Anar al contingut

Funció d'orde superior

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques i ciències de la computació funcions d'orde superior són funcions que complixen a lo manco una de les següents condicions:

  1. Prendre una o més funcions com a entrada
  2. Tornar una funció com a eixida

En matemàtica estes funcions es diuen operadors o funcionals. Eixemple de funcions d'orde superior són les operacions derivada i antiderivada en càlcul; lloc que tant els seus arguments com els seus resultats poden ser atres funcions no constants.

En Informàtica es poden crear en numerosos llenguages de programació, pero són particularment freqüents en els que incorporen el paradigma de programació funcional. Açò vol dir que en la programació funcional les funcions són considerades "ciutadans" de primera classe. Poden usar-se com a paràmetros per a atres funcions. Una funció també pot ser assignada a un símbol o variable, permetent la selecció dinàmica d'una funció apropiada segons les circumstàncies.[1]

Eixemples generals

[editar | editar còdic]

Un eixemple simple d'una funció d'orde superior és la funció map, que pren, com a arguments, una funció i una llista, i torna la llista formada en aplicar la funció a cada membre de la llista. Per a que un llenguage admeta map, deu admetre passar una funció com a argument.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «a-el-restant-de-nosatres/ Copia archivada». Archivat des d'el a-el-restant-de-nosatres/ original, el 14 de març de 2011. Consultat el 1 de maig de 2011.


Referències

[editar | editar còdic]