Ofiuco
Ofiuco o Ophiuchus, és una de les 88 constelacions modernes i una de les 48 llistades per Ptolomeo. També pot ser coneguda com el Portador de la Serp, el Serpentario o el Caçador de Serps. Pot vore's en abdós hemisferis entre els mesos d'abril a octubre per estar situada sobre l'equador celest.
Al nort de Ofiuco es troba Hércules, al suroest Sagitario i al surest Escorpio; a l'est es troben l'el Cap de la Serp (Serpens Caput) i Lliura, mentres que a l'oest queden l'Àguila (Aquila), l'Escut de Sobieski (Scutum) i la Coa de la Serp (Serpens Cauda). La constelació queda flanquejada pel Cap i la Coa de la Serp, que pot ser considerada com una única constelació: la Serp (Serpens), que la travessa. El conjunt resultant és un home rodejat per una serp.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
l'estrela més lluenta de la constelació és α Ophiuchi, que rep el nom de Rasalhague o Ras Alhague, una subgigante blanca de tipo espectral A5IVnn,[1] 25 voltes més lluminosa que el Sol[2] i distant 48 anys llum. Li seguix en lluentor η Ophiuchi, coneguda com Sabik,[3] una binaria composta per dos estreles blanques de la seqüència principal de tipo espectral A2.5V i A3V; lo inusual del sistema és la gran excentricitat de l'òrbita (ε = 0,95), que fa que la separació entre les components oscile entre 2 ua i 65 ua, sent la seua periodo orbital de 88 anys.[4]
La tercera estrela en lluentor, ζ Ophiuchi, és una estrela blava de tipo O9V molt lluminosa i massiva —74 000 voltes més lluminosa que el Sol i 20 voltes més massiva—[5] considerada una estrela fugitiva, és dir, es pensa va ser expulsada d'un sistema estelar per l'explosió d'una estrela acompanyant.
De característiques contrapostes és Yed Prior —nom oficial de δ Ophiuchi—[3], freda jaganta roja de tipo M0.5III[6] i 3811 K de temperatura efectiva.[7] β Ophiuchi, denominada Cebalrai,[3] és una jaganta taronja de tipo K2III en un radi 12 voltes més gran que el ràdio solar.[8] κ Ophiuchi és una atra jaganta molt pareguda, també de tipo K2III i de pràcticament el mateix tamany.[9] γ Ophiuchi, cridada Bake-eo,[3] és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo espectral A0V i 9506 K de temperatura rodejada per un disc circunestelar d'enrunes, detectat per l'excés d'emissió en l'infrarrojo.
λ Ophiuchi (Marfik)[3] s un sistema estelar cuádruple. El parell interior consta d'una estrela de tipo A0V i una atra de tipo A o F, que completen una òrbita al voltant del centre de masses comuna cada 41,93 dies;[10] entorn a esta binaria orbita una atra estrela, de tipo A4V, en un periodo orbital de 129,5 anys. La quarta component, molt més tènue, es localisa a una separació de 119 segons d'arc.
En esta constelació es localisen vàries de les estreles més propenques al nostre sistema solar. Aixina, l'Estrela de Barnard és, despuix de les tres components d'Alfa Centauri, l'estrela més pròxima al Sol, estant situada a poc menys de 6 anys llum.
