Galeras (Sucre)

Galeras és un municipi colombiano del departament de Sucre ubicat en la subregión de Sabanes, al nort del país. Dista 50 km de la capital departamental, Sincelejo. És municipi des del 24 d'octubre de 1968.

Galeras és reconegut principalment pel Festival Folklòric de la Garrofa i la Mostra Anual de Quadros Vius, que se celebren entre el 3 i el 8 de giner. Els Quadros Vius són un patrimoni cultural del departament de Sucre.

Toponímia

Sobre el topònim "Galeras", es creu que es deu a que Galeras va ser en els seus inicis un lloc de engaleramiento o tancada de ganados, ya que l'accepció idiomàtica d'esta paraula és la de retindre o aprisionar en sentit general. Inicialment la seua capçalera tenia per nom "Nova Granada".

Divisió polític-administratiu

A banda del seu capçalera municipal, Galeras té baix la seua jurisdicció els centres poblats:

• Obri L'Ull
• Baraya
• Mata de Guásimo
• Poble Nou (Junín)
• Poble Nou II
• Port Franco
• San Andrés de Colom
• Sant Josep de Rivera

Vereda

El municipi té constituït les següents vereda: Surban, Palmital, Bleo, Sant Pelayo, Els Lleons, El Jacint, La Corocera, Sant Luís, El Pantanito, El Guamo, Els Avets, Canya Seca, Mancomoján, Camp Amé.

Vies d'accés

• Aérees: L'aeroport més propenc és l'Aeroport Les Bruixes, de la ciutat de Corozal, ubicat a 30 minuts de Galeras.
• Terrestres: Hi ha una carretera asfaltada que comunica en els municipis de Sincé, Sant Joan de Betulia, Corozal i Sincelejo. També hi ha una carretera destapada que comunica en Magangué, Bolívar.

Història

Época precolombina

El territori de l'actual municipi de Galeras es trobava en la part marginal de l'antic territori Zenú. Es tenen notícies vagues d'una chicoteta localitat indígena assentada en el parage hui conegut com a Sant Cosme.

Época virreinal

Gran part de la superfície estava coberta per boscs espessos i tancats que varen impedir als espanyols l'eixida de les sabanes cap al riu Magdalena. Per esta raó, l'entrada dels espanyols en estos boscs va tardar més de 200 anys.

Solament fins a 1770 es té notícia de que estos terrenys varen passar a formar part del Hato de Sant Luis, de propietat de don Fernando de Mier i Guerra, fundador del marquesado de Torre de Clots, i que en ser dividit per diferents causes va donar naiximent al famós Globo de Sant Luis, de propietat dels germans Navas. Est és l'orige de totes les escritures de propietat que en Galeras es coneixen.

En el temps es varen fer famosos els cañadulzales de Galeras i moltes de les grans fortunes de Galeras i Sincé varen tindre el seu orige en el tràfic de licor de contrabando. Quan don Antonio de la Torre i Miranda va suprimir la producció de rom de contrabando i va fundar una Real Fàbrica de Aguardiente en Corozal, els productes del rom de contrabando, cridat antigament Ron Vichengue i hui Ron Ñeque, varen buscar llocs amagats en l'espessor dels boscs i a on hi haguera aigües potables per a instalar alambiques i continuar en el negoci. Sant Cosme i posteriorment Galeras complien en eixe doble requisit.

Sant Cosme va alcançar a ser un “barri de la parròquia de Sincé”, habitat inicialment per blancs pobres provinents de Sincé, Sant Benito Abad i atres poblacions, ademés de desertors de les milícies, vichangueros, negres esclaus fugits i indis.

Existixen vàries versions sobre els motius que varen tindre els veïns de Sant Cosme per a radicar-se a on hui està assentada Galeras, pero cal advertir que esta emigració va ser molt llenta, que va durar més d'un sigle i va provocar l'existència de dos pobles paralels i molt propencs, en el que un va terminar absorbint a l'atre; cal anotar que Sant Cosme va conservar la seua categoria de corregimiento fins a 1903, que allí se celebraven corregudes de bous i bregues de galls.

