Gabaón
Gabaón (Plantilla:Lang-he-n, (Giv‘ōn), tiberiano Giḇʻôn, a voltes transcrita com Gabaa o Gibeón) era el nom d'una ciutat cananea ubicada el nort de Jerusalem. Segons el lliure bíblic de Josué estava habitada per hivitas, mentres que el Lliure de Samuel els cataloga com amorreos.
És famosa per ser l'escenari del: deteniment del sol i la lluna, aixina com de la massacre dels seus habitants a mans del rei Saúl i l'entrega dels descendents d'est, per David, per a ser ajusticiados pels gabaonitas. Segons 1 Cròniques, 16,39; va ser a on va estar localisat el Tabernáculo despuix de la pren de Jerusalem per David. També és recordada com el lloc a on Yahvé, segons la Bíblia, va concedir el saber a Salomón.
Les ruïnes de Gabaón, excavades per Pritchard, es troben al sur de la població palestina d'Al Jib. D'acort en els arqueòlecs, durant la primerenca Edat de Ferro, es va construir en Gabaón un mur massiu i es va tallar un gran estany d'11.8 m de diàmetro i 10.8 m de profunditat, en la roca viva just dins del mur, comunicat per túnels en fonts subterrànees d'aigua.[1]
Mencions bíbliques
[editar | editar còdic]La ciutat de Gabaón apareix citada en la Bíblia en els llibres de Josué, 2 Samuel, 1 Reis, 1 Cròniques, 2 Cròniques, Nehemías, Isaías i Jeremías pertanyents al Antic Testament en vàries ocasions.
Estratagema dels gabaonitas
[editar | editar còdic]En el capítul 9 del llibre de Josué relata cóm els habitants de Gabaón, quan varen saber que les ciutats de Jericó i Ai havien segut derrotades pels eixèrcits d'Israel, varen planejar una estratagema per a conseguir un pacte en els hebreus i evitar aixina el seu extermini.
Lo que varen fer va ser presentar-se als caps d'Israel fingint que venien d'un poble pobre i lluntà, vestint lo més vell que tenien i duent per al camí únicament aliments en mal estat, per a dir-los que eren siervo d'Israel i que venien de terres molt lluntanes, atrets per la fama de Yahvé per totes la victòries que havia conseguit per al seu poble; i per a demostrar que venien de llunt i que no eren d'una ciutat propenca, com en realitat eren, els varen ensenyar les velles pertinences que havien dut i l'aliment descompost. Josué, sense consultar el cas en Yahvé, els va concedir la pau i va concertar en ells que els deixaria en vida, i també els príncips de l'assamblea els varen jurar pau.
Tres dies despuix els israelitas varen descobrir l'engany i es varen dirigir a les ciutats dels gabaonitas, sent la principal Gabaón. No els varen atacar per respecte al jurament dels príncips, pero tota l'assamblea murmurava contra ells a causa del pacte, per lo que els príncips varen determinar que serviren de leñadores i aguadores per a tota la congregació, mantenint aixina la seua promesa de pau. Josué els va preguntar per qué els havien enganyat dient que eren de llunt quan eren veïns propencs i els va dir
Els gabaonitas varen respondre a Josué
No obstant, Josué va mantindre la decisió dels príncips de l'assamblea i no va permetre que els gabaonitas anaren exterminats, sino que els va perdonar la vida i els va proporcionar protecció; i des de llavors els gabaonitas varen ser els encarregats de proporcionar llenya i aigua per a l'assamblea i per a l'altar de Yahvé.
Batalla de Gabaón
[editar | editar còdic]El mateix llibre de Josué, en el seu capítul 10, nos relata la batalla que va tindre lloc en terres de Gabaón i el fenomen que allí va ocórrer. Segons diu el llibre:
Quan els reis de Jerusalem es varen enterar de que els Israelitas havien derrotat a Jericó i a Hai, i que els habitants de Gabaón havien conseguit fer la pau i vivien entre ells (i sent Gabaón una ciutat molt major i més important que Hai, i els seus habitants eren valents guerrers), el rei Adonisedec de Jerusalem va cridar als atres reis de les ciutats d'Hebrón, Jerimot, Laquis i Eglón per a fer una aliança i atacar els gabaonitas per fer les paus en els hebreus.
