Funduq

Un funduq o funduk (en grec πάνδοκος, "benvinguts a tots" i terme que prové del àrap clàssic فندق, "alberc", "almagasén", també fondac) és un establiment públic que constava usualment de posada, estable i almagasén a on podien hostajar-se els comerciants, almagasenar els seus mercaderies i realisar transaccions comercials.

Història

Ya es tenen notícies de funduqs des de el IV^[1] encara que posteriorment, durant l'Edat Mija, va aplegar a generalisar-se en ciutats musulmanes principalment del nort d'Àfrica. Els fonduqs i també els caravasares varen ser edificis essencials en la vida dels habitants de la medina. Eren grans edificis organisats al voltant d'un pati central, vorejats generalment en la planta baixa per tallers, estables i habitacions en el pis de dalt.

Molts dels antics funduqs tradicionals han aplegat als nostres dies i s'han reconvertit en establiments hosteleros com per eixemple en el cas de Fez (Marroc), a on es tenen contabilisat més de cent, molts d'ells de gran importància com el Funduq al-Najjariyyin, construït en el XVIII pel sultà alauita Amin Adiyil, per a proporcionar estage i almagasén als mercaders que aplegaven a la ciutat.^[2] En la ciutat de Marrakech, existixen al voltant de 140 funduqs, en particular els de la plaça Bab Fteuh.

En Espanya es conserven alguns establecimienos importants medievals com el denominat Corral del Carbó o originalment Al-Funduq al-Gidida, construït en Granada durant el regne nazarí, en anterioritat a 1336. En juliol de 2018 en recents excavacions, s'han pogut contabilisar fins a sèt funduqs en la ciutat de Denia, de planta quadrada o rectangular, en una superfície d'entre 200 i 500 metros quadrats.^[3]

Funduq al-Najjariyyin en Fez, Marroc.
Funduq Sidi Mansour en Tremecén, Argèlia.
Funduq Sidi Mansour en Tremecén, Argèlia.
Funduq Sidi Mansour en Tremecén, Argèlia.
Funduq en Trípoli, Líbia.
Funduq en Trípoli, Líbia.

Fondaco

Tant en Venècia, Gènova, Nàpols i atres potents ciutats comercials de el XII existien llocs comercials en funduqs, denominats en este cas funduq (singular, funduk), en la costa mediterrànea. Estos espais estaven reservats per al comerç i descàrrega de mercaderies dutes de llocs tan lluntans com els funduqs de Palestina. Els primers testimonis medievals de funduqs daten de mitan de el XII: Chafa, Valéncia i Aleixandria.^[4]

La presència en els ports mediterràneus més importants dels seus propis fondaci (com a complexos utilisats per al comerç i l'alberc dels seus compatriotes) es considerava una de les característiques per a definir una ciutat com república marítima en l'Edat Mija que a la seua volta varen establir fondaci en centres importants de comerç marítim com Constantinopla o Aleixandria. Un fondaco podia alcançar el tamany d'un barri, a on generalment s'aplegava a construir una iglésia o un hospici i era governat per un bailío, que tenia també funcions de juge en les disputes econòmiques.

En Venècia encara han subsistit varis fondaci, com el Fondaco dei Turchi i el Fondaco dei Tedeschi.

Vore també

Referències

↑ M. Rostovtzeff (1967). Història social i economica del món helenistico, Madrit: Espasa Calpe, p. 75.
↑ Archnet (ed.): «Funduq al-Najjariyyin Funduq al-Najjariyyin». Consultat el 11 de juliol de 2018.
↑ «Troben en Dénia una inscripció romana funerària i els vestigis d'una hospedería islàmica». Consultat el 11 de juliol de 2018.
↑ Moatti (2004). La mobilité dones personnes en Méditerranée de l'Antiquité à l'époque moderne: procédures de contrôle et documents d'identification, École française de Rome [diff. de Boccard]. ISBN 978-2-7283-0692-3.

Bibliografia

Robert Fossier. L'Edat Mija, Crítica. ISBN 84-7423-352-6.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Funduq» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] M. Rostovtzeff (1967). Història social i economica del món helenistico, Madrit: Espasa Calpe, p. 75.

[2] Archnet (ed.): «Funduq al-Najjariyyin Funduq al-Najjariyyin». Consultat el 11 de juliol de 2018.

[3] «Troben en Dénia una inscripció romana funerària i els vestigis d'una hospedería islàmica». Consultat el 11 de juliol de 2018.

[4] Moatti (2004). La mobilité dones personnes en Méditerranée de l'Antiquité à l'époque moderne: procédures de contrôle et documents d'identification, École française de Rome [diff. de Boccard]. ISBN 978-2-7283-0692-3.

[1]

[2]

[3]

[4]