Una llegenda local afirma que la parella formada per l'indi Sant Cosme i la seua dòna, l'índia Galera, per desavenències amoroses es varen separar i l'índia va deixar al seu marit i es va establir en la hui Plaça de la Verge, donant lloc al naiximent del poble de Galeras. Els terrenys cenagosos de Sant Cosme, invadits per insoportables mosquits i jejenes i ya erosionats pels indígenes, no eren aptes per al cultiu de la yuca (base de l'alimentació indígena), lo que va obligar als habitants a buscar llocs més adequats a on el bosc fora alt per a poder tallar-ho, cremar-ho i aixina poder sembrar els seus cultius (tècnica coneguda com "roça").

Poc a poc la gent va ser emigrant a lo que hui és Galeras; cada u sembrava a on li semblava i els ranchos de les chicotetes roces es varen ser engrandint, convertint-se en vivendes permanents; açò va donar lloc al naiximent de carrers tortuosas, en molts carrerons i recovecos, lo que explica el per qué els carrers de Galeras no tenen una traça de cuadrícula ordenada, tal com construïen els espanyols les ciutats, i pel contrari són carrers que van en tots sentits sense traç definit.

Época de l'independència

Les constants guerres i les convulsions socials que es varen produir en la separació del Imperi espanyol varen provocar que moltes persones fugiren dels seus poblats per a buscar refugi en llogarets retirats i salvaguardades de la violència. La situació aïllada de Sant Cosme, enclavada com estava dins d'un tupido bosc tropical i en aigües plorades potables, ho va convertir en un refugi segur per a les persones que fugien d'estos acontenyiments.

Poc a poc varen ser internant-se en l'espessor dels boscs, que en eixe temps cobria la terra Galerana, individus que es varen assentar en el parage de Sant Cosme, a l'ampar dels poquísimos indígenes que allí vivien i de l'existència d'aigües plorades potables, element este determinant, davant la seua escassea, per a l'assentament de persones en les sabanes.

Segons don Diego de Coley, per senyes obtingudes a través de la tradició oral dels seus antepassats i sense poder confirmar la seua exactitut, entre les primeres persones que es varen establir en Galeras, estan:

Luis Francisco Coley, membre de la Legió Britànica d'orige irlandés, en la seua esposa Martina Royeth, espanyola; Remigio Severiche (espanyol), Leandro Camp (espanyol), Francisco de Borja (espanyol), María Andrea Jarava, nativa i esposa de Severiche; un mulato de llinage Díaz i un atre de nom Roque i el mestizo Francisco Vicente Anaya.

XIX

Per circumstàncies d'índole política el municipi de Galeras va viure quatre moments administratius, en els quals des de el XIX fins a l'any 1968 unes voltes va ser erigit com a municipi i en unes atres va ser anexat a Sincé o a Corozal.

L'aparició de Galeras entre les entitats governamentals, és dir, el reconeiximent que l'Estat li fa de la seua existència, es va iniciar en l'Ordenança del dia 13 d'octubre de 1849 expedida per la Cambra de la Província de Cartagena, que va erigir a Galeras com a Llogaret, equivalent a lo que hui és Corregimiento, i va ser anexat al Districte Parroquial de Sincé, Cantón de Corozal.

Per a alcançar este ranc, la Llei exigia que la població la compongueren no menys de 600 ànimes. Pero a l'any de ser Llogaret, Galeras, per mig de l'Ordenança de 3 d'octubre de 1850, expedida per la Cambra de la Província de Cartagena, va ser elevada a la categoria de Districte Parroquial, equivalent a lo que en l'actualitat és un municipi, per ad açò la Llei exigia un mínim de 1000 ànimes que ho habitaren.

