Geografia crítica
La geografia crítica (també cridada geografia radical) és una corrent de la Geografia humana que es basa principalment en la Teoria crítica (Escola de Frankfurt) per al seu anàlisis geogràfic. Va sorgir durant les décades de 1970 i 1980 com a resposta a les tendències neopositivistas dins de la geografia i sol situar-se en els seus orígens junt a la Geografia del Comportament i a la Geografia Humanista. Els seus llímits a atres corrents geogràfiques actuals, tals com la Nova Geografia Cultural, la Geografia social o la ya mencionada geografia humanista, no estan sempre ben definits i això és motiu de reiterades discussions teòriques.
Entre un dels seus precursors i majors referents fins a l'actualitat pot nomenar-se al Geógrafo anglés David Harvey. Uns dels seus màxims exponents en el món no anglosaxó va ser el geógrafo marxiste brasiler Milton Sants. Atres geógrafos influents en esta escola són el francés Yves Lacoste i l'espanyol Horacio Capel.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geografía crítica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.