Felis lybica ornata

(Redirigit des de «Gat salvage asiàtic»)

El gat salvage asiàtic, gat ornado[1] o gat indi del desert (Felis silvestris ornata) és una subespecie del gat montés euroasiàtic (Felis silvestris) que es troba entre la Índia i Iran. És un mamífer carnívor de la família dels félidos. És un felino d'aspecte similar al del gat domèstic.

gat salvage asiàtic (Felis lybica ornata)



Descripció

editar

En general la seua pelage és grisa groguenc, a voltes parduzco. La seua pancha és de color gris clar o blanc, en punts negres disseminats. La seua llarga coa és més o menys anellada, fins a acabar en una punta negra. La variació individual sobre el pelage és molt àmplia, com va poder constatar el zoólogo B. A. Kuznetzov en les peleterías de Kirguizistan.

En la Índia, el gat ornado és més menut i no sobrepassa els 4 kg de pes, el seu pelage en general és gris pàlit groguenc, generalment sense taques, i la coa i la pancha són blancs i en menys punts negres o sense ells. En 1867, D. Short va apuntar que en l'Índia meridional no es conseguia diferenciar ben molts gats domèstics (Felis silvestris catus) dels gats ornados. L'índex craneal del gat ornado indi és netament superior al dels demés animals del gènero Felis, alguna cosa que molts han relacionat en una possible domesticació d'este gat per part de les civilisacions antigues de la zona, la cultura de la vall del Indo o Mesopotamia.

Distribució i hàbitat

editar

El seu hàbitat natural són les zones seques de la franja central d'Àsia central i occidental. Se sol trobar en les regions seques d'Orient Mig, en Iran, Afganistan, en la regió meridional del Turquestán, en Pakistan i en l'Índia. En el Caucas, viu en les estepas d'Azerbaiyan, en la vall de Araks, en Najicheván i Armènia. A l'orient del mar Caspio, la seua distribució és més difusa. Es troba a l'esquerra del Volga, en Turkmenistan, en Tadjikistan, en les estepas del Murgab, en les regions del llac Issyk-Kul i en la vall del riu Sir Daria. Viu en Kirguizistan, en Àsia Central, prop del llac Baljash, pero el llímit oriental de la seua difusió no està ben definit. En Iran viu en tots els llocs, llevat en la regió boscosa de la cordillera de Elburz i en la planura costera del mar Caspio.

R. T. Tabert i els seus colaboradors, en 1967, varen resenyar que en la vall del Indo, en Pakistan, el gat ornado viu en la zona descoberta, a on s'alimenta principalment de jerbos egipcíacs; lo que no seria rar en el desert de Thar. En Índia viu en els deserts nort-occidentals i les regions seques de Madhya Pradesh. També apareix en Sind, en Rajastán, i la regió sursureste de Jaipur.

En 1912 el anglés T. Wroughton va trobar un gat ornado prop del cadàver d'una ovella i va dir que la distribució d'este felino és molt numerosa en el desert a on es troben caus de jerbo. En Kazakhstan, el gat ornado viu en valls aluvials més o menys àrits, espessos i boscosos de Haloxylon persicum. A voltes es divisa en juncs i gramíneas prop de cursos d'aigua. En atres regions apareix en zones més desérticas i oasis. En Àsia Central es pot observar entre formacions de Halimodendron i roses selvades. En la depressió del llac Issyk-Kul, apareix en les plantacions de i en xaraés de tamarisco.

Comportament

editar

El gat ornado és diürn i nocturn. De la mateixa manera que el gat de les arenes, habita caus que no excava ell, sino teixons o erizos.

Alimentació

editar

S'alimenta de menuts mamífers, com talps o llebres, i en un 15% d'aus. També s'alimenta de fardachos i insectes. En el Turquestán menja faisans i atres aus. El zoólogo rus I. F. Sapozhenkov, en 1961, va estudiar la ecologia del gat ornado en el desert de Karakum oriental, i va establir que encara que la seua dieta estiga basada en rosegadors i atres menuts mamífers, devora també aus, serps i saurio.

Reproducció

editar

El celosia va des de giner a febrer i la femella pare de 2 a 5 crío en maig en Kirguizistan i a mitat d'abril en el desert de Karakum. La gestació dura uns 2 mesos i crían als seus cadells entre les raïls d'alguns arbres o entre pedres.

Notes i referències

editar
  1. Wozencraft, W. C. (16 de novembre de 2005). en Wilson, D. I., & Reeder, D. M. (eds): Mammal Species of the World, 3rd edition, Johns Hopkins University Press, pp. 536-537. ISBN 0-8018-8221-4 .
  • Driscoll, C., Nowell, K. (2010). "Felis silvestris". IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2011.2. International Union for Conservation of Nature. http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/8543.
  • Nowell, K., Jackson, P. (1996) Asiatic Wildcat Felis silvestris, ornata group (Gray 1830) In: Wild Cats: status survey and conservation action pla. IUCN/SSC Cat Specialist Group, Gland, Switzerland
  • Groves, C. P. 1980. The Chinese mountain cat (Felis bieti). Carnivore 3(3):35–41.
  • Sunquist, M., Sunquist, F. 2002. African-Asian wildcat Felis silvestris lybica and Felis silvestris ornata. In: Wild Cats of the World. The University of Chicago Press. isbn 0-226-77999-8. Pages 92–98.
  • Schaller, G. B. 1967. The deer and the tiger. Chicago University Press, Chicago.
  • Roberts, T. J. 1977. The Mammals of Pakistan. Ernest Benn, London.
  • Geptner, V.G., Sludskii, A. A. 1972. Mlekopitaiuščie Sovetskogo Soiuza. Vysšaia Škola, Moskva. (In Russian; English translation: Heptner, V.G.; Sludskii, A.A.; Bannikov, A.G.; (1992) Mammals of the Soviet Union. Volume II, Part 2: Carnivora (Hyaenas and Cats). Smithsonian Institute and the National Science Foundation, Washington DC). Pages 398–497.
  • Habibi, K. 1977. The mammals of Afghanistan: their distribution and status. Unpublished report to the UNDP, FAO and Ministry of Agriculture, Kabul.
  • Sharma, I. K. 1979. Habits, feeding, breeding and reaction to man of the desert cat Felis libyca (Gray) in the Indian Desert. Journal of the Bombay Natural History Society 76(3): 498–499.
  • Sharma, S., Sharma, S. K., Sharma, S. 2003. Notes on mammalian fauna in Rajasthan. Zoos' Print Journal 18(4): 1085–1088.

Enllaços externs

editar

Commons