Anar al contingut

Interferómetro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Interferómetro
Esquema d'un interferómetro de Jamin.

El interferómetro és un instrument òptic que ampra l'interferència de les ones de llum per a medir en gran precisió llongituts d'ona de la mateixa llum.[1]

Hi ha molts tipos d'interferómetros, en tots ells s'utilisen dos fas de llum que recorren dos trayectòries òptiques distintes, determinades per un sistema generalment d'espills i prismes que, finalment, convergixen per a formar un patró d'interferència.

Té diverses àrees d'aplicacions, com l'astronomia, agricultura, biotecnología, cosmètics, etc.[2]

Medició

[editar | editar còdic]

Per a medir la llongitut d'ona d'un raig de llum monocromàtica s'utilisa un interferómetro dispost de tal forma que un espill situat en la trayectòria d'un dels fas de llum pot desplaçar-se una distància chicoteta, que pot medir-se en precisió, en lo que és possible modificar la trayectòria òptica del fes. Quan es desplaça l'espill una distància igual a la mitat de la llongitut d'ona de la llum, es produïx un cicle complet de canvis en les franges d'interferència. La llongitut d'ona es calcula medint el número de cicles que tenen lloc quan es mou l'espill una distància determinada.

Medició de distàncies

[editar | editar còdic]

Quan es coneix la llongitut d'ona de la llum amprada, poden medir-se distàncies chicotetes en la trayectòria òptica analisant les interferències produïdes. Esta tècnica s'ampra, per eixemple, per a medir el contorn de la superfície dels espills dels telescopis.

Medició d'índexs de refracció

[editar | editar còdic]

Els índexs de refracció d'una substància també poden medir-se en un interferómetro, i es calculen a partir del desplaçament en les franges d'interferència causat pel retart del fes.

L'interferómetro en Astronomia

[editar | editar còdic]
Image obtinguda en un interferómetro de Michelson utilisant llum làser.

En astronomia el principi de l'interferómetro també s'ampra per a medir el diàmetro d'estreles grans relativament propenques com, per eixemple, Betelgeuse. Com els interferómetros moderns poden medir ànguls extremadament chicotets, s'ampren —també en este cas en estreles jagantes propenques— per a obtindre imàgens de variacions de la lluentor en la superfície de dites estreles. Recentment ha segut possible, inclús, detectar la presència de planetas fòra del sistema solar a través de la medició de chicotetes variacions en la trayectòria de les estreles. El principi de l'interferómetro s'ha estés a atres llongituts d'ona i en l'actualitat està generalisat el seu us en radioastronomía.

L'experiment de Michelson i Morley

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Experiment de Michelson i Morley.

En l'interferómetro es va realisar un dels experiments més famosos de l'història de la física, en el qual abdós investigadors varen intentar medir la velocitat de la Terra en el supòsit éter luminífero. En dit experiment es va trobar que la velocitat de la llum en el buit és constant, independent de l'observador, lo que és un dels postulats de la Teoria de la Relativitat Especial d'Albert Einstein. Vore interferómetro de Michelson.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1978) Fonaments d'òptica, Reverte, pp. 138 de 488. ISBN 9788429141405.
  2. «Interferometer» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 24 de febrer de 2018.