Anar al contingut

Gīta Govinda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Guitá Govinda (segona mitat del sigle XII)[1] és un text escrit pel poeta orisano Yaiá Deva.

Manuscrit del Guitá Govinda (oest de l'Índia, 1550 aproximadament), que mostra a Krisná provant embriagantes anous de betel en les pastores gopís.
  • gītagovinda, en el sistema AITS (alfabet internacional de transliteraació del sánscrito).
  • गीतगोविन्द, en lletra devánagari de l'idioma sánscrito.
  • Pronunciació aproximada: Guita góvinda.[2]
  • Etimologia: ‘Govinda cantat’, o Govinda (‘que dona plaure a les vaques’ o ‘que cuida les vaques’, el deu pastor Krisná) alabat per mig d'una cançó.

Este poema eròtic-místic descriu la relació entre el deu pastor adolescent Krisná i les gopís (cuidadores de vaques) púberes en Vrindavan, i en particular una gopí cridada Radha. Esta obra va tindre una gran importància en el desenroll de les tradicions bhakti (devoció) del hinduismo.

El Guitá-govinda està organisat en 12 capítuls. Cada capítul està subdividido en 24 prabandha. Estos a la seua volta contenen estrofes organisades en grups de huit, cridades ashta padis.

El sanscritólogo britànic William Jones (1746-1794) va publicar la primera traducció a l'anglés en 1792, a on Kalinga (antic nom de l'Estat de Orissa) s'indica com el país d'orige del text. Des de llavors, el Guitágovinda ha segut traduït a molts idiomes de tot lo món, i es considera un dels eixemples més fins de la poesia sánscrita.

  1. Richard Blurton: Mits bengalíes [2006]. Madrit: Akal, 2008.
  2. Segons el Sanskrit-English Dictionary del britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).


Referències

[editar | editar còdic]