Galeras va anar per segona volta Municipi en aprovar-se la Llei 23 de 1875, expedida per l'Assamblea Llegislativa del Estat Sobirà de Bolívar, que ho va elevar novament a la categoria municipal i li va assignar com corregimientos als caserius de Sant Cosme, Arranca Machet (hui Valéncia), Cantarrana i Lloc Nou, fent-la part de la província de Corozal.

XX

En el seu tercer moment polític i administratiu Galeras va passar a cridar-se municipi de Nova Granada, creat per mig d'Ordenança del dia 15 d'abril de 1931, pero la seua vida com a territori independent només va durar fins a 1933, quan el Consell d'Estat, en fallo del dia 14 de juny, va decidir revocar l'Ordenança demandada per alguns sinceanos.

Per últim, la definició de la qual goja Galeras en l'actualitat es va establir segons l'Ordenança 4 del 15 d'octubre de 1968, emanada per l'Honorable Assamblea Departamental de Sucre.

Geografia

El municipi de Galeras es troba ubicat en el centre geogràfic del departament de Sucre, exactament en la Subregión de la Sabana, que fa part de la Regió Carib de Colòmbia.

Les coordenades geogràfiques són les següents: pel Nort 9°12’48” latitut Nort, pel Sur 9°01’24” latitut Nort, per Orient 74°21’19” llongitut Oest, per l'occident 75°05’48” llongitut Oest del meridiano de Greenwich.

L'altitut mija és de 80 m s. n. m., i temperatura mija de 33 °C, al surest de Sincelejo i distant d'esta capital a 50 quilómetros aproximadament, per carretera asfaltada.

Segons senyes suministrades pel Pla Bàsic d'Ordenament Territorial, el municipi de Galeras té una extensió de 321.6 km², en unes característiques topogràfiques del sol que van de relleu pla a ondulat, combinat en sols de playones i de formació cenagosa al sur del territori, en llímits en el Municipi de Sant Benito Abad.

Llímits

• Nort: Municipi Sincé.
• Sur: Municipi de Sant Benito Abad.
• Orient: Municipi de Magangué (Bolívar).
• Occident: Municipis de Sincé i El Roure.

Símbols

Escut

Archiu:Escudo de Galeras (Sucre).svg

Escut de Galeras.

l'escut de Galeras, de forma espanyola, té els següents símbols en el seu interior:

• Palma de vi: Apareix en la part central de l'escut; és l'arbre municipal, del com els antepassats galeranos varen derivar el seu sostre i el seu sustente (margallonera, va vindre i corozo), puix d'ell obtenien gran cantitat de derivats i artesania.
• Rula o machet: Apareix en la part inferior esquerra insertada en un tronc de palma de vi; esta ferramenta és símbol del treball i l'esforç dels llauradors que en afany trauen alvance els seus propòsits.
• Asno o borrico: És l'animal municipal, apareix en pose gallarda en la part inferior dreta de la palma de vi, i representa l'esforç, el treball i la noblea. Com a animal bíblic del com es conten moltes anècdotes i faules, ha segut el mig de transport i de càrrega més usual i de més fàcil asequibilidad per als llauradors durant sigles.
• Els braços: En la part inferior de l'escut hi ha dos braços estesos en pose de jolgorio alusiva a la cumbia. El de l'esquerra sosté una cazuela que té en el seu interior les frutes i cultius més comuns del municipi, i el braç dret sosté una atra cazuela en els instruments musicals típics en que s'eixecuta la cumbia. Entorn s'estenen els colors de la bandera municipal.
• Lema o divisa: El lema o divisa del municipi apareix en la part inferior: «Pau, Cultura i Progrés». La pau fa referència a la tranquilitat i harmonia que deuen regnar entre els galeranos; la cultura es referix a conservar les tradicions dels antepassats, i el progrés significa millorar la calitat de vida dels pobladors del municipi en tots els àmbits.

Bandera

Archiu:Flag of Galeras (Sucre).svg

Bandera de Galeras.

