Escorpio (constelació)
Escorpio o Escorpión (Scorpius en llatí), és una de les 88 constelacions modernes. Antigament esta constelació es representava unida a la que hui es coneix com Lliura (que no existia, es creu que varen ser els romans els qui primer la varen imaginar). Les estrelas que hui es coneixen com alfa i beta Librae representaven les pinces sur i nort del escorpión, lo que els va donar el seu nom actual: alfa Librae és Zubenelgenubi (pinça del sur) i beta Librae és Zubeneschamali (pinça del nort). Representat d'esta forma, el escorpión penjava apacible.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
L'estrela principal de la constelació és α Scorpii, coneguda com Antares. És una freda supergigante roja de tipo espectral M0.5Iab el diàmetro del qual, medit per interferometría,[1] és de 3,3 ua; si estiguera en el centre del sistema solar, la seua superfície s'estendria més allà de l'òrbita de Ceres. La supergigante forma un sistema binario en una estrela blanc-azulada de tipo B3V, de la que està separada visualment 3 segons d'arc. Esta estrela deu el seu nom al color roig que en l'antiguetat la va associar mitológicament en Mart (Llaures); es creïa que, per la seua semblança en est, abdós eren rivals, per lo que se li va donar el nom de «rival de Llaures»: Anti-Llaures o Antares.
La segona estrela més lluenta d'Escorpio és Shaula (λ Scorpii),[2] un sistema estelar en a lo manco tres components. Al voltant de la component principal, catalogada com subgigante de tipo B2IV,[3] orbita una acompanyant de naturalea desconeguda, que be podria ser una estrela T Tauri. La tercera component, de tipo B2, completa una òrbita entorn al parell interior cada 2,88 anys.[4]
La tercera estrela sobre lluentor és Sargas (θ Scorpii),[2] una jaganta lluminosa blanc-groga 960 voltes més lluminosa que el Sol i 3,1 voltes més massiva que est.[5]
Li seguix en lluentor Dschubba (δ Scorpii), una estrela múltiple distant més de 400 anys llum la component principal de la qual és una calenta subgigante blanc-azulada de tipo B0.3V.[6] Semblant a esta, τ Scorpii —oficialment cridada Paikauhale,[2] nom d'orige hawaiano— és una estrela de tipo B0.2V[7] en una temperatura de 31 600 K[8] i un camp magnètic mijanament intens d'aproximadament 0,5 kg, l'estructura del qual ha segut reconstruïda utilisant imàgens Zeeman-Doppler. Igualment, π Scorpii —que reibe el nom de Fang—[2] és una binaria espectroscópica i binaria eclipsante les components de la qual, de tipo B1V i B2V,[9] es mouen a lo llarc d'una òrbita circular que completen cada 1,570103 dies;[10] este sistema es troba a 520 anys llum de la Terra. ρ Scorpii és una atra estrela de tipo B2IV/V la lluminositat del qual és 2820 voltes major que la lluminositat solar.[8] Moltes d'estes estreles calentes pertanyen a l'associació estelar Scorpius-Centaurus.
Més propenca a nosatres —a 65 anys llum— es troba ε Scorpii, cridada oficialment Larawag[2] i coneguda també pel seu nom chinenc Wei, una jaganta taronja de tipo espectral K1III[11] i 4522 K de temperatura. Molt semblada a esta última, encara que al doble de distància, es localisa Fuyue —nom de G Scorpii—,[2] també jaganta taronja de tipo K2III[12] i que té un tamany 20 voltes més gran que el del Sol.
Una atra estrela d'interés en Escorpio és 18 Scorpii, nana groga de característiques molt similars al Sol, per lo que alguns astrònoms consideren que és el bessó solar més propenc. De tipo espectral G2V, té un contingut metàlic molt semblat al solar ([Fe/H] = 0,04).
En esta constelació s'enquadra V856 Scorpii, una estrela Herbig Ae/Be[13] que encara no ha començat a fusionar el seu hidrogen. En una massa de 3 - 4 masses solars, trencada ya a gran velocitat (204 km/s) i s'incorporarà a la seqüència principal com una estrela de tipo B mig.
