Genista cinerea
Genista cinerea és una espècie de planta fanerógama de la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una plana sufrútice o arbust que alcança un tamany de 0,25-1,5 m, molt ramificat des de la base, erecto, inerme, en branques fortes, d'aspecte retamoide. Els tallos en 8-10 costelles en formade T que generalment deixen vore les valls intercostales en claritat. Fulls alterns, estipulades, unifolioladas. Flors que naixen en grups de (1)2-3 dels òrguens estipulares dels tallos de l'any anterior, freqüentment rodejades per fulls del braquiblasto, formant #inflorescència racemosas i paucifloras, pediceladas, sense bràctees. Frut oblongo, toruloso, seríceo, en 1-5 llavors. Llavors d'1,7-2,3 x 1,7-2,2 mm, ovoideas, biconvexas, negres.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en xares basófilos montanos; a una altitut de 600-1700 metros en l'ES de França, N d'Itàlia, Tunis, N d'Argèlia i península ibèrica. S d'Espanya (cordilleres Bètiques i Penibéticas, des d'Alacant fins a Sevilla)
Taxonomia
[editar | editar còdic]Genista cinerea va ser descrita per Augustin Pyrame de Candolle i publicat en Flore Française. Troisième Édition 4: 494. 1805.[2]
- Citologia
Número de cromosomas de Genista cinerea (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos n=24; 2n=48[3]
- Etimologia
Genista: nom genèric que prové del llatí de la que els reis i reines Plantagenet d'Anglaterra varen prendre el seu nom, planta Genesta o plante genest, en alusió a una història que, quan Guillermo el Conquistador es va embarcar rumbo a Anglaterra, va arrancar una planta que es mantenia ferma, tenazmente, a una roca i la va ficar en el seu caixco com a símbol de que ell també seria tenaz en la seua arriscada tasca. La planta va ser la cridada planta genista en llatí. Esta és una bona història, pero per desgràcia Guillermo el Conquistador va aplegar molt abans dels Plantagenet i en realitat va ser Godofredo d'Anjou que va ser malnomenat el Plantagenet, perque duya un ramito de flors grogues de retama en el seu caixco com una insígnia (genêt és el nom francés del arbust de retama), i va anar el seu fill, Enrique II, el que es va convertir en el primer rei Plantagenet. Atres explicacions històriques són que Geoffrey va plantar este arbust com una coberta de caça o que ell l'usava per a assotar-se a sí mateixa. No va ser fins que Ricardo de York, el pare dels dos reis Eduardo IV i Ricardo III, quan els membres d'esta família varen adoptar el nom de Plantagenet, i després es va aplicar retroactivamente als descendents de Godofredo I d'Anjou com el nom dinàstic.[4]
cinerea: epítet llatío que significa "de color gris cendra"[5]
- Varietat acceptada
- Genista cinerea subsp. leptoclada (Willk.) O. Bolòs & Vigo
- Genista cinerea subsp. cinerea[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: bolina, bolina gran, granera de flor groga, flor de tinteros (2), flor de tintorers (3), gayomba, genista menuda (2), ginesta, ginesta menuda (2), ginestra, giniestra (5), herba de la sarna (3), hiniesta (11), iniesta, jinestra, retama (10), retama blanca, retama comuna, retama mascle (3), retama merina, retama moruna, retama real, taragonda (5), yerba de curar la sarna.(el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Genista cinerea en Flora Vascular
- ↑ «Genista cinerea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de febrer de 2015.
- ↑ Variabilitat cromosòmica de les Genisteas de la flora espanyola en relació en la seua ecologia. Sañudo, A. (1972) Ci. Biol. Ecol. Sist. 1(2): 43-52
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epñitetos Botànics
- ↑ Genista cinerea en PlantList
- ↑ «Genista cinerea». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 de febrer de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Genista cinerea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.