Antares
Antares és el nom de l'estrela α Scorpii (α Sco / 21 Sco), la més lluenta de la constelació d'Escorpio en magnitut aparent +1.09 i la setzena més lluenta del cel nocturn. Junt en Aldebarán (α Tauri), Mechó (α Virginis) i Regulus (α Leonis) està entre les quatre estreles més lluentes prop de l'eclíptica.
Classificada com tipo espectral M1.5Iab-Ib, Antares és una supergigante roja, una gran estrela massiva evolucionada i una de les estreles més grans visibles a simple vista. El seu tamany exacte seguix sent incert, pero si se situara en el centre del sistema solar, s'estendria fins a algun punt entre les òrbites de Mart i Júpiter. La seua massa es calcula en unes 12 voltes la del Sol. Antares sembla una sola estrela a simple vista, pero en realitat és un sistema estelar binario, en els seus dos components cridades α Scorpii A i α Scorpii B. La més lluenta de la parella és la supergigante roja, mentres que la més dèbil és una estrela calenta de seqüència principal de magnitut 5.5. Tenen una separació proyectada entre sí d'aproximadament 529 AU.
Antares és el membre estelar més lluent i evolucionat de l'associació Scorpius-Centaurus, l'associació OB més propenca al Sol. És membre del subgrup Escorpio Superior de l'associació, que conté mils d'estreles en una edat mija d'onze millons d'anys. Antares es troba a uns 170 pársecs de la Terra en la vora de Scorpius Superior, i allumena el complex de núvols Rho Ophiuchi en primer pla.
Antares en l'antiguetat
[editar | editar còdic]El nom de Antares prové del grec anti Llaures (Άντάρης) i significa «el rival de Llaures» o «l'opost a Llaures» pel seu color rojós, ya que en el cel nocturn rivalizaba en el planeta Mart (Ἄρης, Llaures en grec) que passa molt prop d'esta estrela cada any i onze mesos. El seu distintiu color rojós ha fet d'ella un objecte d'interés en moltes societats del passat.
La situació de l'estrela en el centre de la constelació de Scorpius explica el seu atre nom, d'orige àrap, Kalb al Akrab[1] («el cor del escorpión»). En l'astronomia egipcíaca va representar a la deesa Serket o Selkit, anunciant l'eixida del Sol pels seus temples en l'equinoccio otoñal (3700‑3500 a. C.); molts dels temples egipcíacs estan orientats de tal manera que la llum de Antares jugara un paper important en les cerimònies que es portaven a terme. En l'antiga Pèrsia era una de les quatre «Estreles Reals» i, provablement, el Guardià del Cel mencionat com Satevis; els corasmianos la varen cridar Dharind, «la que agarra», i els coptos Kharthian, «el cor».[2]
Els chinencs varen incloure a Al Niyat (σ Scorpii) i τ Scorpii —a abdós costats de Antares— per al seu constelació chinenca Sense o Xīn, sent Al Niyat l'estrela determinant.[2]
Nomenclatura
[editar | editar còdic]
α Scorpii (latinizada com Alpha Scorpii) és la designació de Bayer de l'estrela. Antares té la Denominació de Flamsteed 21 Scorpii, aixina com designació de catàlec com HR 6134 en el Bright Star Catalogue i HD 148478 en el Henry Draper Catalogue. Com a font infrarroja prominent, apareix en el catàlec Two Micron All‑Sky Survey com 2MASS J16292443‑2625549 i en el catàlec Infrared Astronomical Satellite (IRAS) Sky Survey Atles com IRAS 16262‑2619. També està catalogada com a estrela doble WDS J16294‑2626 i CCDM J16294‑2626. Antares és una estrela variable i apareix en el Catàlec General d'Estreles Variables, pero com a estrela designada per Bayer no té una designació d'estrela variable separada.[3]
El seu nom tradicional Antares deriva del Grec antic Ἀντάρης,[4](‘rival de Llaures’) o «oponent de Mart», per la similitut de la seua tonalitat roja a l'apariència del planeta Mart.[5] La comparació de Antares en Mart va poder tindre el seu orige en la primitiva astrònoms mesopotámicos, lo que es considera una especulació antiquada, ya que el nom d'esta estrela en l'astronomia mesopotámica sempre ha segut «cor de Escorpión» i estava associada a la deesa Lisin.[6] Alguns estudiosos han especulat en la possibilitat de que l'estrela rebera el seu nom d'Antar, o Antarah ibn Shaddad, el guerrer-héroe àrap celebrat en els poemes preislámicos Mu'allaqat. No obstant, el nom «Antares» ya està provat en la cultura grega, per eixemple, en l'Almagesto i el Tetrabiblos de Ptolomeo. En 2016, l'Unió Astronòmica Internacional va organisar un Grup de Treball sobre Noms d'Estreles (WGSN)[7] per a catalogar i estandardisar els noms propis de les estreles. El primer bolletí de el WGSN de juliol de 2016[8] incloïa una taula dels dos primers lots de noms aprovats per el WGSN, que incloïa Antares per a l'estrela α Scorpii A. Ara està introduït aixina en el Catàlec de Noms d'Estreles de la IAU.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Antares [1] archivat en Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 2,0 2,1 Antares (The Fixed Stars)
- ↑ “VizieR Online Data Catalog: General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2013)” (2009). VizieR On-line Data Catalog: B/GCVS. Originally Published in: 2009yCat....102025S 1. Bibcode: 2009yCat....102025S.
- ↑ Plantilla:LSJ
- ↑ Fred Gettings (1990). The Arkana Dictionary of Astrology, Penguin Publishing Group. ISBN 978-0-14-019287-2.
- ↑ Hunger, Hermann (2019). The Babylonian astronomical compendium MUL. APIN. OCLC 1054505486. ISBN 978-1-138-05047-1.
- ↑ «IAU Working Group on Star Names (WGSN)». Archivat des d'el original, el 30 de març de 2019.
- ↑ «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1».
- ↑ «IAU Catalog of Star Names».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.