Anar al contingut

Geni alado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Geni alado, c. 870 a. C., en una inscripció que li travessa la pancha.
Un geni de quatre ales en el motiu de Gaveta i con. Relleu del mur nort del Palau del rei Sargón II en Dur Sharrukin, 713-716 a. C.

Geni alado és el terme convencional per a un motiu recurrent en l'iconografia de l'escultura asiria. Els genis alados solen ser figures masculines en barba que lluïxen ales d'aus. Els genis són una traça que reapareix en l'antic art assiri, i es mostren de forma més destacada en palaus o llocs de la realea. Els dos llocs més notables a on varen existir els genis varen ser el palau Kalhu d'Asurnasirpal II i el palau Dur Sharrukin de Sargón II.

Variacions d'estil

[editar | editar còdic]

Apareixen en els relleus de les parets i en tot el conjunt dels temples i palaus de molt diverses formes. Hi ha tres tendències estilístiques comunes en els relleus en genis. En primer lloc, hi ha figures barbudas i aladas que duen un caixco en banyes. A continuació, hi ha figures barbudas i aladas que duen una diadema en lloc d'un caixco. Per últim, hi ha figures masculines aladas i musculosas en cap de pardal. Solen dur rosetes en la diadema i/o en les nines. La majoria de les voltes duen un corfoll de mànega curta, fins al genoll, en un dobladillo en borles. Per damunt del corfoll duen un chal en flocs fins als turmells que cobrix la cama propenca, rodeja el cos i penja del muscle esquerre, en l'extrem penjant per l'esquena fins a la cintura.[1]

Tots estos genis han segut interpretats com a sers coneguts com a sapients apkallu en acadio. Eren sers que existien durant una generació divina de l'humanitat. Estos sers estaven estretament relacionats en el deu Enki. Durant l'era antediluviana l'humanitat va ser «coberta» o més comunament referida com el gran diluvi, i els habitants varen ser purificats i varen vagar per la terra com a genis invisibles. Atres referències descriuen als apkallu com a humans purificats que varen ser enviats a Apsû, el regne subterràneu d'aigua dolça de Enki/Ea, per Marduk el deu gobernant.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2006).Metropolitan Museum Journal.41
  2. The Art Bulletin.88(1)


Referències

[editar | editar còdic]