Gallotia goliath
Gallotia goliath és una espècie extinta de saurópsidos escamosos que va habitar en l'illa de Tenerife (Canàries, Espanya).
Se sap que este reptil va habitar des d'abans de l'arribada de l'home. Va ser descrit per l'alemà Robert Mertens en 1942. Es creu que media fins a un metro de llarc.
S'han trobat restants fòssilés d'este animal, en coves volcàniques de Tenerife, a on solen aparéixer en jaciments en atres fardachos jagants extints i inclús mamífers igualment extints.
En 2024 es va donar a conéixer el descobriment de dos #espècimen fòssils de fardacho jagant de 700 000 anys, els quins es creu que estaven junts en una formació dunar, i que la mort els va sobrevindre de manera accidental, puix l'estructura òssea està casi intacta.[1]
Classificació
[editar | editar còdic]Els restants prehistòrics de Gallotia han segut tradicionalment assignats als tàxons G. maxima i G. goliath, sent el primer supostament endèmic de Tenerife, mentres que l'atre tindria la seua distribució en vàries atres illes. No obstant, posteriorment s'ha demostrat que G. maxima és un sinònim més modern de G. goliath, i este últim estava cercanamente relacionat en G. simonyi; els suposts #espècimen de G. goliath de les illes d'El Ferro, La Gomera, i La Palma (de les Cuevas dels #Rat penat) són provablement sol individus extremadament grans de les espècies G. simonyi, G. bravoana i G. auaritae, respectivament (Barahona et al. 2000). Basant-se en anàlisis de seqüències d'ADN de restants momificados, G. goliath és una espècie vàlida que provablement estaria restringida a Tenerife, i podria haver estat més emparentat en G. intermija que en G. simonyi (Maca-Meyer et al., 2003).
Característiques
[editar | editar còdic]L'espècie Gallotia goliath era el reptil de major tamany dels trobats en les Illes Canàries, puix alcançava una llongitut de 120 a 125 centímetros, encara que no es descarta que pogueren haver #espècimen encara majors per la troballa en 1952 d'un cràneu de 13,5 cm. Estos fardachos jagants varen habitar les zones baixes costeres i les medianías de l'illa.[2]
Extinció
[editar | editar còdic]Va habitar l'illa de Tenerife des del Holoceno fins a el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
de la nostra era. S'han trobat restants òsseus d'esta espècie en diferents jaciments arqueològics en marques que mostren que varen ser consumits pels aborigen de l'illa (guanches). Existix documentació escrita sobre la seua existència en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, de modo que la seua extinció va deure ocórrer en els anys posteriors a la conquista de Canàries per part de la Corona de Castella.[3]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Un bloc de més de 20 quilos trau a la llum a un fardacho canari en més de 700.000 anys Consultat el 26 de juny de 2024.
- ↑ Aportacions de D. Telesforo Bravo al coneiximent de la fauna de vertebrats terrestres de les illes Canàries
- ↑ (19)
- 72-81.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Els reptils de Canàries.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gallotia goliath» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.