Lliura (constelació)

Lliura o Balança (Lliura en llatí), és la sèptima constelació del zodiaco en el cel. Prou discreta, no té estreles de primera magnitut, estant situada entre Virgo a l'oest i Escorpio a l'est. Com s'evidencia pels noms de les seues estreles més lluentes, va anar en algun moment partix de les pinces del escorpión: aixina, Zubenelgenubi (α Librae) significa «pinça del sur» i Zubeneschamali (β Librae) «pinça del nort». Visualment α i β són els travessers d'equilibri de la balança, mentres que γ i σ són els platillo.

Característiques destacables

Constelació de Lliura (AlltheSky.com)

Zubeneschamali (β Librae), l'estrela més lluenta de la constelació, és una estrela blanc-azulada de la seqüència principal de tipo espectral B8V en una temperatura efectiva de 11 120 K i 3,85 masses solars. α Librae és una binaria visual la component de la qual més lluenta, α² Librae, és coneguda com Zubenelgenubi i té tipo espectral A; és, a la seua volta, una binaria en un periodo de 70,34 dies. De característiques molt distintes és Brachium, nom que rep σ Librae, —tercera estrela sobre lluentor—, una jaganta roja de tipo M2.5III i variable semirregular la lluentor del qual fluctua entre magnitut 3,2 i 3,46 a lo llarc d'un periodo de 20 dies.

El quart astre més lluent, υ Librae, és una jaganta anaranjada —de tipo K3.5III— llaugerament més lluminosa que Arturo (α Bootis). Li seguix en lluentor τ Librae, estrela blanc-azulada de tipo espectral B2.5V en una temperatura de 18 600 K i una lluminositat 1820 voltes major que la del Sol; té una companyera estelar que el seu periodo orbital és de 3,3 dies.

Zubenelhakrabi o Zubenelakrab (γ Librae) és una atra jaganta, de tipo G8.5III, en un terç de la lluminositat de υ Librae. Entorn a esta estrela s'han descobert dos planetes jagants: les seues masses mínimes són 1,02 i 4,58 voltes la de Júpiter, sent els seus periodos orbitales de 415 i 964 dies respectivament.

Una atra estrela en exoplanetas és 23 Librae, nana groga de tipo espectral G6IV-V, evolucionant cap a la fase de subgigante, en una edat de 9000 millons d'anys. S'han descobert també dos planetes en òrbita al voltant d'esta estrela: el primer té un periodo orbital de 258 dies mentres que el segon, en una òrbita més externa, ampra 6348 dies en completar-la. És notable també el sistema planetari de la nana roja Gliese 581, situada a 20,5 anys llum: té tres planetes confirmats i dos més sense confirmar. També al voltant de Gliese 555 —una atra nana roja llaugerament més pròxima a la Terra— s'ha descobert un planeta que orbita a 0,1417 ua d'ella i la massa de la qual és a lo manco 5,46 voltes major que la terrestre.

Una atra estrela d'interés és 48 Librae, una estrela en envoltura catalogada com B3Vsh que es troba a 470 anys llum de la Terra. Com és habitual en una estrela de les seues característiques, gira sobre sí mateixa molt corrents, en una velocitat de rotació proyectada de 400 km/s, lo que correspon a un 80 % de la velocitat crítica. És també una estrela variable —classificada com variable Gamma Cassiopeiae— la lluentor de la qual varia entre magnitut 4,74 i 4,96. Per una atra part, Gliese 570 és una estrela triple a sol 19 anys llum la component principal de la qual és una nana taronja de tipo K4V i variable BY Draconis que rep el nom de KX Librae. Una binaria composta de dos nanes roges completa una òrbita al voltant de la nana taronja cada 2130 anys, mentres que el quart objecte del sistema és una distant nana marró de tipo T7-8V en una temperatura de 800 K aproximadament.

S Librae i I Librae són dos variables Mira en esta constelació, en periodos de 193,3 i 276,2 dies respectivament; I Librae es troba a uns 3800 anys llum i té un diàmetro estimat 211 voltes més gran que el del Sol.

En Lliura es localisa HD 140283 —informalment coneguda com a Estrela de Matusalén, en alusió al personage bíblic— una estrela molt antiga que sembla haver-se format poc despuix del Big Bang. A data de 2021 és l'estrela més vella que es coneix. HE 1523-0901 és una atra estrela molt antiga —la seua edat se sifra en 13 200 millons d'anys— en esta mateixa constelació.

