Anar al contingut

Galvarinus chilensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Galvarinus chilensis - Pablo Silva - 465263200.jpeg
culebra de coa curta (Galvarinus chilensis)


La culebra de coa curta (Galvarinus chilensis) és una espècie de reptil de la família Colubridae. Abans denominada Tachymenis chilensis, ha segut recentment classificada en el nou gènero Galvarinus per Trevine et al. (2022), separant-la del gènero Tachymenis Wiegmann 1835.

Característiques

[editar | editar còdic]

Alcança fins als 70 cm de llarc. El seu cos és café grisáceo, en la pancha groguenca. El cap és proporcionalment menuda, de color groguenc, en dos taques negres preoculares i una subocular.[1] La seua coa és curta en comparació a atres espècies emparentades.

Són caçadors diürns, proveïts d'una mordedura venenosa que no és mortal per a l'home. S'alimenten bàsicament d'amfibis,[1] encara que també mengen rosegadors, els quals mata per constricció.[2]

La seua reproducció és vivípara, parint en primavera de 6 a 10 crío.[2]

Distribució

[editar | editar còdic]

L'espècie és originària de Sudamérica, trobant-se en Chile i Argentina. Viuen en zones boscoses altes i en pasturages.[3]

En Chile li la troba des d'Antofagasta fins a Chiloé, entre els 0 i 3050 m s. n. m.[1]

Conservació

[editar | editar còdic]

No ha segut evaluada per la IUCN. L'Associació Herpetológica Argentina i el Consell Assessor Regional Patagónico de la Fauna Selvada l'han evaluat com No vulnerable.[3] En Chile va ser classificada per la Corporació Nacional Forestal com a Preocupació menor,[4] i com a «vulnerable» pel Servici Agrícola i Ganader, per la pèrdua del seu hàbitat.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Culebra de coa curta. Servici Agrícola i Ganader. Ministeri d'Agricultura. Volant informatiu, 2005. Consultat el 29 de giner de 2010.
  2. 2,0 2,1 Culebras, Dos. Ñuble Naturalea. Consultat el 29 de giner de 2010.
  3. 3,0 3,1 Tachymenis chilensis [1] archivat en Wayback Machine.. Sistema d'Informació de Biodiversitat, Administració de Parcs Nacionals, Argentina. Consultat el 29 de giner de 2010.
  4. Serey, I., M. Ricci & C. Smith-Ramírez (Eds.) 2007. Lliure Rojo de la Regió d'O’Higgins [2] archivat en Wayback Machine.. Corporació Nacional Forestal – Universitat de Chile, Rancagua, Chile, 222 pp.