Antofilita
La antofilita és un mineral silicat anfíbol,[1] un silicat de magnesi, freqüentment en impurees de ferro, que es troba en roques metamòrfiques. Un sinònim en espanyol molt poc usat és antogramita.
Es va descriure per primera volta en 1801 per Friedrich Schumacher.[2] Com localitat tipo s'aplica Kjennerudvann en Kongsberg en Noruega.
És un mineral polimorfo en la cummingtonita, en la seua mateixa fòrmula química pero en sistema cristalí monoclínic.
Ambient de formació
[editar | editar còdic]La antofilita es produïx comunament per metamorfisme regional de les roques ultrabásicas,[3] normalment com mineral secundari per alteració del olivino. És freqüent per tant en gneisés i esquistos cristalinos rics en magnesi, aixina com també pot aparéixer en roques sedimentarias riques en magnesi com són les dolomías.
Minerals normalment associats són el talc, cordierita i flogopita.
Localisació i us
[editar | editar còdic]És un mineral comú en els esquistos de Kongsberg (Noruega), els de el sur de Groenlàndia i els de Pennsilvània (EE. UU.).
A voltes es presenta en formes fibrosas que poden ser usades com asbesto en l'indústria, en molts usos a pesar del seu potencial risc per a la salut. Atres asbestos menys perillosos són més usats, pero el de antofilita és el millor com ciment refractario.
Encara que els eixemplars de antofilita aïllats i grans són molt rars, els agregats en geoda d'este mineral són de gran bellea per als coleccionistes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hawthorne, Frank C., and Roberta Oberti (2006), On the classification of amphiboles: Canadian Mineralogist: 44(1): 1-21.
- ↑ Schumacher, C.F. (1801): Versuch eines verzeichnisses der in donen Dänisch-Nordischen Staaten sich findenden einfachen Mineralien. Kopenhagen, p. 96.
- ↑ Veblen, D.R. (1980) Anthophyllite asbestos: microstructure, intergrown sheet silicates, and mechanism of fiber formation. American Mineralogist: 65: 1075-1086.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antofilita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.