Gasolinera de l'avinguda d'Aragó
La gasolinera de l'avinguda d'Aragó és una estació de servici de la ciutat espanyola de Madrit. Està situada en el número 388 de l'avinguda d'Aragó, i el seu disseny correspon a Cast Fernández Shaw. El proyecte data de 1928 pero no se li donaria vida fins a tres décades més tart.
Història del proyecte
[editar | editar còdic]El disseny de la gasolinera correspon a un proyecte de Cast Fernández-Shaw, autor de tres proyectes d'estacions de servici, un d'ells per a un entorn urbà i atres dos per a carretera, entre els que destaca la gasolinera de la carrer d'Alberto Aguilera 18 per a l'empresa Petròleu Porte Pí, que data de 1927 i que està considerat com una de les obres mestres del racionalisme espanyol.[1]
El proyecte per a una estació de gasolina de carretera realisat en 1928 (l'erigit finalment en l'avinguda d'Aragó) no es va construir en eixe moment per raons que, encara que no han segut aclarides, provablement relacionades en la promulgació del Real Decrete-Llei de 28 de juny de 1927, establint el Monopoli de Petròleu i el Real Decret de 17 d'octubre de 1927, pel que s'otorgava el monopoli a la Companyia Arrendatària del Monopoli de Petròleu, Societat Anònima (CAMPSA), lo que va supondre la desaparició de les chicotetes petroleres privades. Cal supondre, per tant, que el proyecte va quedar sense promotor.[1]
Proyecte original (1928)
[editar | editar còdic]Si en la gasolinera de Porte Pi de 1927 ya havien establit els tres elements essencials que anaven a definir la tipologia, que són, la marquesina, la caseta d'oficines i el tòtem publicitari, en este segon proyecte Fernández Shaw va explorar les conseqüències d'un canvi d'escala per a atendre un major volum de vehículs, ampliant el programa funcional. La caseta es va convertir en un autèntic edifici en tenda, oficines i almagasens desenrollat en altura. L'arquitecte va organisar el conjunt baix la més estricta simetria, en els distints elements maclados entre sí. El cos principal, de planta semicircular escalonat en dos altures, es prolongava en una torre prismàtica de cinc plantes en atrassera semicilíndrica per a estajar l'escala. Una esmolada proa arrematava en frente de la torre, incorporant una escultura a modo de canó o proyectil. El proyecte jugava en el contrast entre les llínees horisontals de les marquesines i els buits de finestres de les plantes inferiors i la forta verticalitat dels buits d'allumenament i la decoració de la torre. El llenguage era clarament expressioniste, propi del moment, pero difícilment traslladable a una atra época o situació.[1]
Proyecte final (1958)
[editar | editar còdic]
Tres décades més tart, l'empresa Estació de Servici Barajas, Societat Anònima, va encarregar a Cast Fernández-Shaw un proyecte de gasolinera per a ser construït en el quilómetro 12,600 de la carretera d'Aragó, actual via de servici de l'autovia A-2, en direcció eixida. Per la rotulació i grafisme dels plans de proyecte, s'aprecia que el proyecte de 1928 va ser utilisat lliteralment en la tramitació administrativa, encara que durant l'eixecució de l'obra es varen introduir canvis notables en el mateix. En llínees generals es va produir una simplificació de llenguage i supressió de certs elements retòrics o redundantes. Les marquesines secundàries que rodejaven el cos d'edificació varen desaparéixer, aixina com la proa i l'escultura simbòlica de la torre. Va aumentar el tamany de la marquesina principal, afegint una nova llínea de càrrega de respals, lo que va permetre duplicar la capacitat de servici. Les columnes es varen reduir de tres a dos en cada llínea de càrrega, creant voltons de vora sobre la marquesina. Sobre els materials d'acabament, es va adaptar l'estètica general del proyecte a la moda del moment, utilisant rajola vist en lloc de revoque en alguns paraments i creant un zócalo de pedra calcàrea d'aparelle concertat. Els buits verticals d'allumenament es varen realisar en pavés.[1]
Despuix dels canvis descrits, l'edifici va resultar més robust, senzill i funcional, adaptat a l'estètica i necessitats del moment. La mateixa empresa va encarregar a l'arquitecte una segona versió simplificada d'este proyecte, sense torre i en caseta central d'una sola planta, per a ser construïda front a la primera en el sentit d'entrada de la mateixa carretera d'Aragó a Madrit. Esta nova estació de gasolina, el proyecte de la qual està datat en juliol de 1958, es va construir i es va mantindre en servici sense alteracions fins al desdoblament de la carretera N-II, moment en el qual va caldre demolir la marquesina, que haguera invadit la calçada. Encara es conserva la caseta semicircular d'oficines, tenda i netea proveïda d'una marquesina moderna en el seu cara nort.[1]