La bandera o pabelló municipal està dividida en tres parts: un triàngul en l'extrem esquerre que aplega fins a la tercera part del llarc de la bandera, d'allí partix una llínea horisontal que la dividix en dos franges iguals formant dos trapezis rectangulars. El tamany de la bandera deu guardar la proporció de dos parts de llarc per una d'ample. Els colors de la bandera són els següents:

• Rojo cobrizo: El triàngul de color roig cobrizo representa el color del sol. Açò simbolisa l'arraïlada i amor a la terra i als antepassats, a les seues tradicions i costums.

• Vert: El trapezi rectangular superior de color vert representa els prats, la varietat de cultius de la sabana i la fertilitat de les seues terres. Ademés este color representa també l'esperança del galerano, que en els seus esforç, interés i solidaritat ha demostrat que la seua comarca progressa quan els seus habitants s'esforcen i treballen units.

• Blanco: El trapezi rectangular inferior de color blanc, simbolisa la pau, harmonia i sinceritat que deuen regnar en el municipi, aixina com l'ambient acollidor per als propis i visitants.

• Cinc estreles: En la bandera es troben cinc estreles de color dorat en alt relleu que formen un semicírcul i ocupen els tres colors de la bandera. Cada estrela representa un dels corregimientos del municipi: Port Franco, Baraya, Sant Andrés de Colom, Sant Josep de Rivera i Poble Nou Junín.

Himne

Lletra: Salomón Simahan. Música: Pello Torres. Cor Dolç poble, rep els vots que el galerano en els teus altars va jurar que series algun dia poble lliure a on regne la justícia, la pau i l'amor. I Tu nos vares donar l'alegre existència; en el suc de terra fecunda, colorada i cel blau, ací vivim treballant i cantant, esgrimint en altura el machet, la ploma i la creu. II Els majors es troben en la tomba descansant dels afanys perduts, deixant una herència sagrada en els muscles de nosatres els teus fills. III Llaberint de carrers sense eixida a on està el refugi etern dels teus fills i humil sombrea el algarrobo, saludant orgullós al viager.

IV Són les teues belles dònes la grandea que doblega la front dolorida de l'home que llaura la terra en sembrar el frut que dona vida. V ¡Oh Galeras! Desperta i no dorgues, que el treball t'invita a la vida les palmes dibuixen paisages, a on ama i somia el labriego VI ¡Un sigle et va costar per a trencar el jou! ¡Per això cree en tu i en els teus valents hòmens! ¡Cree en la teua llibertat i en el cuiro dels teus tambors, en que es va redoblar el triumfo coronat de laures i d'honors!

Tradicions

Festival Folklòric de la Garrofa i Quadros Vius

En el Festival Folklòric de la Garrofa es fa la Mostra Anual de Quadros Vius, entre el 3 i el 8 de giner des de l'any 1986. Una de les activitats centrals del Festival és l'exposició de ‘quadros vius’ personificados per membres de la comunitat, en la qual es recreen apartes de la tradició cultural i religiosa del municipi. L'aparició dels quadros vius en Galeras es remonta al sigle XIX, segons l'antropòloga Gloria Triana, en concordancia en lo expressat en el document per a la sustentació del Pla Especial de Salvaguardia davant el Ministeri de Cultura de Colòmbia, aproximadament abans de l'any 1849, quan Galeras s'eleva a categoria de llogaret o corregimiento.

Alguns autors com l'escritor Oscar Collazos assemblen els quadros vius al Tableau Vivant de França, un tipo particular d'entreteniment social que va tindre molt auge en la primera mitat de el XIX i que va consistir bàsicament en que les persones riques en una festa, solien disfrassar-se i fer-se passar com a personages d'una pintura o un gravat de la seua pròpia elecció. Picante i lluent, solia ser una forma generalisada d'entreteniment, pero va desaparéixer, provablement com a resultat de l'auge de l'indústria de l'entreteniment en el XX i el naiximent de la cinematografia.