Image de la galàxia espiral NGC 5792

Entre els objectes de cel profunt en la constelació està el cúmul globular NGC 5897.

Es localisa en el halo galàctic a una distància de 12 500 pársecs, i té un contingut metàlic baix. Es pensa que té el seu orige en els restants d'una galàxia primitiva (denominada Gaia-Enceladus) que es va fusionar en nostra Via Làctea durant les seues primeres etapes de formació fa 10 000 millons d'anys.

NGC 5792 és una galàxia espiral a 31,7 millons de pársecs del sistema solar. En llum visible mostra un pseudoanillo exterior de 31 500 pársecs de radi i un anell interior de 10 800 pársecs. També en Lliura es troba el Grup de Galàxies de NGC 5903, compost per una trentena de membres, i les galàxies de les quals més prominents són la pròpia NGC 5903 i NGC 5898. El sistema NGC 5903/NGC 5898 és un eixemple de les etapes tardanes en l'evolució d'una agrupació galàctica. Encara que estes dos grans galàxies elíptiques dominen la població de galàxies, encara conserven signes de les fusions i interaccions que les varen formar.

Estreles principals

• α Librae (Zubenelgenubi), estrela binaria les components de la qual es troben separades alguna cosa menys de 4 minuts d'arc.
• β Librae (Zubeneschamali), la més lluenta de la constelació en magnitut 2,61 ha segut descrita freqüentment com una estrela verda. De tipo espectral B8V és una estrela 130 voltes més lluminosa que el Sol.
• γ Librae (Zubenelhakrabi o Zubenelakrab), jaganta anaranjada de magnitut 3,91. Al voltant d'esta estrela s'han descobert dos planetes jagants.
• ε Librae, binaria espectroscópica de magnitut 4,93 la component principal de la qual és una estrela blanc-groga de la seqüència principal.
• η Librae, subgigante blanca de magnitut 5,42.
• θ Librae, jaganta taronja de magnitut 4,14.
• ι Librae, denominació que engloba a dos estreles distintes: ι¹ Librae, estrela múltiple de magnitut 4,54 a 376 anys llum, i ι² Librae, estrela blanca a 219 anys llum.
• λ Librae, variable elipsoidal rotante de magnitut 5,03.
• μ Librae, sistema estelar la component principal del qual és una estrela Ap.
• ο Librae, estrela blanca de magnitut 6,14.

• σ Librae (Brachium), jagant roja i variable semirregular, la lluentor de la qual varia entre magnitut 3,2 i 3,46 en un periodo de 20 dies.

Image (en llum blava) de HD 140283, una de les estreles més antigues conegudes

• τ Librae, estrela blanc-azulada binaria de magnitut 3,64.
• υ Librae, jaganta taronja de magnitut 3,61.
• 11 Librae, jagant groga de magnitut 4,93.
• 16 Librae, estrela blanc-groga de magnitut 4,48; pese a no tindre denominació de Bayer és l'octava més lluenta de la constelació.
• 18 Librae, jaganta taronja rica en metals.
• 23 Librae, nana groga en dos planetes extrasolars.
• 37 Librae, subgigante taronja de magnitut 4,61.
• 48 Librae (FX Librae), estrela en envoltura la velocitat de la qual de rotació és de casi 400 km/s.
• 49 Librae, nana groga de magnitut 5,47.
• Lalande 26630 (HD 128429), estrela de disc de magnitut 6,20.Archiu:Artist's impression of the Gliese 581 system.webm
• S Librae i I Librae, variables Mira: el periodo de la primera és de 193 dies.
• VZ Librae, binaria de contacte de lluentor variable entre magnitut 10,13 i 10,63.
• HD 132475, vella estrela del halo de molt baixa metalicitat.
• HD 134439 i HD 134440 són dos estreles, també del halo galàctic, que tenen el mateix moviment propi.
• HD 140283, subgigante molt antiga.
• Gliese 570 (HR 5568), sistema estelar triple al que acompanya una distant nana marró.
• Gliese 581 (HO Librae), nana roja a que el seu entorn s'han descobert cinc planetes extrasolars.
• Gliese 555 (HN Librae), nana roja a 20 anys llum del sistema solar també en un planeta.
• HE 1523-0901, una de les estreles més velles conegudes, en una edat aproximada de 13 200 millons d'anys.