Descripció de la gasolinera
[editar | editar còdic]
La seua denominació comercial correspon a «Estació de Servici Barajas II» i és propietat de l'empresa Repsol Comercial de Productes Petrolífers, Societat Anònima. Es troba en el número 388 de l'avinguda d'Aragó, en Madrit, a l'altura del punt kilométrico 12,600 de la carretera N-II, de la que fa funcions de via de servici.[1]
L'immoble objecte de protecció té una superfície construïda total aproximada de 600 metros quadrats i una ocupació en planta de 420 metros quadrats. Està ubicat en un solar de cantó en el que existixen ademés atres dos construccions secundàries i diverses instalacions auxiliars vinculades en l'activitat. L'entorn, molt degradat, està constituït per tallers, almagasens i indústries.[1]
L'edifici de l'estació de gasolina de l'avinguda d'Aragó, número 388, té dos parts clarament diferenciades: per un costat, una gran marquesina de formigó armat de planta trapecial en costats i cantons curvos, de 340 metros quadrats de superfície i una altura aproximada de 6,50 metros. La llosa de formigó és plana en la seua cara inferior i proveïda de voltons de vora en la seua cara superior. Està sustentada en tres llínees de càrrega, dos d'elles constituïdes per una parella de columnes cilíndriques de formigó i la tercera per un pòrtic de formigó integrat a la seua volta en el restant de l'edifici. Per un atre costat, el cos tancat d'edificació destinat a tenda, oficines, netea i almagasens, que a la seua volta és una macla de dos volums: un semicilindro de dos plantes d'altura en un buit interior semicircular que permet la conexió visual i vigilància de la part d'accés públic i una torre prismàtica de cinc plantes i un àtic descobert, en una caixa d'escales semicilíndrica que la recorre en la zona posterior, sense us clarament definit i que en l'actualitat es destina a almagasens. Cal destacar dins d'eixe cos tancat d'edificació, com a element singular, la citada caixa d'escales semicilíndrica, en baranes de barrots de ferro combinades en llínees verticals contínues de protecció a modo de teler. El solado de les escales es realisa en marbre negre Marquina en els dos pisos inferiors i pedra calcàrea en els superiors, diferenciant la zona noble i les plantes de servici. En la planta primera, com a fondo de perspectiva de l'espai en doble altura se situa una pintura mural firmada per “Barranc” que representa, per oposició de dos parelles vestides de forma diferent, el contrast entre lo antic i lo modern.[1]
El front de la torre està recorregut per quatre carrers verticals acristaladas en pavés, mentres que els dos laterals estan creuats per bandes resaltades i arrematats per óculos en el seu extrem superior, creant sensació de dinamisme. La torre es constituïx aixina en una autèntica fita en el paisage, com a avís o cridada d'atenció dels automovilistes. Els seus valors arquitectònics propis i el fet de constituir un valiós testimoni en el desenroll d'una tipologia arquitectònica pròpia per a este tipo d'edificacions, en un moment tan primerenc com és l'any 1928, encara que haja segut construïda tres décades més tart, haurien segut les raons per a solicitar la seua declaració com Be d'Interés Patrimonial.[1]
L'immoble està protegit en el Pla General d'Ordenació Urbana de Madrit vigent en el número de catàlec 29.753 i Nivell 1 “Integral”. Es troba en estat de conservació correcte, si ben alguna cosa irregular. Les finestres i bandes acristaladas de la torre, realisades en pavés, presenten oxidació i múltiples fractures en el vidre, sobretot en la zona superior. Encara que es reconeix la necessitat d'incorporar elements identificativos de la marca comercial i l'activitat a un immoble d'esta naturalea, hi ha en l'actualitat un excés d'elements publicitaris que impedixen una correcta contemplació de l'edifici.[1]
La torre presenta actualment un acabament monocrom de color beige que no és adequat per a resaltar les seues característiques formals. S'establix com a objectiu per a futures intervencions la recuperació de la policromía original dels recercados i bandes resaltades. S'establix igualment com a objectiu la millora estètica del sistema de lluminàries de la cara inferior de la marquesina i l'ordenació d'elements estranys o publicitaris situats baix la marquesina o en la envolvente de l'edifici.[1]
Pel contrari, es considera adequat el tractament en color gris obscur dels voltons de reforç superior de la marquesina, en lloc del color blanc inicial, puix actua com a fondo neutre per als ròtuls identificativos de l'activitat i resalta la geometria de la llosa de formigó armat.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Gasolinera de la avenida de Aragón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.