En Galeras s'ha conservat esta singular manifestació cultural de manera espontànea. Allí es realisa a manera de teatre, de galeria d'art viu a cel obert, una exposició anual de Quadros Vius a lo llarc de tres carrers vestits en iguals nits, en a on s'exponen eixercicis creatius igual de l'ilustre Doctor, del Magíster, de l'artiste del més enaltit, fins a postures de brega i oficis diversos, compartint espai i temps en el sabater, l'empleat públic, el llaurador, docent, modisto, estudiants de totes les edats i un sinnúmero de gents del comú, d'alt, mijà i baix ranc social, en participació massiva de dònes, vells, chiquets i jóvens, i en temàtiques que toquen lo religiós, les costums, l'amor, la soletat, l'abandó, la crítica social, els somis, els mits, pors i esperances, el desdonament, la pobrea, etc.

És al poble de Galeras, al reconeiximent del seu entusiasme, recursividad, economia d'elements, a la seua imagineria, a l'experiència colectiva que termina sent tot un eixercici de convivència en mig de la diversitat i les divergències manifestes en la presentació dels seus Quadros Vius, al que el Ministeri de Cultura de Colòmbia té en tanda per a incloure en la seua Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Nació, prèvia sustentació del seu Pla Especial de Salvaguardia i la seua aprovació per part de la Junta Nacional de Patrimoni.

Ha segut decisiva l'intervenció d'un grup d'intelectuals i hòmens de la política, entre ells la del exsenador i Embaixador en Itàlia, Carlos Martínez Simahan, alguns pedagogo com Samuel Jarava Cueto, entre atres persones i artistes.

Llocs d'interés

• Iglésia de l'Inmaculada Concepció de María
• Parc Recreacional Pelinku
• Parc Cultural de la Garrofa
• Plaça de Corralejas

Estructura organizacional municipal

Galeras
Departament	Còdic DANE	Categoria municipal (2023)
Sucre	70235	Sexta

• Personería: És un centre del Ministeri Públic de Colòmbia que eixercix, vigila i fa control sobre la gestió de les alcaldies i ents descentralisats; velen per la promoció i protecció dels drets humans; vigilen el degut procés, la conservació del mig ambient, el patrimoni públic i la prestació eficient dels servicis públics, garantisant a la ciutadania la defensa dels seus drets i interessos.

• Concejo Municipal: És la suprema autoritat política del municipi. En matèria administrativa les seues atribucions són de caràcter normatiu. També li correspon vigilar i fer control polític a l'administració municipal. Es regulen pels reglaments interns de la corporació en el marc de la Constitució Política Colombiana (artícul 313) i les lleis, en especial la Llei 136 de 1994 i la Llei 1551 de 2012.

Constituït per 11 regidors per un periodo de 4 anys.

• Alcaldia Municipal: En esta es troba l'administració municipal i les entitats descentralisades del municipi.

L'Alcalde es pronuncia per mig de decrets i s'eixercita com a representant llegal, judicial i extrajudicial del municipi. L'actual Alcalde municipal és Javier Castro Jiménez (2024-2027), elegit per vot popular.

• JAL.

Servicis públics

• Energia Elèctrica: Afinia, del grup EPM, és l'empresa prestadora del servici d'energia elèctrica.
• Gas Natural: Surtigas és l'empresa distribuïdora i comercializadora de gas natural en el municipi.

Persones destacades

Artícul principal → .

Vore també

• Municipis heteronominales de Colòmbia

Bibliografia

• http://www.mincultura.gov.co/?idcategoria=31415
• Els Quadros Vius de Galeras o la Desacralización de l'Art. El fals dilema entre lo contemporàneu i lo tradicional. Ponència realisada per Ciro Iriarte Coley, en el marc de la XXV versió de Mostra de Quadros Vius. 5 01 2012. Galeras Sucre.