És una nana roja de tipo espectral M4.0V[11] que té aproximadament el 16 % de la massa solar[12] i un radi igual al 19 % del que té el Sol. La seua lluminositat bolométrica —que inclou la llum infrarroja emesa— equival a 3,5/1000 voltes la solar. En una edat entre 7000 i 12 000 millons d'anys, l'Estrela de Barnard és prou més antiga que el Sol, i podria estar entre les estreles més velles de la Via Làctea. No obstant, i pese a la seua antiguetat, seguix experimentant algun esclat ocasional d'estrela fulgurant, com l'observat en 1998.[13]
També en Ofiuco es troben els sistemes 70 Ophiuchi i 36 Ophiuchi, constituïts per nanes taronges —estreles semblants al Sol encara que més fredes i tènues—, abdós a menys de 20 anys llum de distància. Les dos components de 70 Ophiuchi, de tipo K0V i K4V, tenen una òrbita excèntrica (ε = 0,499), lo que provoca que la seua separació fluctue entre 11,6 i 34,8 ua a lo llarc de la seua periodo orbital de 88,4 anys.[14] Es troba a 16,64 anys llum del sistema solar. Per la seua banda, 36 Ophiuchi és un sistema triple, en a on les dos components principals, de tipo K0V i K1V, es mouen també en una òrbita notablement excèntrica (ε = 0,922), variant la separació entre elles des de 7 fins a 169 ua;[15] una tercera nana taronja —de tipo K5V—[16] orbita al voltant d'esta binaria a una distància compresa entre 4370 i 5390 ua.
Distant 18,7 anys llum, Gliese 644 és un sistema estelar quíntuple, el sistema d'estes característiques més propenc a la Terra, sent totes les seues components nanes roges. En primera instància, Gliese 644 és una binaria visual en un periodo orbital de 627 dies pero, ademés, una de les components és una binaria espectroscópica en un periodo de 2,96 dies. El sistema es completa en atres dos estreles molt més alluntades, visualment a 72 i 220 segons d'arc, respectivament. Una o vàries de les estreles del sistema són estreles fulgurants, per lo que rep la denominació, sobre variable, de V1054 Ophiuchi.
Entre les variables de la constelació està I Ophiuchi, una de les cefeida més massives del nostre entorn —en una massa estimada equivalent a 10,4 masses solars— i que té un periodo de 17,125 dies.
També cal mencionar a RS Ophiuchi, una nova recurrent l'últim esclat de la qual va tindre lloc el 12 de febrer de 2006.[17][18][19] Aixina mateix, en 1604 va aparéixer en esta constelació la supernova de Kepler (SN 1604), l'última supernova observada en la nostra pròpia galàxia a una distància no superior a 6 kiloparsecs. Va ser una supernova de tipo Ia[20] visible a simple vista que en el moment de màxima lluminositat va superar en lluentor a qualsevol atra estrela del cel nocturn.
Una atra variable peculiar és XX Ophiuchi, estrela simbiòtica composta per una estrela Be i una jaganta roja de tipo M6II; mostra un espectre canviant i complex —pràcticament únic en astronomia— que ha fet que esta estrela siga coneguda com la «estrela de ferro de Merrill».[21] Per una atra part, V2388 Ophiuchi és una de les binarias de contacte més lluents del cel nocturn en una variació de lluentor de 0,3 magnituts en un cicle de 19,26 hores; les dos components es troben separades entre sí solament 0,021 ua.
Es coneixen vàries estreles en exoplanetas en Ofiuco. Entorn a Gliese 628 (Wolf 1061), nana roja de tipo espectral M3.5V, orbitan tres planetes en masses lo suficientment baixes com per a que puguen ser planetes rocosos, encara que actualment es desconeixen els seus tamanys i densitat. Un d'ells és una «supertierra» que es mou prop de la vora interior de la zona habitable de l'estrela.[22] Entorn a una atra nana roja, GJ 1214 (Orkaria), també s'ha descobert una atra supertierra en un diàmetro 2,68 voltes més gran que el diàmetro terrestre. Una atra estrela en un planeta extrasolar és Rosalíadecastro, nom oficial de HD 149143,[3] subgigante groga de tipo G0IV el planeta del qual, denominat Riosar, té un diàmetro un 5 % més gran que el de Júpiter. La seua separació respecte a la seua estrela és de sol 0,053 ua (6 voltes més prop que Mercurio del Sol).[23]
G 21-15 és un sistema estelar que consta de tres nanes blanques, un dels pocs sistemes coneguts d'estes característiques. El sistema consistix en una binaria espectroscópica en un periodo orbital de 6,27 dies, i una tercera nana blanca —en una atmòsfera de heli— en una òrbita àmplia al voltant del parell interior.
