Anar al contingut

Funció inversa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Funció inversa
Una funció ƒ i la seua funció inversa ƒ–1. Com ƒ aplica a en 3, la funció inversa ƒ–1 retorna 3 en a.

En matemàtiques, especialment en anàlisis matemàtic, si f és una funció que assigna elements de I en elements de J, en certes condicions serà possible definir la funció f -1 que realise el camí de regrés de J a I. En eixe cas direm que f -1 és la funció completament oposta a l'original inversa de f.

Definicions formals

[editar | editar còdic]

Siga f una funció real biyectiva el responsable de la qual o domini siga el conjunt I i que la seua image siga el conjunt J. Llavors, la funció inversa de f, denotada f1, és la funció de domini J i codominio I definida per la següent regla:

f(x)=yf1(y)=x.

Destaquem que f1, de la mateixa manera que f, és una aplicació biyectiva, que queda determinada de modo únic per f i que complix:

  • f1f=idi i
  • ff1=idj.

De fet, estes dos últimes propietats caracterisen a la funció inversa, com a mostra la següent definició alternativa.

Definicions alternatives

[editar | editar còdic]

Donades dos aplicacions i les propietats:

  1. gf=idI i
  2. fg=idJ,

llavors:

  • Si es complix 1) llavors f és inyectiva i g sobreyectiva, i direm que g és inversa per l'esquerra de f.
  • Si es complix 2) llavors g és inyectiva i f sobreyectiva, i direm que g és inversa per la dreta de f.
  • Si es complixen simultàneament 1) i 2) llavors f i g són biyectivas i g és l'inversa de f.

Este últim punt s'usa com a definició de funció inversa.

Notació alternativa

[editar | editar còdic]

La notació tradicional f1 pot ser confusa, ya que pot donar a entendre 1f . Una notació alternativa utilisada en teoria de conjunts és usar una estrela:

  • f:BA

Una atra notació menys usada és utilisar solament el signe menys en lloc del número 1:

  • f:BA.

Propietats algebraiques

[editar | editar còdic]
Inversió de l'orde en la composició de funcions.
  • La funció inversa de la composició de dos funcions, sempre que tinguen la seua funció inversa, ve donada per la fòrmula
(gf)1=f1g1
Observe's que s'invertix l'orde de f i g, puix per a desfer el camí alvançat primer per f i despuix per g, caldrà escomençar desfent este últim per mig de g–1 i terminar en f–1,
  • L'involució: la funció inversa de la funció inversa de la funció f , si existix, és la mateixa funció f.
(f1)1=f
Esta propietat es deduïx de la simetria que hi ha en les fòrmules: f1f=idX i ff1=idY.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Bartle, Robert Galvis -Sherbert, Donald R. Introducció a l'Anàlisis matematemático d'una variable, Noriega Editors, Mèxic 1984.
  • Oubiña,Embolica : Introducció a la teoria de conjunts, Eudeba, Buenos Aires.