Anar al contingut

GJ 1224

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
GJ 1224
Constelació Serpens
Ascensió recta α 18h 07min 32,93s
Declinació δ -15º 57’ 46,5’’
Distància 24,6 anys-llum
Magnitut visual +13,61
Magnitut absoluta +14,22
Lluminositat 0,0044 sols
Temperatura 2711 - 3200 K
Massa 0,15 sols
Ràdio 0,18 sols
Tipo espectral M4.5V
Velocitat radial -34,0 km/s

GJ 1224 (G 154-44 / LHS 3359)[1] és una estrela de magnitut aparent +13,61 propenca al sistema solar, ya que es troba a una distància de 24,6 anys llum. Està enquadrada en la constelació de Serpens, en la regió de Serpens Cauda, molt prop del llímit en Sagitario.

GJ 1224 és una nana roja de tipo espectral M4.5V que la seua temperatura efectiva és notablement distinta segons la font consultada —2711 o 3200 K—. De lluentor tènue, té una lluminositat bolométrica —en totes les llongituts d'ona— igual al 0,44% de la lluminositat solar. El seu radi equival al 18% del ràdio solar i gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació proyectada inferior a 3 km/s. De molt baixa massa, esta a penes supon el 14,8% de la massa solar. Posseïx un fluix magnètic superficial intens, de 2700 G, i el seu camp magnètic superficial és d'aproximadament 2000 G.

GJ 1224 és aproximadament 2,5 voltes més lluminosa que Pròxima Centauri, la nana roja més propenca al Sol, i, de la mateixa manera que ella, és una estrela fulgurant. En estes variables es produïxen grans llamaradas que impliquen auments bruscs i impredictibles de lluentor, increment que té lloc en tot l'espectre electromagnètic. Ademés de Luyten 726-8, prototip de la classe, Ross 154 i EV Lacertae són dos coneguts eixemples d'estreles fulgurants.

Referències

[editar | editar còdic]