Gliese 682 és l'estrela més propenca de la constelació a una distància de 16,3 anys llum del sistema solar. És una nana roja de tipo espectral M3.5V[14] de 0,27 masses solars la lluminositat de les quals equival al 0,73 % de la de la nostra estrela.[15] Enquadrada en Escorpio, GJ 620.1 B és la nana blanca més jove en un entorn de 25 pársecs del sistema solar. En una edat de sol 20 000 anys —com remanente estelar—, el seu temperatura efectiva és encara de casi 26 000 K.[16]
De característiques contrapostes, Trumpler 27-1, membre del massiu i possible cúmul obert Trumpler 27, és una de les estreles més grans que es coneixen; el seu radi pot ser fins a 1330 voltes més gran que el del Sol.[17]
Escorpio conta en dos cúmuls globulars dins del catàlec Messier, M4 i M80.
M4 va ser el primer cúmul a on es varen descobrir estreles individuals i es troba a 6000 anys llum del sistema solar,[18] sent el segon cúmul globular més propenc a nosatres darrere del tènue FSR 1767.[19] Per la seua banda, M80 és un dels cúmuls globulars més densos que es coneixen, contenint un bon número d'estreles ressagades blaves. Atres tres cúmuls oberts es troben dins dels llímits de la constelació. M6 o cúmul de la Palometa —en la seua estrela més lluenta, la supergigante taronja i variable semirregular BM Scorpii—[20] es troba a 1590 anys llum i la seua edat aproximada és de 80 millons d'anys.[21] M7 és un cúmul obert ya conegut per Claudio Ptolomeo en l'any 130[22] que hui rep, en el seu honor, el nom de cúmul de Ptolomeo. NGC 6231, situat a 5600 anys llum, conté la variable V1034 Scorpii, binaria eclipsante massiva les components de la qual, de tipo O9V i B1V, tenen 16,8 i 9,4 masses solars respectivament.[23]
En esta constelació se situa la nebulosa planetària NGC 6302, cridada també Nebulosa de la Palometa. Distant uns 4000 anys llum, és una de les nebuloses planetàries més complexes que es coneixen.[24] El seu estrela central és un dels objectes més calents del univers, en una temperatura superior a 250 000 K,[25] que no ha pogut ser observada en estar rodejada d'un dens disc equatorial de pols i gas que l'amagada en totes les llongituts d'ona.
Per una atra part, NGC 6334 i IC 4628 són nebuloses d'emissió i regions d'activa formació estelar. NGC 6334 es troba en el braç Carina-Sagitari de la nostra galàxia a una distància aproximada de 5500 anys llum.
En Escorpio s'enquadren varis restants de supernova. CTB 37A és un restant de supernova de morfologia mixta: en banda de radi mostra una estructura similar a una closca en la partix nort, en una zona de «ruptura» al suroest, mentres que en rajos X l'emissió és centralisada, predominant l'emissió tèrmica. La busca de polsos de rajos gamma en esta regió del firmament va conduir al descobriment del púlsar PSR J1714−3830.[26] Per una atra part, G350.1-0.3 és un atre restant de supernova, de forma allargada i distorsionada. La seua edat s'ha estimat entre 600 i 1200 anys,[27] per lo que és el restant d'una de les supernovas més recents.[28] Finalment, la nebulosa Tornat és un restant de supernova atípic, puix consta de tres parts que han segut denominades cap, coa i ull.[29]
Estreles principals
[editar | editar còdic]- α Scorpii, coneguda com Antares.
- β Scorpii, coneguda com Acrab o Graffias.
- δ Scorpii, coneguda com Dschubba.
- ε Scorpii, coneguda com Wei.
- ζ1 Scorpii.
- η Scorpii.
- θ Scorpii, coneguda com Sargas.
- ι1 Scorpii.
- ι2 Scorpii.
- λ Scorpii, coneguda com Shaula.
- κ Scorpii, coneguda com Girtab.
- ξ Scorpii.
- μ1 Scorpii.
- ν Scorpii, coneguda com Jabbah.
- ο Scorpii.
- π Scorpii.
- ρ Scorpii.
- σ Scorpii, coneguda com Al Niyat.
- τ Scorpii.
- υ Scorpii, coneguda com Lesath.
- G Scorpii.
- k Scorpii.
- Q Scorpii.
- 18 Scorpii, estrela que les seues característiques són iguals a les del Sol.
- O Scorpii, la nova recurrent més ràpida coneguda.
- BM Scorpii, estrela més lluenta de M6.
- FV Scorpii, binaria eclipsante la component principal del qual és una estrela B6V.
- AH Scorpii, una de les estreles hipergigantes més grans conegudes i una de les més lluminoses.
- V856 Scorpii (HR 5999), una de les estreles Herbig Ae/Be millor estudiades.
- V1034 Scorpii, binaria eclipsante.
- V1075 Scorpii, calenta estrela blava de magnitut 5,61.
- HD 144432 (Hen 3-1141), també una estrela Herbig Ae/Be.
