Fundente (química)
Els fundentes (també coneguts fins a mediats de el XX com sales de fusió)[1] són aditius principalment utilisats en la fusió de metalés i aleacions, a on intervenen com a agents de fusió especialment en l'obtenció de metals a partir dels seus composts inorgànics, com òxits o clorurs.[2] Els formadors de la fase fosa en la sinterización de materials ceràmics o per a la producció de vidre també es denominen fundentes.[3]
De forma general, són productes que reduïxen el punt de fusió d'un o més elements o composts químics. La presència i la naturalea d'un fundente tenen un impacte significatiu en el producte final obtingut i en les seues propietats físiques i químiques.
Modo d'acció dels fundentes metalúrgics
[editar | editar còdic]
Bàsicament, un fundente deu tornar-se líquit per baix del punt de fusió del material de càrrega principal colocat en el forn, perque solament aixina pot promoure la transició d'este material de l'estat sòlit al fos.
El baix punt de fusió del fundente i la seua composició orientada a la tasca, generalment com una mescla de sales inorgàniques, fan que els òxits es desprenguen del material a fondre i es convertixquen en escoria. Al mateix temps, el fluix de escoria protegix al material d'una nova oxidació perque s'evita l'entrada de l'oxigen de l'aire.
Propòsits del tractament en fundentes
[editar | editar còdic]Són més diversos de lo que sugeriria la terminologia utilisada en el passat. Lo únic que es manté per a cada tipo de tractament és que té que eliminar determinades propietats indesijables de la massa fosa i donar-li atres desijables. Açò també inclou l'adició i eliminació d'elements, ya siga oxidando i escorificando els òxits formats, ya siga agregant en forma d'aleacions mestres o mescles salines adequades.
Els agents de tractament de fusió eixerciten un paper important en la metalúrgia dels metals ferrosos i no ferrosos. En el cas d'estos últims, açò s'aplica en particular a les aleacions d'alumini i magnesi, aixina com a totes les aleacions a pur de coure i totes les demés aleacions comunes de metals no ferrosos, ya siga a pur de zinc, estany o plom.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gießereipraxis. Nr. 1–2, 1977
- ↑ «Flußmittel» (en de). Consultat el 2015-01-02.
- ↑ Hermann Salmang, Horst Scholze, Rainer Telle (Hrsg.): Keramik. 7. Aufl., Heidelberg 2007, S. 646.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fundente (química)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.