Constelacions chinenques
Les constelacions chinenques s'agrupen en cinc grans regions cridades palaus. Les estreles circumpolares, que són visibles a lo llarc de tot l'any, formen el palau central; en la Chinenca antiga, situada al voltant del paralel 36º N, estes estreles són les que disten menys de 36° del pol nort. El restant del cel es dividix en quatre palaus equatorials, corresponents a les quatre estacions de l'any, que a la seua volta estan dividits en mansions. Fins als temps moderns, les estreles més al sur de la latitut 54° S, invisibles des de China, no formaven part del seu sistema astronòmic. Eixa divisió quinaria es relaciona en la teoria chinenca dels cinc elements: quatre, l'aigua, el fòc, la fusta i el metal, són perifèrics i es relacionaven en els punts cardinals, les estacions, etc; i un, la terra, és central, relacionat en l'emperador i en la pròpia China.[1] [2] [3]
L'influència del sistema cosmológico en els ritos del món chinenc aplegava molt més allà que lo merament astrológico; per eixemple, durant la dinastia Zhou, les regles rituals per a la construcció del carro de l'emperador indiquen que la caixa del carro deu ser quadrada per a representar la Terra, coberta en un dosel redó que representa el cel, dividit en vintihuit sectors, que representen les vintihuit mansions. Al voltant del carro hi ha quatre banderes que representen els quatre palaus equatorials.
El palau central / Els tres recints
[editar | editar còdic]En el centre de la regió circumpolar es troba el ser suprem, representat per l'estrela polar, que regna sobre les atres quatre regions, que representen les estacions; de la mateixa manera, l'emperador, Fill del Cel i el seu representant, governa les quatre regions (punts cardinals) de la Terra. L'astronomia és la base del poder imperial. De fet, solament als astrònoms imperials els estava permés estudiar les estreles, i l'emperador és l'encarregat de repartir les estacions de l'any, açò és, d'establir el calendari. En una societat agrícola com la chinenca, que depenia en gran mida del rec artificial per mig de canals, la determinació del calendari és la base de l'economia. Pero, ademés, la cosmologia chinenca es basa en el concepte de resonància entre el cel i el home, la creència de que existix una correlació entre el món celest i el terrestre i, per tant, seguir un calendari precís en les activitats polítiques, agrícoles, etc., és imprescindible per a mantindre el harmonia en el món i evitar catàstrofe; esta és la responsabilitat de l'emperador. Esta correlació és també geogràfica, de manera que distintes regions del cel representen distintes regions terrestres.
El palau central està dividit en tres recints (三垣 sant yuán): el Palau Púrpura (紫宮 Zǐ Gōng), el Palau Suprem (太微 Tài Wēi) i el Mercat Celest (天市, Tuān Shì).
Els palaus equatorials / Les vintihuit mansions
[editar | editar còdic]A cada palau equatorial li correspon un emblema, un animal totémico que li representa: el dragó turquesa[nota 1] (青龍, Qīnglóng) de l'est, l'au bermellón (朱雀, Zhūquè) del sur, el tigre blanc (白虎, Báihŭ) de l'oest i la tortuga negra (玄武, Xuánwŭ) del nort. El dragó i el tigre tenen el cap al sur i la coa al nort, i el pardal i la tortuga, el cap a l'oest i la coa a l'est. Es relacionen ademés en les quatre estacions de l'any, els quatre punts cardinals i les quatre parts del dia. Existix un quint emblema, el dragó groc (黃龍, Huánglóng), que representa el centre i la terra. La relació dels elements en les estacions seguix una llògica: el fòc representa el yang, càlit i sec com l'estiu, mentres que l'aigua és yin, fret i humit com el hivern; la fusta s'associa en la primavera, época del creiximent de les plantes. El metal, que talla i destruïx, en l'autumne, estació que destruïx l'obra de la primavera; ademés, era en autumne quan es feya la guerra i quan s'eixecutaven les penes capitals. La terra s'associa en el centre posat que, igual que en espanyol, el terme chinenc s'aplica tant al món terrestre com al material del sol. Els colors dels emblemes tenen una llògica pareguda: el turquesa/vert de l'est és el color de la vegetació de la primavera; el bermellón/roig del sur, el color del fòc; el groc del centre, el de les terres de torrentada de l'antiga China. El color del hivern és negre perque el yin és el principi de l'obscuritat, i perque en chinenc, el blau obscur de les grans extensions d'aigua s'identifica en el negre; el metal és blanc pels reflexos lluents d'este material. Els colors dels cinc emblemes també estan relacionats en el color dels sols de les diferents àrees de China: el terreny pantanoso vert en l'est, els sols rojosos, rics en ferro, en el sur, els sols salinos blanquecinos dels deserts de l'oest, els sols negruzcos del nort, rics en matèria orgànica, i els sols grocs del replanell de Lloes, en el centre.
| Emblema | 青龍 (Qīnglóng) | 朱雀 (Zhūquè) | 白虎 (Báihŭ) | 玄武 (Xuánwŭ) | 黃龍 (Huánglóng) |
|---|---|---|---|---|---|
| Significat | Dragó turquesa | Au bermellón | Tigre blanc | Tortuga negra | Dragó groc |
| Punt cardinal | Este | Sur | Oest | Nort | Centre |
| Estació | Primavera | Estiu | Autumne | Hivern | - |
| Element | Fusta | Fòc | Metal | Aigua | Terra |
| Partix del dia | Demà | Migdia | Tarde | Nit | - |
El dragó turquesa correspon aproximadament a les constelacions de Virgo, Lliura, Escorpio i Sagitario; la tortuga negra a Sagitari, Capricornio, Aquari i Pegàs; el tigre blanc a Piscis, Aries, Tauro i Orión; i el pardal bermellón a Géminis, Càncer, l'Hidra i el Cuervo.