- HD 145825, anàlec solar.
- HD 147513, nana groga en un planeta extrasolar.
- Gliese 682, nana roja a 16,3 anys llum.
- Gliese 667, sistema estelar triple format per estreles de baixa massa.
- HIP 79431, nana roja en un planeta.
- 1RXS J160929.1-210524, jove estrela en un possible planeta extrasolar.
- Pismis 24-1 (HD 319718), un dels sistemes estelars més massius que es coneixen.
- HD 160529, estrela hipergigante i variable lluminosa blava.
- HD 149404, estrela doble solament separable per mig de métodos espectroscópicos formada per dos components molt massius.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “A catalogue of stellar diameters and fluxes for mid-infrared interferometry” (2019). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 490 (3): 3158-3176.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Naming stars (IAU)». Consultat el 25 de març de 2021.
- ↑ lam Sco -- Variable Star of beta Cep type (SIMBAD)
- ↑ Tokovinin, Andrei (8 de agost 2018). “The Updated Multiple Star Catalog”. The Astrophysical Journal Supplement Séries 235 (1): 6. doi:. ISSN 0067-0049. Bibcode: 2018ApJS..235....6T.
- ↑ “A study of the F-giant star θ Scorpii A: A post-merger rapid rotator?” (2022). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 513 (1): 1129–1140. doi:. Bibcode: 2022MNRAS.513.1129L.
- ↑ el+sco&NbIdent=1&Radius=2&Radius.unit=arcmin&submit=submit+aneu HD 143275 - Variable Star (SIMBAD)
- ↑ Tau Scorpii (SIMBAD)
- ↑ 8,0 8,1 “Pulsating B stars in the Scorpius–Centaurus Association with TESS” (2022). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 515 (1): 828–840. doi:. Bibcode: 2022MNRAS.515..828S.
- ↑ pi. Sco -- Eclipsing binary (SIMBAD)
- ↑ «Photometry of 20 eclipsing and ellipsoidal binary systems».The Journal of Astronomical Data.11
- 1–17.
- ↑ eps Sco -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ G Sco -- Star (SIMBAD)
- ↑ V856 Scorpii (SIMBAD)
- ↑ CD-44 11909 -- High Proper Motion Star (SIMBAD)
- ↑ “Bioverse: A Comprehensive Assessment of the Capabilities of Extremely Large Telescopes to Probe Earth-like O2 Levels in Nearby Transiting Habitable-zone Exoplanets” . The Astronomical Journal 165 (6): 267. doi:. ISSN 0004-6256. Bibcode: 2023AJ....165..267H.
- ↑ (2016).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.462(3)
- 2295-2318.Consultat el 19 d'abril de 2021.
- ↑ (2019).The Astronomical Journal.158(4)
- 21 pp..Consultat el 30 d'abril de 2021.
- ↑ Baumgardt, H.. “Accurate distances to Galactic globular clusters through a combination of Gaia EDR3, HST, and literature data”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 505: 5957. doi:. Bibcode: 2021MNRAS.505.5957B.
- ↑ Messier 4 (SEDS.org)
- ↑ V* BM Sco -- Semi-regular pulsating Star (SIMBAD)
- ↑ N. V. Kharchenko, A. E. Piskunov, S. Röser, E. Schilbach, R.-D. Scholz. “Astrophysical Parameters of Galactic Open Clusters”. Astronomy and Astrophysics 438 (3): 1163–1173. doi:. Bibcode: 2005A&A...438.1163K.
- ↑ (1991).«Messier's Nebulae and Star Clusters».Cambridge University Press.(2)
- ↑ “X-ray irradiation of the winds in binaries with massive components” (2015). Astronomy and Astrophysics 579: A111. doi:. Bibcode: 2015A&A...579A.111K.
- ↑ «Estructura fina de NGC 6302». ESO. Consultat el 12 de febrer de 2023.
- ↑ «NGC 6302: The Butterfly Nebula». Astronomy Picture of the Day (NASA). Consultat el 12 de febrer de 2023.
- ↑ (2020).The Astrophysical Journal.896(1)
- 11 pp..Consultat el 27 de setembre de 2021.
- ↑ (2011).The Astrophysical Journal.731(1)
- 8 pp..Consultat el 7 d'octubre de 2021.
- ↑ (2020).The Astrophysical Journal Letters.905(2)
- 7 pp..Consultat el 7 d'octubre de 2021.
- ↑ (2020).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.493(2)
- 2706-2744.Consultat el 27 de setembre de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escorpio (constelación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.