En Ofiuco es troba la nebulosa M2-9, també coneguda com nebulosa de les Chorrada Bessons, una nebulosa planetària situada a uns 2100 anys llum de distància. És una nebulosa bipolar en dos lòbuls de material emesos per l'estrela binaria que hi ha en el seu centre. S'estima que la capa exterior té uns 1200 anys d'edat. NGC 6369 és una atra nebulosa planetària, cridada també nebulosa del chicotet Esperit o nebulosa del chicotet Fantasma, ya que apareix com un chicotet núvol fantasmal rodejant a la tènue estrela central; esta és una estrela de Wolf-Rayet de tipo WO3 en un radi igual al 17 % del radi solar i una temperatura de 124 000 K.[24] Les imàgens del telescopi espacial Hubble mostren cóm el remanente estelar en el seu centre irradia llum ultravioleta cap al gas envolvente.[25]
Diversos cúmuls globulars de la constelació poden ser observats en binoculares. M9 és un dels cúmuls globulars més propencs al núcleu de la Via Làctea, ya que es troba a una distància de 5500 anys llum del mateix i a 25 800 anys llum del nostre sistema solar.[26] M10 i M12 són també cúmuls d'este tipo, distants 14 300 i 16 000 anys llum respectivament; este últim es caracterisa per tindre molt poques estreles de baixa massa.[27] Per la seua banda, M19 és un dels cúmuls globulars més achatados que es coneixen, podent deure's dita deformació a la seua proximitat al centre de la galàxia; té una edat aproximada de 11 900 millons d'anys.[28]
M62, cúmul globular irregular, està també prop del núcleu galàctic —a 5500 anys llum— i és un dels cúmuls més massius i lluminosos de la nostra galàxia. El cúmul té a lo manco dos poblacions estelars diferenciades, que provablement representen dos episodis distints de formació estelar.
La sonda Voyager 1, l'objecte creat per el home més distant de la Terra actualment, es localisa en esta constelació. En abril de 2024 es trobava a 162 ua de la Terra, viajant a través de la heliosheath, la capa més externa de la heliosfera del Sol.[29]
Estreles principals
[editar | editar còdic]- α Ophiuchi (Ras Alhague o Rasalhague), la més lluenta de la constelació en magnitut 2,09 i de color blanc; situada prop de Ras Algethi (α Herculis) al nort de la constelació.
- β Ophiuchi (Cebalrai), jaganta taronja de tipo K2III i magnitut 2,77, situada també al nort de la constelació.
- γ Ophiuchi (Bake-eo), estrela blanca de magnitut 3,75 en a on s'ha detectat un disc circunestelar de pols.
- δ Ophiuchi (Yed Prior), de magnitut 2,73 i color roig, situada al sur de la constelació i prop del cap de la serp.
- ε Ophiuchi (Yed Posterior), molt prop de Yed Prior i de magnitut 3,23, una estrela jaganta de color groc.
- ζ Ophiuchi, la tercera més lluenta de la constelació (magnitut 2,54), estrela del rar tipo espectral O (blau obscur).
- η Ophiuchi (Sabik), la segona més lluenta en magnitut 2,43, estrela binaria blanca de la seqüència principal.
- θ Ophiuchi, calent subgigante blau de magnitut 3,25.
- κ Ophiuchi, jaganta taronja de magnitut 3,20.
- λ Ophiuchi (Marfik), estrela cuádruple situada en el colze de Ofiuco.
- μ Ophiuchi, estrela de mercuri-manganeso de magnitut 4,62.
- ν Ophiuchi, jaganta taronja acompanyada de dos nanes marrons.
- ρ Ophiuchi, estrela binaria rodejada per una nebulosa de reflexió.
