Estrela T Tauri

Representació artística d'una estrela T Tauri en un disc circunestelar.

Les estreles T Tauri són un tipo d'estrelas variables irregulars nomenades a partir de l'objecte prototípico del grup, l'estrela T Tauri. Són estreles jóvens que encara no han entrat en la seqüència principal (estreles presecuencia principal). Es troben prop de núvols moleculars i s'identifiquen pel seu variabilitat estelar i la presència de llínees intenses en la seua cromosfera.

Característiques

Les estreles T Tauri són les estreles més jóvens visibles, de tipo espectral F, G, K i M i en una massa inferior a dos masses solars. Les seues temperatures superficials són similars a les de les estreles de la seqüència principal de massa pareguda, pero la seua lluminositat és significativament més alta donat la seua major ràdio. Les seues temperatures centrals són provablement massa baixes per a iniciar reaccions termonuclears. En el seu lloc, la seua font d'energia està basada en la lliberació d'energia gravitacional a mida que l'estrela es contrau per a formar una estrela de la seqüència principal, podent tardar en alcançar este estat entre 10 i 100 millons d'anys. Les estreles T Tauri tenen curts periodos de rotació (entorn a dotze dies comparat en un més per al Sol) i són molt actives i variables.

Mostren emissions intenses i variables de rajos X i d'ones de radi, i moltes tenen vents solars molt forts. Els seus espectres presenten major abundància de liti que el Sol i atres estreles de la seqüència principal, ya que este element químic es destruïx a temperatures superiors a 2.500.000 K.

Aproximadament la mitat de les estreles T Tauri estudiades posseïxen discs circunestelares, denominats en este cas discs protoplanetarios, ya que es tracta dels possibles progenitors de sistemes planetaris com el sistema solar. La majoria de les estreles T Tauri es troben en sistemes binarios.

Objectes semblats a les estreles T Tauri pero en massa major (de 2 a 8 masses solars) són les cridades estreles Herbig Ae/Be, que corresponen a estreles de tipo espectral A i B que encara no han entrat en la seqüència principal. No s'han observat objectes d'este tipo en massa superior a 8 masses solars, puix evolucionen molt ràpidament: quan són visibles ya es produïx la fusió del hidrogen en el núcleu i són, per tant, estreles de la seqüència principal.

Vore també

• Formació estelar
• Estreles Herbig Ae/Be
• Objecte Herbig-Haro