Anar al contingut

Gallotia goliath

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gallotia goliath skull.JPG
Gallotia goliath (Gallotia goliath)


Gallotia goliath és una espècie extinta de saurópsidos escamosos que va habitar en l'illa de Tenerife (Canàries, Espanya).

Se sap que este reptil va habitar des d'abans de l'arribada de l'home. Va ser descrit per l'alemà Robert Mertens en 1942. Es creu que media fins a un metro de llarc.

S'han trobat restants fòssilés d'este animal, en coves volcàniques de Tenerife, a on solen aparéixer en jaciments en atres fardachos jagants extints i inclús mamífers igualment extints.

En 2024 es va donar a conéixer el descobriment de dos #espècimen fòssils de fardacho jagant de 700 000 anys, els quins es creu que estaven junts en una formació dunar, i que la mort els va sobrevindre de manera accidental, puix l'estructura òssea està casi intacta.[1]

Classificació

[editar | editar còdic]
Archiu:Gallotia goliath mummy 2.JPG
Espècimen momificado en el Museu de la Naturalea i l'Home de Santa Creu de Tenerife.
Archiu:Gallotia goliath restoration.JPG
Modele situat en el Museu de la Naturalea i l'Home.

Els restants prehistòrics de Gallotia han segut tradicionalment assignats als tàxons G. maxima i G. goliath, sent el primer supostament endèmic de Tenerife, mentres que l'atre tindria la seua distribució en vàries atres illes. No obstant, posteriorment s'ha demostrat que G. maxima és un sinònim més modern de G. goliath, i este últim estava cercanamente relacionat en G. simonyi; els suposts #espècimen de G. goliath de les illes d'El Ferro, La Gomera, i La Palma (de les Cuevas dels #Rat penat) són provablement sol individus extremadament grans de les espècies G. simonyi, G. bravoana i G. auaritae, respectivament (Barahona et al. 2000). Basant-se en anàlisis de seqüències d'ADN de restants momificados, G. goliath és una espècie vàlida que provablement estaria restringida a Tenerife, i podria haver estat més emparentat en G. intermija que en G. simonyi (Maca-Meyer et al., 2003).

Característiques

[editar | editar còdic]

L'espècie Gallotia goliath era el reptil de major tamany dels trobats en les Illes Canàries, puix alcançava una llongitut de 120 a 125 centímetros, encara que no es descarta que pogueren haver #espècimen encara majors per la troballa en 1952 d'un cràneu de 13,5 cm. Estos fardachos jagants varen habitar les zones baixes costeres i les medianías de l'illa.[2]

Extinció

[editar | editar còdic]

Va habitar l'illa de Tenerife des del Holoceno fins a el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

de la nostra era. S'han trobat restants òsseus d'esta espècie en diferents jaciments arqueològics en marques que mostren que varen ser consumits pels aborigen de l'illa (guanches). Existix documentació escrita sobre la seua existència en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, de modo que la seua extinció va deure ocórrer en els anys posteriors a la conquista de Canàries per part de la Corona de Castella.[3]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]