capes veïnes desapareixen en el temps.[2]
Hoodoos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parc nacional del Canó Bryce.
En certes regions de l'oest d'Amèrica del Nort estes estructures rocoses es diuen hoodoos (que significa, mala sort). El nom deriva del cult vudú que dona a certes formes naturals poders màgics.[2]
Molt abans, les formes particulars d'estes pedres ya estaven en l'orige de les llegendes dels amerindios. Per eixemple, en la regió del parc nacional Bryce Canyon, els hoodoos varen ser considerats restants petrificados de sers antics que havien segut sancionats per mals comportaments.[3] En el parc nacional, algunes formes de certs hoodoos els han valgut per a tindre noms propis especials com a «Martell de Thor», «Queen Victoria» o «E.T.». Són els símbols del parc pel seu gran número.
Els fumerals en Espanya
[editar | editar còdic]
Entanque de l'Ebre
[editar | editar còdic]Es varen formar gràcies a l'erosió eixercida durant mils d'anys en montículs formats en la seua part inferior de tufa (terra fràgil d'orige volcànic), i en la part superior de basalt i andesita. Durant el quart periodo geològic, les pluges varen erosionar estes formacions, i varen quedar montículs de tufa coronats per un capell de basalt dur, l'altura del qual pot aplegar als quaranta metros. Les roques dures de la part superior protegixen a les roques blanes de la part inferior fent un efecte de paraigües.
Alguns eixemples de fumerals de fades són els següents:
- Aguarales de Valpalmas, província de Saragossa (Espanya).
- Penya Sola de Collas, igualment en la província de Saragossa (entre Biel i Fuencalderas).
- Senyoretes de Arás en Biescas, en la província d'Osca (Espanya).
- Castildetierra, en el desert de les Bardenas Reals, Navarra (Espanya).
Canàries
[editar | editar còdic]Eixemple de fumerals de fades són les que es donen en el denominat Paisage Llunar de Granadilla d'Abona, en l'illa de Tenerife.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://www.spain.info/es/descubrir-espana/bolets-rocosos-ciutat-encantada-bolnuevo/
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (en francés) Encyclopédie canadienne (ed.): «Cheminée de fée». Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2013. Consultat el 10 de maig de 2009.
- ↑ (en anglés) National Park Service (ed.): «Historique dones Amérindiens». Consultat el 1 de març de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chimenea de hadas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.