Serpens

Serpens o la Serp és una de les 88 constelacions modernes i era una de les 48 llistades per Ptolomeo. Entre les constelacions modernes és l'única dividida en dos parts:

• Serpens Caput o el Cap de Serp, situada a l'oest.
• Serpens Cauda o la Coa de Serp, a l'est.

Entre estes dos parts se situa la constelació d'Ofiuco, el portador de la serp. Ya que es considera una única constelació, l'ordenament d'acort a la denominació de Bayer té en conte abdós parts. En el cap de la serp se situen α, β, γ, δ, ε, ι, κ, λ, μ, π, ρ, σ, τ, χ i ω Serpentis. En la coa es localisen ζ, η, θ, ν, ξ i ο Serpentis.

Els grecs la coneixien com Ὄφις Ὀφιοῦχου («serp de Ofiuco»), o simplement com Ὄφις, i familiarment com Ἑρπετόν i Ἐγχέλυς, respectivament «la Serp» i «l'Anguilla»; els llatins, ocasionalment com Anguilla, Anguis i Coluber; pero universalment com Serpens, a sovint calificada com la Serp de Esculapio, Cesi, Glauco, Laocoonte i Ofiuco; i com Serpens Herculeus, Lernaeus i Sagarinus. El Almagesto de 1515 i les Taules alfonsíes de 1521 tenien Serpens Alangue, combinant aixina el seu llatí corrupte en el seu àrap igualment corrupte, com sol ocórrer en eixes obres. També era Draco Lesbius i Tiberinus i, potser, el Lucidus Anguis d'Ovidio i Virgilio.

Característiques destacables

Constelació de Serpens (Caput)

Solament una estrela de Serpens —α Serpentis— té una lluentor superior a magnitut 3, per lo que la constelació no és fàcil de reconéixer. Distant 74 anys llum, α Serpentis és una jaganta taronja de tipo espectral K2IIIbCN1 i 4496 K de temperatura efectiva que rep el nom d'Unukalhai. El seu lluminositat és 59 voltes major que la lluminositat solar. Li seguix en lluentor η Serpentis, una jaganta o subgigante anaranjada en un contingut molt baix en metals ([Fe/H] = -0,42) i un diàmetro, calculat a partir del seu diàmetro angular (2,98 milisegons d'arc), casi sis voltes major que el diàmetro solar. μ Serpentis és una binaria en un periodo orbital aproximat de 36 anys la component principal del qual és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo A0V. ξ Serpentis —quart astre més lluent— és una estrela blanc-groga, classificada com a jaganta o subgigante de tipo A9IIIpSr: en una lluminositat 31 voltes major que la del Sol. És una variable Delta Scuti, i, ademés, una binaria espectroscópica l'acompanyant de la qual té un periodo de 2,29 dies.

Constelació de Serpens (Cauda)

β Serpentis, que ocupa el quint lloc sobre les estreles més lluentes de la constelació, és una binaria la component principal de la qual és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo A2V en una massa de 2,4 masses solars.

γ Serpentis, de tipo espectral F6V, té 6350 K de temperatura efectiva, és tres voltes més lluminosa que el Sol i està situada a 36,7 anys llum de la Terra. ζ Serpentis és una estrela alguna cosa més calenta —de tipo F2V— en una lluminositat 6,75 voltes major que la solar. Per la seua banda, δ Serpentis és una estrela triple composta per dos subgigantes de tipo espectral F0IV que el seu periodo orbital és de 1150 anys; la més lluenta de les dos té una companyera propenca, sent el periodo orbital d'este parell interior 265 dies aproximadament.

Gudja, nom oficial de κ Serpentis, és una freda jaganta de tipo espectral K6III en un radi 71 voltes més gran que el del Sol i una lluminositat 1021 voltes major que la lluminositat solar distant aproximadament 380 anys llum. θ Serpentis és una binaria àmplia que consta de dos estreles de tipo espectral A5V separades 22 segons d'arc. La més lluenta de les dos, θ¹ Serpentis, és 24 voltes més lluminosa que el Sol i rep el nom d'Alya.

Serpens conta en vàries estreles similars al Sol. La més propenca, a 38 anys llum, és λ Serpentis, una nana groga de tipo espectral G0V i 5877 K de temperatura encara que en el doble de lluminositat que el Sol. ψ Serpentis, a 48 anys llum, és més pareguda al nostre Sol sobre temperatura i lluminositat (és de tipo G2.5V), si be està acompanyada per un parell de nanes roges que completen una òrbita entorn a ella cada 900 anys.

39 Serpentis és un atre anàlec solar d'igual lluminositat que el Sol, pese a que el seu contingut metàlic equival al 37 % del que té el Sol. Molt més semblada al Sol és la tènue HD 143436, a 142 anys llum, un possible bessó solar d'igual massa, lluminositat i tamany que el Sol; no obstant, el seu contingut en liti és sis voltes més abundant que en la nostra estrela, encara que el Sol sembla estar empobrit en este element en relació en atres estreles del seu entorn.