Les tropes de l'aliança varen posar sege a la ciutat de Gabaón, i els habitants d'esta varen clamar ajuda a Josué. Josué va respondre pujant a lluitar contra la coalició dels reis amorreos i Yahvé li va dir:
Quan va aplegar Josué despuix de caminar tota la nit des del seu campament de Gálgala es va tirar de sorpresa sobre ells. Yahvé va tirar sobre els amorreos la "turbaació" i els israelitas, junt als eixèrcits de Gabaón, varen derrotar als amorreos. Les tropes de l'aliança varen fugir cap a Maceda i quan anaven pel camí de Betorón, el Deu dels Eixèrcits va tirar sobre els que fugien grans pedres de graniç des del cel, que varen matar més hòmens que els que havien caigut en la batalla. Josué parle a Yahvé davant de tots i va dir
El sol es va detindre, i es va parar la lluna fins que els gabaonitas i israelitas varen consumar la matança. Un fenomen com este no va tornar a succeir mai més, ni abans d'eixe dia havia succeït. Els cinc reis que varen conformar l'aliança amorrea es varen amagar en la caverna de Maceda, i en saber-ho Josué, va manar tancar-l'en grans pedres i una guàrdia mentres acabava d'aniquilar a les tropes enemigues. Una volta finalisada la batalla, Josué va ordenar dur als cinc reis i va fer reunir a tots els hòmens d'Israel i davant d'ells va dir
Després d'açò els va manar a eixecutar i enterrar en la mateixa caverna a on s'havien amagat.
Sacrificis de Salomón
[editar | editar còdic]En el llibre de Reis, en el capítul 3, es relata com el rei Salomón, despuix de haver-se casat en una princesa d'Egipte i com quan va aplegar la seua futura dòna a Jerusalem encara no estaven terminades les edificacions importants, entre elles el temple per lo que es realisaven els sacrificis en els alts.
El rei Salomón va ser a sacrificar a Gabaón, que era un dels principals alts i va oferir mil holocausts. Durant la nit se li va aparéixer Deu i li va dir que li demanara lo que volguera. Salomón li va recordar com el seu pare, el rei David, havia segut siervo d'Ell i que li havia donat un fill que ara estava regnant sobre els israelitas, encara sent molt jove, per lo que li demana que li done un cor prudent i poder discernir entre lo bo i lo mal per a aixina poder governar a un poble tan gran com el d'Israel la resposta de Yahvé va ser
I aixina va ser com el rei Salomón va obtindre el seu saber.
Atres fets
[editar | editar còdic]Gabaón va ser la ciutat que va sofrir la massacre ordenada per Saúl i expiada per David qui va entregar a sèt dels seus descendents per a que foren eixecutats per això.
Evidències històriques
[editar | editar còdic]La ciutat és mencionada en els relleus del temple de Amón-Ra en Karnak (X).[2]
Un estudi publicat en 2017 va sugerir que el història bíblica de la victòria dels israelitas contra els amorreos sobre Gabaón, a on Deu va fer que el sol es detinguera (Josué 10:12), pot identificar-se en un eclipse anular que va ocórrer el 30 d'octubre de 1207 a. C.[3][4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Stern, Ephraim & Michael Avi-Yonah (eds.) 1993. The New Encyclopedia of Archaeological Excavations in the Holy Land, article 2; "Gibeon", pp. 511-514. ISBN 978-0-13-276288-5
- ↑ J. Blenkinsopp, Gibeon and Israel: The Role of Gibeon and the Gibeonites in the Political and Religious History of Early Israel (Cambridge University Press, 1972), p. 3.
- ↑ Astronomy & Geophysics.58(5)
- 5.39–5.42.ISSN 1366-8781.doi:10.1093/astrogeo/atx178.Consultat el 2022-04-03.
- ↑ Vetus Testamentum.70(4-5)
- 722–751.ISSN 0042-4935.doi:10.1163/15685330-12341412.Consultat el 2022-10-24.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gabaón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.