Estacions, punts cardinals i parts del dia seguixen la llògica del moviment diürn del sol, que ix per l'est de matí i escomença a calfar, com ocorre en primavera, es troba al sur al migdia, quan fa més calor, com en estiu, es desplaça a l'oest per la vesprada, quan escomença a refrescar com en autumne, i es dirigix al nort, amagat baix el horisó, de nit, quan fa fret com en hivern. Pero la successió dels palaus equatorials en el cel està invertida sobre l'orde temporal de les estacions: al dragó turquesa de la primavera li seguix la tortuga negra del hivern, a esta el tigre blanc de l'autumne i per últim està l'au bermellón de l'estiu. Esta inversió dels palaus equatorials té una explicació senzilla, relacionada en el gust dels chinencs per la simetria: En el solstici de hivern a mijanit, el palau d'estiu es troba al sur, ya que el sol recorre el palau de hivern, que permaneix amagat al nort, baix el horisó. Pero com el moviment diürn aparent del sol és contrari al seu moviment anual, el palau que el sol recorre en primavera es troba a l'oest, no a l'est. Per a mantindre la relació «correcta» entre palaus, estacions i punts cardinals, dos palaus oposts deuen intercanviar les seues posicions.
Cada palau equatorial es dividix en sèt mansions, una per cada una de les sèt claritat o sèt governadors (el Sol, la Lluna i els cinc planetes coneguts en l'antiguetat: Mercurio, Venus, Mart, Júpiter i Saturn), lo que fa un total de vintihuit mansions (二十八宿 shi ba xiù). Les vintihuit mansions s'usaven per a medir el moviment mensual de la Lluna.
Els solsticis i equinoccios es troben en la quarta mansió de cada palau equatorial, ya que per als chinencs no marcaven l'inici de les estacions, sino el seu punt mig. Aixina, la primavera anava de febrer a maig, l'estiu de maig a agost, l'autumne d'agost a novembre i el hivern de novembre a febrer. Per això, a lo manco des de la dinastia Xia (2070-1600 a. C.), la primera dinastia històrica, l'any chinenc escomença en febrer.
Els quatre palaus equatorials no tenen la mateixa extensió; els corresponents a la primavera i l'autumne són més chicotets que els de l'estiu i el hivern; la proporció entre les seues llongituts miges és la mateixa que existix entre la llongitut del dia en el solstici de hivern i la del soslticio d'estiu, lo que segons l'astrònom i sinólogo franc-suís Léopold de Saussure (1866-1925) s'explica si el procediment d'observació en el que es va basar l'elecció de les estreles determinants de les mansions estava basat en l'observació del horisó en el crepúscul, ya que el hora d'est varia a lo llarc de l'any.
| nota: totes les traduccions no són exactes, més be lliterals, és freqüent la designació directament en pinyin sense accents. nota 2: junt al nom, apareix la correspondència aproximada de les constelacions occidentals | ||||
| Quatre símbols (四象) |
"Xiu" (宿) | |||
| nom | pinyin | traducció lit. | corresponent occidental | |
| Dragó turquesa de l'este (Qing Long) (東方青龍) |
角 | Jiăo | Banya | Spica (alpha vir) |
| 亢 | Kang | Coll | Virgo | |
| 氐 | Dĭ | Raïl | Lliura | |
| 房 | Fang | Habitació | Lliura | |
| 心 | Xīn | Cor | Antares | |
| 尾 | Wěi | Coa | Escorpio | |
| 箕 | Jī | Cedazo | Sagitario | |
| Tortuga negra del nort (Xuan Wu) (北方玄武) |
斗 | Dǒo | Celemín | Sagitario |
| 牛 | Niu | Bou | Capricorn | |
| 女 | Nǚ | Chicona | Aquari | |
| 虛 | Xū | Túmulo | Aquari | |
| 危 | Wēi | Teulada | Aquari/Pegàs | |
| 室 | Shi | Casa dels antepassats | Pegàs | |
| 壁 | Bi | Mur | Algenib Pegàs | |
| Tigre blanc de l'oest (Bai Hu, Byakko, Baekho, Bạch-Hổ) (西方白虎) |
奎 | Kui | Horcajadura | Andrómeda |
| 婁 | Lou | Recolectora | Aries | |
| 胃 | Wei | Estòmec | Aries | |
| 昴 | Mǎo | Pléyades | Pléyades | |
| 畢 | Bi | Mànega | Tauro | |
| 觜 | Zi (Zuǐ) | Boca | Orión | |
| 參 | Shen (Cān) | Tres estreles | Orión | |
| Au bermellón del sur (Zhu Que, Suzaku, Ju-jak, Chu-Tước)]] (南方朱雀) |
井 | Jǐng | Pou | Géminis |
| 鬼 | Guǐ | Fantasma | Càncer | |
| 柳 | Liǔ | Sauce | Hidra | |
| 星 | Xīng | Estrela | Alfard | |
| 張 | Zhāng | Ret estesa | Cràter | |
| 翼 | Yi | Ales | Corvus | |
| 軫 | Zhěn | Carro | Corvus | |
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ El caràcter 青 significa tant blau com a vert
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Constelaciones chinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.