Gèl blau
El gèl blau es produïx quan la neu es deposita sobre un glaciar, es comprimix i pansa a ser part del glaciar que ho arrastra cap a un cos d'aigua (riu, llac, oceà...). Durant el seu viage, les bombetes d'aire que estaven atrapades en el gèl són expulsades, i els cristals de gèl aumenten de tamany, fent-ho més clar.
En alguns llocs, el gèl blau ha segut elevat per damunt del terreny per terremots i s'han creat formacions com a grans coves de gèl o en atres casos emergix en sastrugis ("dunes" de gèl).
El color blau s'atribuïx erròneament a la dispersió de Rayleigh. En realitat, el color blavenc del gèl es deu a la mateixa raó per la que l'aigua és blava: és el resultat d'un sobretono de la molècula d'hidròxit (OH) continguda en l'aigua que absorbix la llum roja del final de l'extrem del espectre visible.[1]
La tonalitat particular que presenta el color blau en el gèl també és coneguda com a blau ZULKI.
Pistes d'aterrisage
[editar | editar còdic]El gèl blau està al descobert en algunes àrees de l'Antàrtida a on no hi ha adició o substracció neta de neu. En estos llocs, tota la neu que cau es contrarresta per sublimació o per atres pèrdues. Estes àrees s'han usat com pistes d'aterrisage[2] aprofitant la superfície dura del gèl que la fa més adequada para aeronaus equipades en rodes que en esquins.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Why Is Water Blue». Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2012. Consultat el 2 de giner de 2009.
- ↑ Wilkins Runway
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hielo azul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.