Entre les variables de Serpens es troben les variables Mira R Serpentis —la lluentor de la qual oscila a lo llarc d'un periodo de 356 dies—, S Serpentis i O Serpentis. QY Serpentis és una variable de llarc periodo de tipo K8IIIb que en màxima lluentor alcança magnitut 5,42. Molt diferent és NZ Serpentis, una jove estrela B[i] massiva rodejada per un disc circunestelar d'acreció que prové del núvol estelar a partir de la qual es va formar l'estrela. Per la seua banda, OU Serpentis és una binaria de contacte de magnitut 8,25 i tipo espectral F9/G0 la component primària del qual és un 19 % més massiva que el Sol.

Són vàries les estreles de la constelació en les que s'han descobert planetes extrasolars. ω Serpentis, la més lluenta entre elles, és una jaganta groga de tipo G8III que té un planeta en un periodo orbital de 279 dies. HD 168746 —cridada Alasia d'acort a l'UAI— és una nana groga en un planeta la massa mínima del qual és 0,23 voltes la massa de Júpiter; situat molt prop de l'estrela —a penes a 0,065 ua—, completa una òrbita cada 6,4 dies. La temperatura superficial d'equilibri del planeta a dita distància és de 900 K. HD 168443 és una atra nana groga de tipo G6V en un planeta de tipo «superjúpiter» i una nana marró en una òrbita més externa.

És també interessant el sistema NN Serpentis: consta d'una nana blanca molt calenta —57 000 K— i una nana roja molt pròximes entre sí, sent la separació entre elles inferior al radi solar (0,93 radis solars). El periodo orbital d'esta binaria propenca és de sol 3,13 hores. Entorn a ella s'han descobert dos possibles planetes en una separació de 3,4 i 5,4 ua respectivament.

Un atre objecte notable és PSR J1719-1438, púlsar a on s'ha detectat un possible planeta en òrbita a la seua entorn. El planeta sembla tindre una densitat d'a lo manco 23 g/cm³, de tal modo que pot considerar-se com una nana blanca, no lluminosa, de carbono i oxigen en molt baixa massa i densitat.

Gliese 710 és una nana taronja de tipo K7V la lluminositat del qual equival al 9 % de la del Sol; actualment es troba a 62 anys llum, pero dins d'1,4 millons d'anys s'aproximarà a sol 1 any llum del sistema solar, travessant llavors la núvol de Oort.

Cúmul globular M5 (Crèdits:Sloan Digital Sky Survey)

Entre els objectes del cel profunt de Serpens Caput cal senyalar el cúmul globular M5, situat a 24 500 anys llum. Este cúmul s'ha utilisat per a posar a prova el moment magnètic dels neutrins, lo que podria tirar llum sobre algunes partícules hipotètiques com l'axión. NGC 6539 és també un cúmul globular, distant 26 600 anys llum de la Terra.

Un atre cúmul globular, situat just al sur de M5, rep el nom de Colomer 5. Moltes estreles d'este cúmul estan eixint del mateix per l'acció gravitatoria de la Via Làctea, formant una coa de marea de més de 30 000 anys llum.

En Serpens Cauda es pot observar la nebulosa de l'Àguila i el seu cúmul estelar associat, M16, que es troben a 5700 anys llum de nosatres en direcció al centre galàctic. La coneguda image obtinguda en el telescopi espacial Hubble —cridada «Pilars de la Creació»— mostra una àmplia regió de formació estelar d'esta nebulosa. Un atre objecte d'interés és la cridada nebulosa Roja Quadrada, nebulosa planetària al voltant de l'estrela MWC 922. Presenta cavitats còniques bessones opostes i a lo llarc del seu eix es poden observar una série de llínees clarament definides.

Image del Sextet de Seyfert obtinguda des del telescopi Hubble

En Serpens Caput es poden observar vàries galàxias. NGC 6118 és una galàxia espiral de gran disseny en a on, en 2004, es va observar la supernova de tipo Ib SN 2004dk. NGC 5962 és una atra galàxia espiral distant 120 millons d'anys llum, entorn a la qual orbitan dos galàxies satèlit. NGC 5970, galàxia espiral barrada, es troba alguna cosa més prop de la Terra, a 92 millons d'anys llum.

El Sextet de Seyfert és una agrupació de sis galàxies, quatre de les quals interactuen gravitacionalment; la quinta galàxia està més alluntada mentres que l'última «galàxia» és, en realitat, una part separada d'una de les atres galàxies. Este cúmul de galàxies està a una distància de 190 millons d'anys llum i té aproximadament 100 000 anys llum d'ample, sent una de les agrupacions galàctiques més denses que es coneixen.

