Garluche
La Garluche o pedra de les Landes[1] és un pedra conglomerada abundant en les Landes, formada d'arenisca ferruginosa, que ha evolucionat del alio. Originalment utilisat com material de construcció, es va aplegar a utilisar principalment com a matèria primera per a l'indústria siderúrgica en les Landes, principalment durant la Revolució Industrial en el transcurs de el XIX.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula «garluche» prové de la paraula gascona garluisha, derivada de la raïl prelatina kar/gar. El seu significat lliteral és "la pedra equivocada". La garluche també és conegut pels noms gascons de pèira nhòga o pèira de llana.[3]
Presentació
[editar | editar còdic]
El garluche és de color oxidat i, a sovint, d'apariència cavernosa. Una volta es va trobar en abundància, principalment en Haute Lande, les valls del Eyre (jaciments en Pissos, Liposthey, Commensacq) i Estrigon (Vert, Brocas).[4]
Garluche s'ha utilisat durant molt temps com a material de construcció en les Landes de Gasconya per a fer cases, rediles, graners, iglésies (en Mézos, en Pontenx-els-Forges, en Biscarrosse) i obres de defensa en l'Edat Mija.[2]
Com a mineral, i a pesar del seu baix contingut d'òxit de ferro (10 a 20%),[5] també es va utilisar com a matèria primera per a l'indústria siderúrgica en les Landes, entrant en el procés de fabricació de fundició de ferro i ferro. La producció, inicialment artesanal, va prendre un gir industrial a partir de la segona mitat de el XVIII. Els jaciments, abundants i a poca profunditat, varen ser explotats artesanalment a cel obert en el bosc o a lo llarc de les vores de certes rieres.[4] La garluche va alimentar aixina els alts forns, fundició i forges de Brocas (en activitat de 1833 a 1904), Castets (1820-1930), Céré, Pissos (1818-1885), Pontenx-els-Forges (1765 -1921), Saint -Paul-en-Born, Saint-Vincent-de-Paul, Uza (1760-1981) i Ychoux.[3][6][7]
Estos menuts centres industrials en les zones rurals varen sobreviure fins a l'extracció de la mineta lorenesa (30% de ferro) molt competitiva i perjudicial per a la producció de les Landes.[5]
S'estima que es varen extraure 500.000 tonellades d'este mineral entre 1834 i 1892, any en que va cessar definitivament l'extracció.[4]
Eixemples de construccions en garluche
[editar | editar còdic]-
Mairie de Liposthey.
-
Église Saint-Martin de Pontenx-els-Forges, sigle Plantilla:S-.
-
Église Saint-Jean-Baptiste de Mézos, sigle Plantilla:S-.
-
Porte dones Anglais, en Sore, sigle Plantilla:S-.
-
Born de sauveté de Mimizan, sigle Plantilla:S-.
-
Fontaine Notre-Dona'm en Mimizan.
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pedra Conglomerat - Virtuts de les pedres - Litoterapia» (en és-es). Regne Minerals. Consultat el 2023-05-18.
- ↑ 2,0 2,1 Forge de Pissos, Jean-Jacques Fénié, exposition à la chapelle à la mer, Mimizan, juillet 2016
- ↑ 3,0 3,1 Jean-Jacques Fénié (2005). L'invention de la Côte d'Argent (en fr), Bordeaux: Els Éd. Confluences, pp. 159. ISBN 2-914240-57-0.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 http://landesenvrac.blogspot.fr
- ↑ 5,0 5,1 Charres Daney (1992). Dictionnaire de la Lande française (en fr), Portet-sur-Garonne: éditions Loubatières, pp. 347. ISBN 2-86266-163-5.
- ↑ Jean Peyreblanques, actes du colloque de Brocas-els-Forges, 24 et 25 mars 2000
- ↑ Exposition Landes de fer, Maryse Lassalle, à la chapelle à la mer, Mimizan, juillet 2016
- Este artícul conté una traducció derivada de «Garluche» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.