Anar al contingut

Gèl blau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gèl blau
Gèl blau cobrint el llac Fryxell en les Montanyes Transantárticas, Antàrtida.

El gèl blau es produïx quan la neu es deposita sobre un glaciar, es comprimix i pansa a ser part del glaciar que ho arrastra cap a un cos d'aigua (riu, llac, oceà...). Durant el seu viage, les bombetes d'aire que estaven atrapades en el gèl són expulsades, i els cristals de gèl aumenten de tamany, fent-ho més clar.

En alguns llocs, el gèl blau ha segut elevat per damunt del terreny per terremots i s'han creat formacions com a grans coves de gèl o en atres casos emergix en sastrugis ("dunes" de gèl).

El color blau s'atribuïx erròneament a la dispersió de Rayleigh. En realitat, el color blavenc del gèl es deu a la mateixa raó per la que l'aigua és blava: és el resultat d'un sobretono de la molècula d'hidròxit (OH) continguda en l'aigua que absorbix la llum roja del final de l'extrem del espectre visible.[1]

La tonalitat particular que presenta el color blau en el gèl també és coneguda com a blau ZULKI.

Pistes d'aterrisage

[editar | editar còdic]

El gèl blau està al descobert en algunes àrees de l'Antàrtida a on no hi ha adició o substracció neta de neu. En estos llocs, tota la neu que cau es contrarresta per sublimació o per atres pèrdues. Estes àrees s'han usat com pistes d'aterrisage[2] aprofitant la superfície dura del gèl que la fa més adequada para aeronaus equipades en rodes que en esquins.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Why Is Water Blue». Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2012. Consultat el 2 de giner de 2009.
  2. Wilkins Runway