- υ Ophiuchi, estrela Am i binaria espectroscópica de magnitut 4,63.
- φ Ophiuchi, jagant groga de magnitut 4,29.
- χ Ophiuchi, estrela Be de magnitut 4,42 distant 500 anys llum.
- ψ Ophiuchi, jaganta taronja de magnitut 4,49.
- 45 Ophiuchi (d Ophiuchi), jaganta o subgigante blanc-groga de magnitut 4,29.
- 51 Ophiuchi, estrela Herbig Ae/Be rodejada per un disc circunestelar de gas i pols.
- 58 Ophiuchi, estrela blanc-groga distant 57 anys llum.
- 67 Ophiuchi, supergigante blau de magnitut 3,97 que forma part del cúmul estelar Collinder 359.
- 70 Ophiuchi i 36 Ophiuchi, sistemes estelars propencs a la Terra, el primer a 16,6 anys llum i el segon a 19,5 anys llum.
- 72 Ophiuchi, subgigante blanca de magnitut 3,72.
- O Ophiuchi, sistema estelar la component principal del qual és una binaria eclipsante de magnitut 5,72.
- X Ophiuchi, sistema binario compost per una variable Mira i una jaganta taronja separades uns 0,5 segons d'arc.
- I Ophiuchi, cefeida de magnitut mija 6,18 el periodo de la qual és de 17,1241 dies.
- RS Ophiuchi, nova recurrent formada per una jaganta roja i una nana blanca.
- TW Ophiuchi, estrela de carbono i variable semirregular de magnitut mija 8,20.
- XX Ophiuchi, variable simbiòtica complexa de magnitut màxima +8,59.
- V2129 Ophiuchi, jove estrela T Tauri de magnitut 11,2.
- V2292 Ophiuchi, nana groga de magnitut 6,64 distant 55 anys llum.
- V2388 Ophiuchi, una de les binarias de contacte més lluents del cel en magnitut 6,26.
- Estrela de Barnard, la segona estrela més propenca al sistema solar a 5,96 anys llum, una nana roja de lluentor tènue no visible a simple vista. Deu el seu nom a l'astrònom Edward Emerson Barnard, qui en 1916 va descobrir que és l'estrela en un major moviment aparent (10,3 segons d'arc per any).[30]
- Rosalíadecastro (HD 149143), estrela en una massa superior a la del Sol, que conta en un planeta extrasolar cridat Riosar que l'orbita. Noms elegits per votació popular en Espanya baix concessió del proyecte NameExoWorlds per part de l'Unió Astronòmica Internacional (IAU).
- Gliese 628 (Wolf 1061), nana roja a 13,81 anys llum del sistema solar.
- Gliese 644 (Wolf 630), el sistema estelar quíntuple més propenc a la Terra, distant 18,7 anys llum.
- Gliese 673, 12 Ophiuchi (V2133 Ophiuchi) i Gliese 688, nanes taronges a 25,2, 31,9 i 34,9 anys llum respectivament.
- Gliese 653 i Gliese 654, un ampli sistema binario a 34,7 anys llum del sistema solar.
- GJ 1214 (Orkaria), nana roja en un planeta extrasolar.
- G 21-15 (Ross 137), sistema format per tres nanes blanques, un dels pocs coneguts d'estes característiques.
- SN 1604 (Supernova de Kepler), supernova que va tindre lloc en l'any 1604.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ alf Oph -- Double or multiple star (SIMBAD)
- ↑ «Theoretical p-Mode Oscillation Frequencies for the Rapidly Rotating δ Scuti Star α Ophiuchi».The Astrophysical Journal.742(1)doi:10.1088/0004-637X/742/1/9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 9 de febrer de 2026.
- ↑ «Orbits and System Masses of 14 Visual Double Stars with Early-Type Components».The Astronomical Journal.133(4)
- 1209–1216.doi:10.1086/511070.