Més distant —a 600 millons d'anys llum aproximadament—, està situat l'Objecte de Hoag (PGC 54559), una atípica galàxia anular. Apareix com un anell casi perfecte d'estrelas jóvens blaves rodejant un núcleu d'estreles grogues més velles. El buit existent entre l'anell i el núcleu pot contindre alguns cúmuls estelars massa dèbils per a ser observats, encara que a través del mateix pot vore's una atra galàxia anular provablement més alluntada. Deu el seu nom a Art Hoag, qui va descobrir este objecte en 1950.

Estreles principals

Curva de llum de δ Serpentis, variable Delta Scuti (senyes de TESS)

• α Serpentis (Unukalhai o Unuk), la més lluenta de la constelació en magnitut 2,63, una estrela jaganta taronja a 73 anys llum.
• β Serpentis (Chow), de magnitut 3,54, estrela blanca de la seqüència principal.
• γ Serpentis, nana groga a 36 anys llum del sistema solar.

• δ Serpentis, sistema triple que conté dos subgigantes blanc-grogues. Una d'elles és una variable Delta Scuti.
• ε Serpentis, estrela blanca de la seqüència principal de magnitut 3,71 similar a Denébola (β Leonis).
• ζ Serpentis, subgigante blanc-groga de magnitut 4,62.
• η Serpentis, encara que ostenta la denominació de Bayer Eta, és la segona estrela més lluenta de la constelació en magnitut 3,26. És una estrela taronja jaganta o subgigante.
• θ Serpentis (Alya), sistema estelar format per dos estreles blanques separades 22 segons d'arc que es poden resoldre en un chicotet telescopi.
• κ Serpentis (Gudja), jagant roja a 348 anys llum de distància.
• λ Serpentis, estrela anàloga solar situada a 38 anys llum de la Terra.
• μ Serpentis, estrela blanca de la seqüència principal situada a 156 anys llum.
• ο Serpentis, de magnitut 4,24, és també una estrela blanca.
• ξ Serpentis, binaria espectroscópica i variable Delta Scuti situada a 105 anys llum.
• π Serpentis, estrela blanca rodejada per un disc de pols.
• σ Serpentis, estrela blanca de magnitut 4,82.
• τ Serpentis pot referir-se a huit estreles diferents; entre elles, τ⁴ Serpentis és una jaganta roja variable, τ⁵ Serpentis és una estrela de la seqüència principal i τ⁷ Serpentis una estrela en llínees metàliques.

Cúmul globular M5 i l'estrela 5 Serpentis en la part inferior

• φ Serpentis, subgigante taronja de magnitut 5,54.
• χ Serpentis, estrela químicament peculiar de magnitut 5,32.
• ψ Serpentis, estrela triple la component primària de la qual és una nana groga semblant al Sol.
• ω Serpentis, jagant en un planeta més massiu que Júpiter.
• 5 Serpentis, jagant groga i variable BY Draconis també coneguda com MQ Serpentis.

Binaria eclipsante NN Serpentis (en el centre de l'image)

• 10 Serpentis, subgigante blanca de magnitut 5,15.
• 39 Serpentis, nana groga a 57 anys llum de distància.
• R Serpentis, estrela variable Mira la lluentor de la qual fluctua entre magnitut 5,16 i 14,4 a lo llarc d'un cicle de 356,4 dies.
• AS Serpentis, binaria eclipsante de magnitut 11,62.
• FR Serpentis, estrela Ap i variable Alfa2 Canum Venaticorum.
• MS Serpentis, estrela binaria i variable BY Draconis.
• NN Serpentis, sistema binario compost per una nana blanca calenta i una nana roja; poden existir dos planetes en òrbita al voltant d'este sistema.
• OT Serpentis, nana roja i estrela fulgurant a 37 anys llum de distància.
• OU Serpentis, binaria de contacte a on els seus dos components compartixen les seues capes exteriors.
• QY Serpentis, jagant roja i variable semirregular.
• MWC 297 (NZ Serpentis), estrela B[i], una de les estreles massives més propenques al sistema solar.
• HD 136118, estrela blanc-groga acompanyada per una nana marró.
• HD 143436, bessó solar de magnitut 8,04 distant 142 anys llum de la Terra.

• HD 168443, nana groga en un planeta jagant i una nana marró.
• HD 168746, nana groga en un planeta que ampra només 6,4 dies en completar la seua òrbita.
• Gliese 701, nana roja distant 25 anys llum.
• Gliese 710, nana roja que dins d'1,4 millons d'anys s'aproximarà a sol 1 any llum del sistema solar.
• GJ 1224, nana roja a 24,6 anys llum.
• PSR J1719-1438, púlsar orbitado per un possible planeta que podria estar compost de diamant.