Gas d'aigua
El gas d'aigua és un gas de síntesis, que s'obté fent passar una corrent de vapor d'aigua a través de carbó a temperatures per damunt dels 600 °C.[1] El resultat de la reacció química és una mescla de monòxit de carbono i hidrogen, per lo que s'utilisa com a método industrial d'obtenció d'hidrogen. En tractar-se d'una mescla d'hidrogen i monòxit de carbono (CO), el gas és molt tòxic, puix el monòxit de carbono substituïx al oxigen en la hemoglobina de la sanc de forma molt eficaç, ya que té una afinitat pel grup hemo doscentes cinquanta voltes major que l'oxigen.
Fugues de gas
[editar | editar còdic]Plantilla:Per aEls escapes d'un gas inflamable anara de l'estructura que ho conté són perillosos, puix eixe gas podria produir una greu deflagració en entrar en contacte en una flama.
Reaccions químiques
[editar | editar còdic]Depenent de la temperatura a la que es trobe el carbó, poden donar-se dos possibles reaccions:
La primera de les reaccions predomina sobre la segona, especialment a altes temperatures i abdós són endotèrmiques, és dir, necessiten un aporte d'energia per a que les reaccions tinguen lloc. Açò es conseguix calfant el carbó en corrent d'aire, per a que ardixca i forme ascua. Una volta alcançat este punt se substituïx la corrent d'aire per la corrent de vapor d'aigua, lo que fa que el carbó comence a gelar-se llentament. En conseqüència, al començ del procés es produïx una major cantitat de monòxit de carbono que, a mida que el procés alvança, va disminuint en benefici del hidrogen, per lo que el gas d'aigua no té unes proporcions perfectament definides d'hidrogen i monòxit de carbono. Quan la temperatura del reactor alcança un nivell suficientment baix, la reacció primera deixa de donar-se i la segona es fa molt llenta, en lo que el procés pert eficàcia. En eixe moment, abans que el carbó es vaig gelar del tot, es torna a injectar aire per a que es reinicie la combustió del carbó i adquirixca la temperatura adequada, repetint-se el procés de forma cíclica. Suministrant carbó a un ritme adequat, el procés pot continuar-se casi de forma indefinida.
Tant l'hidrogen com el monòxit de carbono són substàncies combustibles, capaços d'ardir en presència d'aire en una important solsida d'energia:
ΔHº = -241,8 kJ/mol (57,75 kcal/mol)
ΔHº = -566 kJ/mol (135,2 kcal/mol)
Aixina i tot, esta calor de combustió és molt menor que el produït per atres gasos procedents del petròleu, d'us freqüent com a combustibles, com el propà (ΔHº = - 2220 kJ/mol) o el butà (ΔHº = -2 880 kJ/mol), per lo que a sovint també se li denomina gas pobre, junt en atres gasos com el gas de síntesis o el gas de coque.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1864) History and value of water gas processes, pp. 2–.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gas de agua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.