- ↑ “Stellar and wind parameters of Galactic O-stars. The influence of line-blocking/blanketing” (2004). Astronomy and Astrophysics 415 (1): 349–376. doi:. Bibcode: 2004A&A...415..349R.
- ↑ del Oph -- High proper-motion Star (SIMBAD)]
- ↑ “A catalogue of stellar diameters and fluxes for mid-infrared interferometry” (2019). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 490 (3): 3158-3176.
- ↑ «Chromosphere of K giant stars. Geometrical extent and spatial structure detection».Astronomy and Astrophysics.535doi:10.1051/0004-6361/201117479.
- ↑ «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity».The Astronomical Journal.135(1)
- 209–231.doi:10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ “Hidden Companions to Intermediate-mass Stars. V. Discovery of a 1.6 M☉, 0.3 au Companion to Marfik within the 48 au Visual Binary HIP 80883 = λ Ophiuchi” . Research Notes of the AAS 7 (6): 114. doi:. ISSN 2515-5172. Bibcode: 2023RNAAS...7..114W.
- ↑ Barnard's Star (SIMBAD)
- ↑ «Searching for stars closely encountering with the solar system».Astronomy Letters.36(3)
- 220–226.doi:10.1134/S1063773710030060.
- ↑ “Optical Spectroscopy of a Flare on Barnard's Star” (2006). Publications of the Astronomical Society of the Pacific 118 (1). doi:. Bibcode: 2006PASP..118..227P.
- ↑ “Resolgau double-lined spectroscopic binaries: A neglected source of hypothesis-free parallaxes and stellar masses” (2000). Astronomy and Astrophysics Supplement Séries 145 (2): 215–222. doi:. Bibcode: 2000A&AS..145..215P.
- ↑ 36 Ophiuchi (Solstation)
- ↑ 36 Ophiuchi C (SIMBAD)
- ↑ BodeThe Astrophysical Journal.652(1)
- 629–635.doi:10.1086/507980.
- ↑ MonnierThe Astrophysical Journal Letters.647(2)
- L127–L130.doi:10.1086/507584.
- ↑ ChesneauAstronomy & Astrophysics.464(1)
- 119–126.doi:10.1051/0004-6361:20066609.
- ↑ “A Deep Chandra Observation of Kepler's Supernova Remnant: A Type Ia Event with Circumstellar Interaction” . The Astrophysical Journal 668 (2): L135–L138. doi:. Bibcode: 2007ApJ...668L.135R.
- ↑ (2025).Publications of the Astronomical Society of the Pacific.137(7)
- 13 pp..Consultat el 2 d'abril de 2026.
- ↑ “The HARPS search for southern extra-solar planets. XLI. A dozen planets around the M dwarfs GJ 3138, GJ 3323, GJ 273, GJ 628, and GJ 3293” (2017). Astronomy and Astrophysics 602: A88. doi:. Bibcode: 2017A&A...602A..88A.
- ↑ “The N2K Consortium. III. Short-Period Planets Orbiting HD 149143 and HD 109749” (2006). The Astrophysical Journal 637 (2): 1094–1101. doi:. Bibcode: 2006ApJ...637.1094F.
- ↑ (2024).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.531(2)
- 2422-2432.Consultat el 16 de giner de 2026.
- ↑ «Little Ghost Nebula (NGC 6369)». ESA. Consultat el 3 de juliol de 2021.
- ↑ “Young Radi Pulsars in Galactic Globular Clusters” . The Astrophysical Journal 742 (1). doi:. Bibcode: 2011ApJ...742...51B.
- ↑ «How to Steal a Million Stars?».ESO.
- ↑ «Accreted versus in situ Milky Way globular clusters».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.404(3)
- 1203–1214.doi:10.1111/j.1365-2966.2010.16373.x.
- ↑ «Voyager 1». The Sky Live. Consultat el 2024-04-23.
- ↑ E. E. Barnard, "A small star with large proper motion", Astronomical Journal 29 (1916) 181–183
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ofiuco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.