Genètica ecològica
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
La genètica ecològica és l'estudi de la genètica en poblacions naturals. Açò contrasta en la genètica clàssica que treballa principalment en els creus entre ceps de laboratori i anàlisis de seqüència d'ADN que estudia gens a nivell molecular.
L'investigació en este camp s'enfoca en traces d'importància per a l'ecologia, és dir, traces relacionades en l'aptitut, la qual afecta la supervivència i la reproducció d'un organisme. Eixemples de lo anterior serien: Temps de floració, tolerància a la sequia, polimorfisme, mimetisme, aixina com l'evasió d'atacs depredadors.
L'investigació implica generalment una combinació d'estudis de camp i de laboratori.[1] Les mostres de les poblacions naturals poden ser dutes despuix al laboratori per a analisar el seu variació genètica. Els canvis en les poblacions en diferents moments i llocs s'anotaran, i el patró de mortalitat en estes poblacions seran estudiats. L'investigació es fa a sovint en els insectes i atres organismes que tenen periodos de generació curts.
Història
[editar | editar còdic]A pesar que s'havien realisat treballs en poblacions naturals prèviament, se sap que este camp va ser fundat pel biòlec anglés E. B. Ford (1901-1988) en el sigle XX. Ford va estudiar genètica en l'Universitat d'Oxford en el professor Julian Huxley, i va iniciar l'investigació de la genètica de poblacions naturals en 1924; Ford també va tindre una llarga relació de treball en R.A. Fisher. En el moment en que Ford havia desenrollat la seua definició formal de polimorfisme genètic,[2][3] Fisher s'havia acostumat als alts valors de selecció natural en la naturalea. Est va ser un dels principals resultats de l'investigació de les poblacions naturals. La magnum opus de Ford va ser Ecological genetics, que va aplegar a tindre quatre edicions i va anar altament influent.[4]
Un atre genetista ecològic notable va ser Theodosius Dobzhansky, qui va treballar en el polimorfisme cromosòmic de la mosca de la fruta. Com a jove investigador rus, Dobzhansky va ser influenciat per Sergei Chetverikov, qui també deuria ser recordat com un dels pioners en este camp de la genètica, a pesar de que la seua significancia no seria apreciada fins a temps despuix. Dobzhansky i els seus colegues varen portar a terme estudis de les poblacions naturals de les espècies de Drosophila en l'oest de EE. UU. i Mèxic durant molts anys.[5][6][7]
Philip Sheppard, Cyril Clarke, Bernard Kettlewell i A. J. Cain varen ser fortament influenciats per Ford, les seues carreres daten de l'era posterior a la Segona Guerra Mundial. Consecutivament el seu treball en els lepidòpters i de grups sanguíneus en humans va establir el camp, ademés de que varen aclarir el procés de selecció en les poblacions naturals, a on el seu rol s'havia posat en dubte.
Este tipo de treball necessita una finançació a llarc determini, aixina com bases en ecologia i genètica. Abdós són requeriments difícils. Un proyecte d'investigació pot durar encara més que la carrera professional de l'investigador; per eixemple, l'investigació del mimetisme va començar fa cent cinquanta anys, i encara continua en força.[8][9] La finançació d'este tipo d'investigació és encara errática, pero a lo manco el valor del treball en poblacions naturals ya no pot ser posat en dubte.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ford E.B. 1981. Taking genetics into the countryside. Weidenfeld & Nicolson, London.
- ↑ Ford E. B. 1940. Polymorphism and taxonomy. In Huxley J. The new systematics. Oxford University Press.
- ↑ Ford E. B. 1965. Genetic polymorphism. All Souls Studies, Faber & Faber, London.
- ↑ Ford E. B. 1975. Ecological genetics, 4th ed. Chapman and Hall, London.
- ↑ Dobzhansky, Theodosius. Genetics and the origin of species. Columbia, N.Y. 1st ed 1937; second ed 1941; 3rd ed 1951.
- ↑ Dobzhansky, Theodosius 1970. Genetics of the evolutionary process. Columbia, New York.
- ↑ Dobzhansky, Theodosius 1981. Dobzhansky's genetics of natural populations I-XLIII. R. C. Lewontin, J. A. Moore, W. B. Vaig provindre & B. Wallace, eds. Columbia University Press, New York 1981. (reprints the 43 papers in this séries, all but two of which were authored or co-authored by Dobzhansky)
- ↑ Mallet J. i Joron M. 1999. Evolution in diversity in warning color and mimicry: polymorphisms, shifting balanç and speciation. Annual Review of Ecological Systematics 1999. 30 201–233
- ↑ Ruxton G. D. Sherratt T. N. and Speed M. P. 2004. Avoiding attack: the evolutionary ecology of crypsis, warning signals & mimicry. Oxford University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Genética ecológica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.