G350.1-0.3
G350.1-0.3 —cridat també SNR G350.1-00.3 i AJG 63—[1] és un restant de supernova situat en la constelació d'Escorpio. Va ser descobert com radiofuente no tèrmica en 1973 comparant observacions a 408 MHz del radiotelescopi Molonglo en observacions a 5000 MHz del radiotelescopi Parkes.[2]
Morfologia
[editar | editar còdic]G350.1−0.3 exhibix una morfologia asimètrica infreqüent en diferents llongituts d'ona. En banda de radi té forma allargada i distorsionada. En concret, a 4,8 GHz s'aprecia una barra horisontal, que coincidix en la partix nort del clafoll que s'observa en rajos X. A la seua volta, sembla no haver emissió de ràdio provinent de la regió sur.[3]
En rajos X, un grum molt lluent de forma allargada en l'est domina la morfologia general, sent l'emissió dèbil en el restant de l'objecte. L'explicació més provable d'esta emissió grumosa lluenta és que prové de l'interacció entre el material eyectado calent, ric en metals, i una núvol molecular. La sorprenent asimetria de G350.1-0.3 es veu reforçada considerant el lloc a on es creu que es va produir l'explosió de la supernova: d'acort en açò, solament la «mitat» este del remanente —que es propaga ràpidament— sembla ser visible, mentres que la suposta mitat oest, si està present, permaneix casi sense ser detectada. També s'ha constatat que, si es descarta la lluenta partix est, el restant de G350.1−0.3 sembla formar un clafoll casi circular incompleta, centrada en el lloc inferido a on es va produir l'explosió. L'explicació d'això és que el material circunestelar al voltant de G350.1−0.3 és molt heterogéneu: provablement exhibix un gradient de densitat d'est a oest en un significatiu aument local de densitat en l'est. Això provoca una diferent velocitat d'expansió en esta última regió, que es manifesta en la forma «doblada cap a fòra» que té l'ona de choc. Per això, es pensa que la verdadera extensió d'este restant de supernova és necessàriament major que lo que apareix en rajos X, en un radi d'a lo manco 3,5 segons d'arc.[4]
Adicionalment, s'ha trobat una anomalia significativa sobre l'abundància de níquel en G350.1-0.3: la relació entre este element i el ferro (Ni/ Fe) és unes dotze voltes major que el valor solar.[5]
Per una atra part, el lluent grum a l'est del remanente té el seu equivalent en l'infrarrojo mig a 24 μm, provablement originat per pols impactada per l'interacció del material eyectado en un núvol molecular.[6]
Remanente estelar
[editar | editar còdic]Es pensa que la lluenta font de rajos X XMMU J172054.5−372652, ubicada a 3 segons d'arc a l'oest de la regió d'emissió dominant, és l'objecte central compacte (CCO) d'este restant de supernova. S'ha detectat que este remanente estelar es mou llentament cap al nort, encara que dita mida té una incertitut significativa.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ -- SNR G350.1-00.3 -- SuperNova Remnant (SIMBAD)
- ↑ (1973).Nature.246
- 28-30.Consultat el 4 d'octubre de 2021.
- ↑ (2008).The Astrophysical Journal Letters.680(1)
- L37.Consultat el 7 d'octubre de 2021.
- ↑ 4,0 4,1 (2021).Astronomy and Astrophysics.651
- 30 pp..Consultat el 7 d'octubre de 2021.
- ↑ (2014).Publications of the Astronomical Society of Japan.66(4)
- 9 pp..Consultat el 7 d'octubre de 2021.
- ↑ (2011).The Astrophysical Journal.731(1)
- 8 pp..Consultat el 7 d'octubre de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «G350.1-0.3» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.