Regulus
Regulus o Régulo (α Leonis / α Leo / 32 Leonis / GJ 9316) és el nom de l'estrela més lluenta de la constelació de Leo. És una de les quatre «estreles reals» mesopotámicas, junt a Aldebarán (α Tauri), Antares (α Scorpii) i Fomalhaut (α Piscis Austrini). Visualment és de color blau i té una magnitut aparent de +1.35. Es troba casi sobre l'eclíptica a solament uns 25 minuts d'arc, i cap al 23 d'agost està a l'atre costat del Sol encara que el Sol no aplega a ocultar-la.
El seu declinació (latitut celest) és d'uns 12 graus positius (+12°) respecte al equador celest, lo que significa que està en el hemisferi nort celest i que li la veu passar pel cénit des de 12° N mentres des de 77° S li la veu en el horisó. Alcança el seu culmen a mijanit cap al 20 de febrer. Segons el moviment de precesió que modifica les coordenades de les estreles, fa 44 sigles (entorn al 2400 a. C., en temps de l'Imperi Antic d'Egipte) els punts solsticiales coincidien cap a la posició de Régulo, de modo que llavors la seua culmen a mijanit coincidia en el solstici de hivern (en el hemisferi nort) i el seu culmen a migdia (en el Sol) en el solstici d'estiu. Dins de 22 sigles, cap al 4200 d. C., el punt equinoccial és el que estarà molt prop de Regulus.
Nom
[editar | editar còdic]El nom més comú de l'estrela, Regulus, procedix del llatí i significa «chicotet rei». El seu orige cal buscar-ho en el diminutivo del seu anterior nom, Rex, equivalent a el Βασιλίσκος de Ptolomeo. Dit títul prové de la creència que esta estrela governava els assunts celestials, creència que va perdurar des del 3000 a. C. fins a el XVI. Per això, com Sharru, «el rei», senyalava la quinzena constelació eclíptica de Babilonia; en l'Índia era Maghā, «la poderosa», en Sogdiana, Magh, «la gran» i en Pèrsia, Miyan, «el centre».
Un atre nom també utilisat, Basiliscus, és d'orige grec. També és coneguda pel nom Qalb Al Torreu, de l'àrap قلب الأسد qalb[o] al-´torreu, que significa «el cor del lleó». Esta frase a voltes s'aproxima a Kabeleced o es traduïx al llatí com Cor Leonis, nom pel que antigament es coneixia a esta estrela per l'ubicació que ocupa en el cos de la figura celestial.
Sistema estelar
[editar | editar còdic]Regulus és un sistema estelar cuádruple que dista 77 anys llum del sistema solar. El sistema està compost per l'estrela principal, Regulus A, una estrela blanc-azulada de tipo espectral B7V, i una companyera tènue de magnitut +8.13, localisada visualment a 175 segons d'arc. Esta última, separada a lo manco 4200 au de Regulus A, és a la seua volta una estrela binaria composta per dos estreles menys lluminoses que el Sol: Regulus B, una nana taronja de tipo K1-2V, i Regulus C, una nana roja de tipo M5V. Regulus B i Regulus C estan separades entre sí 100 au i completen una òrbita cada 2000 anys.
Per la seua banda, Regulus A és una binaria espectroscópica, que la seua estrela acompanyant té un periodo orbital de 40.11 dies. Els anàlisis sugerixen que és una nana blanca en una massa excepcionalment baixa de 0.3 masses solars, molt per baix del llímit inferior de 0.55 masses solars que la teoria de l'evolució estelar establix per a este tipo d'estreles. Distant 0.35 au de Regulus A, es pot especular que en el passat la nana blanca va ser una jaganta lluminosa —molt més lluenta que Regulus hui— que va transferir gran part de la seua massa a l'actual Regulus.
Una quinta estrela a 151 segons d'arc (GJ 9316 D), sembla simplement estar en la mateixa llínea de visió de Regulus i no forma part del seu sistema estelar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Regulus (SIMBAD).
- Allen (1889). «Leo», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- Regulus (Stars, Jim Kaler).
- Regulus (Solstation).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regulus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.