Gavialis gangeticus
El gavial (Gavialis gangeticus), també conegut com a cocodril del Ganges, és una espècie de cocodril saurópsido (reptil) de la família Gavialidae que habita en les zones pantanosas del nort de la Índia i és l'única espècie viva del gènero Gavialis. Es caracterisa per un morro molt prim i especialisat per a una dieta a pur de peixos, ya que no servix per a caçar grans mamífers; podria aplegar a partir-se si s'eixercix massa pressió.
Ademés del seu morro crida l'atenció una espècie de nuc o protuberància en la punta d'est, en la zona de les fosses nassals. Aparte d'això i els seus curiosos ulls saltones, el cos és el d'un cocodril, encara que les pates són més menudes de lo normal. Pot aplegar a medir sis metros de llongitut. Pansa molt més temps en l'aigua que la majoria dels seus parents. Este animal està en perill crític d'extinció, es calcula que hi ha poc menys de 200 en el món; està morint per la peixca excessiva de peixos menuts que practiquen els habitants del lloc. Com este animal únicament s'alimenta d'estos peixos, s'està extinguint paulatinament per l'escassea d'aliment.
Durant un temps es va pensar que el fals gavial (Tomistoma schlegelii) s'assemblava al gavial sol per evolució convergent, és dir, que no estaven emparentats. Pero recents estudis bioquímics demostren lo contrari i ho inclouen en la mateixa família.[1] Aixina i tot, alguns científics ho coloquen en la família Crocodylidae. Habita en la península malaya, Tailàndia, Malàsia i les illes de Sumatra. Es caracterisa per les seues taques obscures i la seua morro estret (no tant com el del gavial). Pot aplegar a medir més de 4 metros. Es troba en pantans d'aigua dolça i en rius.
Característiques
[editar | editar còdic]Com en tots els cocodrils grans, les críes de gavial són prou menudes, medint uns 37 cm de llarc.[2] Als 18 mesos poden alcançar el metro de llongitut.[3] El pes corporal promig de l'espècie va de 159 a 250 kg. Normalment, els machos alcancen de 3 a 5 metros, mentres que les femelles són més menudes i alcancen una llongitut corporal de 2,7 a 3,75 m.[4][5]
Els tres eixemplars registrats més grans varen ser un gavial de 6,5 m caçat en el riu Gogra de Faizabad en agost de 1920; un individu de 6,3 m disparat en el riu Cheko de Jalpaiguri en 1934; i un de #jagant de 7 m, que va ser disparat en el riu Kosi al nort de Bihar en giner de 1924.[6] Estos espècimen tan grans poden alcançar els 977 kg.[7] Encara que els espècimen de més de 6 m no eren infreqüents en el passat, no es coneixen individus tan grans en l'actualitat. Solament els cocodrils marins superen en tamany als gaviales.
Els gaviales tenen una coa aplanada lateralment ben desenrollada i pates atrasseres palmetadas per a proporcionar una espectacular maniobrabilidad en aigües profundes. No obstant, en terra el gavial adult tan sol pot impulsar-se i esgolar-se sobre la seua pancha. Ademés de les seues habilitats natatorias, el cos del gavial és relativament cilíndric, comparat en el cocodril marí o del Nilo que és més ample i està especialisat en capturar varis assuts des de les vores de les vies fluvials.
L'estret i llarc morro es torna proporcionalment més curt i ample conforme l'animal envellix. Els machos es diferencien pel bulbo cartilaginoso de l'extrem del morro.[8] Este creiximent està present en individus madurs i rep el nom ghara per la paraula hindi que significa "gorc". Els machos usen esta estructura per a modificar i amplificar els chiulits que produïxen per les fosses nassals. El sò resultant pot ser sentit a casi un quilómetro durant un dia tranquil.[9] Es creu que ghara té un paper important en la reproducció dels gaviales en servir a les femelles per a identificar a machos madurs i com a instrument de corteig.[4]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Magnusson, William I. (1998). «Crocodiles & Alligators», Harold G. Cogger, David Kirshner (ed.). Encyclopedia of Reptils and Amphibians, 2ª edició (en anglés), Londres, Regne Unit: Academic Press, pp. 240. ISBN 0-12-178560-2.
- ↑ Brazaitis, P. (2001) A Guide to the Identification of the Living Species of Crocodilians. Science Resource Center, Wildlife Conservation Society
- ↑ Whitaker, R. i D. Basu(1983).Journal of the Bombay Natural History Society.79
- 531–548.
- ↑ 4,0 4,1 Anonymous (2009) Gharials > Biology. Gharial Conservation Alliance.
- ↑ Gharial. WWF Índia. Consultat el 19 de juny de 2012.
- ↑ Wood, G. L. (ed.) (1983) The Guinness Book of Animal Facts and Feats. Sterling Pub Co Inc. ISBN 978-0-85112-235-9
- ↑ Gavials (Gharials), Gavial (Gharial) Pictures, Gavial (Gharial) Facts – National Geographic [1] archivat en Wayback Machine.. Animals.nationalgeographic.com. Consultat el 19 de juny de 2012.
- ↑ Whitaker, R. I.; Whitaker, N. "Gharials". En Hutchins, M.; Murphy, J. B., Schlager, N. (eds.). Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 2ª ed. vol. 7 Reptils. Farmington Hills: Gale Group, 2003. pp. 166-170.
- ↑ Whitaker, R., Members of the Gharial Multi-Task Force, Madras Crocodile Bank(2007).Iguana.14(1)
- 24–33.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Gavialis gangeticus.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gavialis gangeticus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Gavialis gangeticus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.