Garoé
.jpg){kind=link}
El Garoé (del tamazight insular: ⴳⴰⵔⴰⵡ, de gărăw > garoe, paraula masculina que significa 'estany', 'riu'),[1] va ser l'arbre sagrat dels bimbaches, antics habitants d'El Ferro, en l'archipèlec canari, aixina com un dels seus símbols, possiblement era un eixemplar de Ocotea foetens conegut com til o tila. En l'escut del Ferro es representa un arbre en la seua copa rodejada de núvols del que cauen gotes d'aigua.[2]
El lloc a on s'ubicava es troba en el municipi de Valverde en el norest de l'illa a 1000 m s. n. m. En les seues rodalies existix un centre d'interpretació.[3]
Història
[editar | editar còdic]Conten les cròniques de la Conquista que en l'Illa del Ferro va haver un arbre al que els naturals cridaven Garoé. No coneixien els espanyols d'un atre arbre similar en tot l'archipèlec o terra coneguda. El cas és que els grans fulls del Garoé eren capaços de captar i destilar l'aigua de les boires que a ell aplegaven, aigua que s'arreplegava en grans oquedades fetes entorn a l'arbre pels bimbaches, sent la principal font d'aigua d'este poble. No hi havia més aigua en el Ferro que la que dimanaba del Garoé. Per això, el poble bimbache ―llavors una escassa població― tenia al Garoé per una divinitat digna de tota adoració. Este mític arbre es trobava en una zona propenca a Tiñor, en una ala constantment banyada pel alisio, i a uns mil metros d'altura sobre el nivell de l'mar. Se sap que el Garoé era d'impressionant tamany i que el seu tronc tenia metro i mig de diàmetro.
A l'arribada dels espanyols, els bimbaches varen resoldre ocultar a estos la qualitat del Garoé per a que, no trobant aigua, la set els fera tornar-se prestos a les seues bases. I a punt varen estar de conseguir el seu propòsit. Pero Guarazoca, una jove bimbache, es va enamorar d'un soldat andalús que formava part de l'expedició i, traïcionant als seus, ho va conduir directament fins a l'arbre que el necessari element els proporcionava. Va ser castigada en la mort. Poc despuix Armiche, el Mencey, va ser capturat i en ell tots aquells que ho seguien i defenien.
En 1610, fortísimos vents varen arrasar tota eixa zona i l'arbre Garoé va ser arrancat de la terra que tan orgullosament ho alimentava. Despuix d'ell, la població aborigen del Ferro, els bimbaches, també varen desaparéixer per falta d'aigua, entre atres coses. En 1949, es va plantar un tila en l'emplaçament de l'antic.
Naturalea del fenomen
[editar | editar còdic]La capacitat de captar aigua de l'arbre es pot explicar per la combinació de dos efectes: el meteorològic, ya que els fulls de la tila són molt eficaces en captar els vents alisios carregats d'humitat que ascendixen pel barranc. Un atre és geològic ya que es trobava en un sol volcànic poroso recent sobre un atre més antic en argila impermeables que permet acumular les aigües atrapades en albercas excavades prop del mateix arbre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «garoé». Diccionari Ínsuloamaziq. Consultat el 2023-05-10.
- ↑ «La bandera i l'escut de l'illa del Ferro» (en és). Consultat el 3 de novembre de 2019.
- ↑ «Arbre Garoé» (en és). El Ferro. Consultat el 2023-05-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Garoé» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.