Furcraea hexapetala

Furcraea hexapetala és una espècie fanerógama de l'antiga família Agavaceae ara subfamília. És coneguda comunament com cabuya o pita. Esta espècie de la família agavaceae es troba, principalment, en Colòmbia i Veneçola.
Descripció
[editar | editar còdic]Furcraea hexapetala presenta les següents característiques: fulls verts carnosas lanceoladas, talle florífero en escape, sistema radicular fibroso, aplegant a profundisar-se fins a tres metros, i frut en càpsula en numeroses llavors. El full pot contindre, del seu pes total, entre 2 i 4% de fibres llargues, denominades dures; el 96% restant correspon a sucs, bagazos i fibres curtes, la qual cosa constituïx un volum apreciable de biomassa, que si és processada adequadament, es pot convertir en un abonament d'excelent calitat. Des del punt de vista ecològic, el fique o cabuya alberga organismes benèfics com a aranyes, controladores de diversos insectes plaga.
Cultiu
[editar | editar còdic]El seu cultiu es dona en climes en bona llum, temperatura entre 17 i 24 °C, humitat relativa entre el 50 i 70%. Es produïx en els departaments de Boyacá, Santander, Cundinamarca i Antioquia. S'utilisen les plantes els fulls de les quals no posseïxquen aguijones o acúleos; preferix sols sílico-arcillosos, ben airejats i en un pH entre 5.0 i 7.0. Es pot propagar sexualment per polinisació entomófila, pero deu propagar-se asexualmente per mig de bulbilos o hijuelos, els quals despuix de caure al sol, creixen fàcilment.
Sobre els beneficis econòmics, se li realisa el següent procediment:
- Cort del full: es deu fer en una época ni molt plujosa ni molt seca. Els fulls deuen estar madures, és dir, que la planta tinga uns tres anys i mig d'edat.
- Rastrillado: es deu llevar la epidermis del full, deixant un residu de celulosa. S'agreguen 5 g/L d'hidròxit de sodi i 5 g/L de sulfito de sodi, es deuen tindre en conte la temperatura durant el procés.
- Llavat de les fibres: es deu fer en abundant aigua, devent-se pentinar el full al mateix temps.
- Secat: es realisa en màquines especials o al sol.
- Empacado: en manojos homogéneus d'un quilogram, normalment es fan pacas de 30 manojos.
Com a subproductes, es té que el dessifrat s'utilisa per a elaborar estopas, coixins, matalafs, paper, entre uns atres. També, servix per a fabricar agrocombustibles, herbicida i com a aliment per al ganado.
Plagues
[editar | editar còdic]Sobre les plagues i malalties, es té que als fulls les afecta un passador, de la mateixa manera que el chinche chupador, la cochinilla, coleòpters i grills. Aixina mateix la gotera, pigota i machas de la cochinillas afecten a les raïls.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Furcraea hexapetala va ser descrita per (Jacq.) Urb. i publicat en Symbolae Antillanae seu Fonamenta Florae Indiae Occidentalis 4: 152. 1903[1]
Furcraea: nom genèric que va ser cridat aixina per Étienne Pierre Ventenat en 1793, en honor del comte Antoine-François de Fourcroy, químic del Real Jardí de les Plantes Medicinals, en París.
hexapetala: epítet latino que significa "en sis pétals".[2]
- Agave aspera Jacq.
- Agave australis Steud.
- Agave cubensis Jacq.
- Agave hexapetala Jacq.
- Agave odorata Pers.
- Agave vivipara Arruda
- Furcraea agavephylla Brot. ex Schult.
- Furcraea aspera (Jacq.) M.Roem.
- Furcraea cahum Trel.
- Furcraea cubensis (Jacq.) Vent.
- Furcraea cubensis var. inermis Baker
- Furcraea macrophylla Baker
- Furcraea valleculata Jacobi[3][4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- cocuisa de Veneçola, jeniquén de Cuba, maguey de cocuy (Cuba).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Furcraea hexapetala». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 d'agost de 2013.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Furcraea hexapetala en PlantList
- ↑ «Furcraea hexapetala». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 28 d'agost de 2013.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Furcraea hexapetala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.