Gallotia auaritae
El fardacho jagant de la Palma (Gallotia auaritae). Els restants trobats en l'illa d'este eixemplar es calculen de fa uns 2.58 millons d'anys fins a 126000 anys. Per lo que l'animal ya estava extint quan varen aplegar els auaritas a l'illa. En 2007 va sorgir una polèmica en aparéixer unes fotos d'un animal supostament semblat, pero el qual no va ser capturat. Va haver campanyes de busca per a localisar-ho en la zona en la que es varen realisar les fotos, pero inclús despuix de dos anys de busca no va haver senyes de la seua existència en el lloc, per #lo que es pensa que la foto realisada va ser d'un tizón blau en una coloració més atenuada a la que este animal sol presentar.
Característiques
[editar | editar còdic]El fardacho jagant de la Palma era un saurio de gran tamany, alcançant una llongitut total d'entre 30,1 i 31,2 cm. en formes característiques dels lacértidos, una família molt conservativa en eixe aspecte. Presentava el cap ben diferenciat del cos, extremitats robustes, cinc dits en cada extremitat, i la coa ben desenrollada i automatizable.
Les descripcions de fardachos de gran tamany fetes en l'illa de la Palma en l'última década fan referència a fardachos de gran tamany, molt obscurs tant en l'esquena, com en la pancha, sense taques evidents en els flancs i sense un patró de bandes llongitudinals o transversal evidents en l'esquena.
La forma i disposició de les dents sugerixen que Gallotia auaritae era (o és) una espècie en una dieta fortament vegetariana. No es dispon informació al respecte, encara que estudis basats en tècniques esqueletocronológicas sugerixen que eren potencialment molt longeus i que la seua madurea sexual era molt tardana.
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]El seu hàbitat es trobava fins als 600 metros sobre el nivell de la mar, habita en el llitoral en l'illa de la Palma en les Illes Canàries, Espanya, entre la vegetació xerófita (típica de regions seques). Els seus restants apareixen a sovint en jaciments paleontológicos recents, en tubos volcànics o associats a les habitacions aborigen i els concheros. S'han detectat restants d'eixa espècie en jaciments localisats en els Plans de Aridane, en el Roque de Mall, en el barranc del Cuervo, en la Puntilla, en les Tiles, en el Tendal, en el Racó, en Cova Chica, en Cases del Rem, en les Caletas i en Puntallana.
La seua dieta estava composta de vegetació xerófita i d'ous de les aus costeres. En tractar-se d'una espècie de la que (despuix de dos anys de busca) no es disponen de senyes de la seua existència, només pot descriure's en seguritat la seua morfologia esquelètica. Les descripcions de la seua morfologia externa deuen en qualsevol cas ser preses en cauteles.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Es considerava extinta fins al descobriment de varis eixemplars vius a finals de 2007.[1][2] Posteriors batudes en la seua busca no varen conseguir trobar cap atre eixemplar, per #lo que es troba en Perill Crític (CR) segons la UICN, encara que en certea es trobe extint.
El seu decliu va començar fa uns 126000 anys ans que els humans aplegaren a l'illa de la Palma, i es varen donar per extints a lo manco fa 500 anys. La causa del seu decliu es desconeix. Encara que es creïa extinta existia una menuda idea de que en algun lloc recóndito i inaccessible podia encara perdurar. Açò mateixa va ocórrer en atres fardachos jagants en les illes d'El Ferro i La Gomera, (redescubiertos en 1974 i 1999, respectivament); un més menut, Gallotia intermija, va ser descobert per primera volta en 1996 en Tenerife.
Este fardacho jagant va ser originalment descrit com la subespecie del Fardacho jagant del Ferro.[3] Més vesprada es va elevar a espècie per Afonso & Mateo, 2003.[4] #Espècimen de la Palma es varen assignar a G. goliath, això indica que el tamany d'esta espècie ha anat decreixent en l'últim mileni, possiblement per la caça pels humans dels fardachos majors.[5]
Desafortunadament, el material actual de G. auaritae no aporta els suficients detalls per a analisar el seu estatus filogenético. Provablement pertany al clado simonyi com atres espècies de Gallotia de les illes occidentals, pero actualment sí s'inclou en G. simonyi es presumix que quedarà sense verificar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», El País.
- ↑ Diari 20 minuts, redescubrimiento de l'espècie Gallotia auaritae.
- ↑ Mateo, J.A.; García-Márquez, M.; López-Jurat, L.F. & Barahona, F. (2001): Descripció del fardacho jagant de la Palma (Illes Canàries) a partir de restants subfósiles. Revista Espanyola de Herpetología 15: 53-59. PDF abstract
- ↑ Afonso, O.M. & Mateo, J.A. (2003): Els fardachos jagants canaris: conservació creativa de poblacions mínimes. In: Jiménez, I. & Delibes, M. (eds): A la Vora de l'Extinció: Integrant Ciència, Política i Societat en la Recuperació d'Espècies Amenaçades. Evren, Valéncia PDF abstract
- ↑ Barahona, F.; Evans, S. I.; Mateo, J.A.; García-Márquez, M. & López-Jurat, L.F. (2000): Endemism, gigantism and extinction in island lizards: the genus Gallotia on the Canary Islands. Journal of Zoology 250(3): 373-388. doi:10.1017/S0952836900003101 (HTML abstract)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gallotia auaritae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.