Variable lluminosa blava

Les variables lluminoses blaves (VLA, en anglés luminous blue variables), també conegudes com a variables S Doradus, són les estrelas més lluminoses que es coneixen i entre les quals es troben algunes de les estreles més massives de l'univers. El seu número és extremadament escàs per representar una fase breu de l'evolució estelar d'estreles molt massives, de les quals ya hi ha poques de per sí. Per sòrt, la seua elevada lluminositat les fa molt conspicuas per lo que, encara que el seu número siga molt escàs, són fàcils de detectar.

Tipos

Existixen dos tipos de VLA: les de baixa lluentor —que tenen relativament poca massa i que semblen ser estreles que han deixat arrere la fase de supergigante roja, per eixemple HD 160529, i que a lo manco en alguns casos (estreles de 20-25 masses solars) podrien ser l'últim estadi evolutiu abans d'esclatar com supernovas^[1]— i les de lluentor elevada, que procedixen de les estreles més massives, com és el cas d'Eta Carinae i en cert modo és l'equivalent d'estes de la fase de supergigante roja, la qual no experimenten, tenint lloc durant les fases finals de fusió de hidrogen en el centre de l'estrela, mentres este element és fusionat en una capa al voltant del núcleu estelar, i durant el principi de la fase de fusió de heli en est.^[2]

Orige i evolució

La fase VLA és una de les últimes fases de la vida d'una estrela molt massiva, i existix de fet certa evidència que apunta a que estos astres poden ser progenitors de supernovas. Les VLA són estreles la lluentor de les quals varia llentament en escales d'anys pero en erupció repentines que provoquen enormes variacions de lluminositat. Les erupció són tan violentes que en vàries ocasions s'han confòs en explosions de supernova. Es creu que estes erupció es produïxen perque l'estrela s'acosta perillosament al llímit de Eddington, lo que fa que la pressió de la radiació expulse les seues capes més externes de forma violenta. No obstant, és possible que la presència d'estreles companyeres també jugue un paper en les erupció. Eixe sembla ser el cas per a Eta Carinae, la VLA més coneguda, i potser també para P Cygni.

Els models teòrics indiquen que en la fase VLA una estrela que inicialment tinguera 120 M_Sol pot aplegar a expulsar decenes de masses solars. Si l'estrela sobreviu a la fase VLA, es convertix en una estrela Wolf Rayet, encara que també s'ha propost que pot donar-se el procés invers i que les Wolf-Rayet de tipo WN riques en hidrogen siguen les precursores de les VLAs.

Variables lluminoses blaves més importants

HD 168625
Sanduleak -69° 202a —esta estrela ya no existix; la seua explosió va produir la supernova SN 1987A

Referències

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Variable luminosa azul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[groh0113-1] «Massive star evolution: luminous blue variables as unexpected supernova progenitors». doi:10.1051/0004-6361/201220741.

[groh2014-2] Plantilla:Cita arXiv

[1]

[2]