Gadoria falukei

Gadoria falukei (Gadoria falukei)

Gadoria falukei, és l'única espècie herbácea i perenne del gènero monotípico Gadoria pertanyent a la família de les plantagináceas.

Descripció

Es tracta d'una planta perenne d'una altura màxima de 40 cm. Té un indumento compost per pèls glandulíferos, presenta fulls oposts, anchamente ovadas, cordadas per la seua base, pecioladas, de nerviación reticulada, de fes lluenta i envés grisáceo, en la vora llaugerament crenado. Les flors tenen el pedicel més llarc que el cáliz, que té sépals aguts, soldats en la base, llaugerament imbricados, en llarcs pèls glandulíferos, persistents. La corola és bilabiada, groga; si llavi superior palés, en dos lòbuls llaugerament imbricados; llavi inferior en el paladar en dos gibas prominents, pelosas. Les seues llavors són negres, irregularment reticuladas. Presenta flor des de maig fins a juny.

Distribució

Es localisa exclusivament en la Serra de Gádor, en la província espanyola d'Almeria.

Hàbitat

Es pot trobar en parets de conglomerat marí en capacitat de filtrar aigua, prop de poblacions de Lafuentea rotundifolia i Antirrhinum mollisimum. La zona en la que s'ha trobat té un tamany menor d'una hectàrea, i només han segut localisats una vintena d'eixemplars. Un cens realisat en 2013 va tirar la senya de que la població total de l'espècie es llimitava a 16 eixemplars reproductors i 8 en edat jovenil.

Història

La primera trobada documentada en esta espècie data de giner de 2012, en una expedició de Francisco Rodríguez Luque, conegut pel renom Faluke que posteriorment donaria nom a l'espècie, en busca d'eixemplars de Athamanta vayredana, per llavors desconeguda en la zona. Prop d'una població d'estes plantes es va descobrir un eixemplar desconegut que posteriorment seria identificat com Gadoria falukei. Unes primeres imàgens de la planta varen dur a pensar que pertanyien al gènero Asarina, si be la població del dit gènero més propenca es troba en els Pirineus. Juan Mota i Jaime Güemes, científics de les universitats d'Almeria i Valéncia, varen ser els qui varen descobrir que esta planta no es corresponia en cap espècie anteriorment coneguda. Poc despuix es varen recolectar llavors i es varen realisar estudis per a comprovar el seu material genètic.

Amenaces

S'ha identificat a la població caprino de la zona com la principal amenaça per a esta espècie, que la té com a aliment. Els eixemplars localisats han segut entancats per a previndre açò i colaborar en la supervivència de l'espècie. Una atra amenaça no menys important és la peculiaritat i especialisació del seu hàbitat.