Gedrita
La gedrita és un mineral, silicat de magnesi i alumini en hidroxilos, membre del supergrupo dels anfíboles, i dins d'estos, del grup de la gedrita. Va ser identificat a partir d'eixemplars procedents de Gèdres, en la vall de Héas, en els Pirineus (França). El nom fa referència a esta localitat, que és la localitat tipo.[1] S'ha utilisat també el nom de magnesiogedrita.
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La gedrita es definix dins del seu grup de anfíboles ortorómbicos com el mineral que tien el magnesi com catión dominant en les posiciones B i C2+ i alumini A l'en la posició C3+. Lasubstitución del magnesi per ferro ferroso dona lloc a térmens intermig en la ferrogedrita, l'atre extrem d'una solució sòlida.[2] Pot contindre impurees de Mn, Ca, Tu, Na i K. Forma una série en l'antofilita. Apareix generalment com agregats fibrosos o radiados de color gris verdoso, vert grisàceu o marró. Els cristals individualisats són molt rars.
Jaciments
[editar | editar còdic]La gedrita és un anfíbol poc freqüent, conegut en al voltant d'un centenar de localitats en el món. Sol aparéixer en roques someses a metamorfisme de grau alt o mig associat a antofilita, cordierita, almandino i turmalina.[3] Ademés de la localitat tipo, un jaciment molt conegut és el de Skisshyttan Smedjebacken, comtat de Dalarna (Suècia).[4] En Espanya, s'ha trobat en les explotacions de minerals de coure de Arinteiro (La Corunya), associada a granate almandino, i en la Veta de Creus (Girona).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Annales dones Mines, 10, 582-584..
- ↑ American Mineralogist, 97, 2031-2048..
- ↑ «Gedrite. Mindat».
- ↑ Wilke, H.J. (1976). Mineral-Fundstellen Band 4: Skandinavien, Christian Weise Verlag, p. 209.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gedrita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.