Geógrafo
Un geógrafo (o geógrafa) és un professional que es dedica a l'estudi de la geografia, la qual és una disciplina científica que s'ocupa de l'estudi de la superfície terrestre i els processos que ocorren en ella per lo que un geógrafo s'encarrega d'analisar i comprendre les característiques físiques, biològiques, socials i culturals del planeta i la seua relació en els sers humans. Els diferents fenomens i processos que ocorren en la Terra, tant naturals com a socials, es denomina com espai geogràfic, que és l'objecte d'estudi principal d'estos profesionistas, que ho analisen des de l'escala local fins a la global. Ademés, un científic en esta àrea s'encarrega d'interpretar els patrons de distribució dels elements naturals i socials i cóm estos es relacionen entre sí.[1][2]
Els geógrafos utilisen ferramentes i métodos específics per a portar a terme la seua investigació, com la cartografia, la teledetección, la geodèsia i l'estadística. Ademés, treballen en estreta colaboració en atres disciplines com la geologia, la biologia, la sociologia, l'antropologia i l'economia per a entendre la complexitat dels fenomens socioambientales i els seus efectes en el ser humà; per a això, es treballa en ferramentes conceptuals com són les unitats de paisage o les conques hidrogràfiques.[1][3]
Encara que històricament es considera als geógrafos com aquelles persones que fan mapas, açò és realment un camp d'estudi de la cartografia, un subconjunt de la geografia. El geógrafo és capaç d'estudiar no solament els detalls geogràfics de manera regional o sistemàtica, sino ademés l'impacte del ser humà en el mig ambient i l'influència de la geografia en la vida i activitats humanes, econòmiques i biològiques.
El seu objecte principal d'estudi és l'espai geogràfic, considerat com una construcció social. És dir creat a partir de l'interrelació del ser humà en un determinat territori a lo llarc de l'història.
Història
[editar | editar còdic]La geografia, naixcuda en la Grècia clàssica, ha passat de ser una disciplina descriptiva a una ciència integral. A lo llarc de l'Edat Mija i Moderna, es va consolidar en alvanços cartogràfics i expedicions. En l'Edat Contemporànea, es va enriquir en una visió holística i multidisciplinario, convertint-se en una matèria essencial en l'educació gràcies a l'impuls de les Societats Geogràfiques europees.
Edat Antiga
[editar | editar còdic]En la Grècia clàssica es va incorporar el vocablo geografia, etimológicament prové de les raïls gregues geo i graphos que signifiquen terra i descripció, respectivament. S'atribuïx a Eratóstenes (276-194, a. C.) haver escrit la primera obra denominada Geografia i per tant és considerat com el pare de la disciplina, encara que la seua obra era molt distinta a la ciència contemporànea. Eratóstenes va realisar mapes descriptivos o corográficos, va calcular en alta precisió la circumferència terrestre, i va establir la primera cuadrícula de lo que serien a posteriori les coordenades geogràfiques. La disciplina en eixa época es va enfocar en contingut matemàtic, i predominava un interés per elaborar mapes terrestres i astronòmics, para l'elaboració dels quals s'acodia a l'utilisació de símbols representatius vistosos i de gran bellea, de modo que es tractava més d'un art que d'una ciència.[4]
Edat Mija (sigles VI a el XV)
[editar | editar còdic]Durant l'Edat Mija la matèria va tindre un caràcter descriptivo. Els principals aportes varen correspondre a estudiosos àraps, tals com els d'Al Idrisi (1100-1165), Ibn Batuta (1304- 1369) i Ibn Jaldún (1332-1406). Els àraps varen interpretar, varen comprovar i varen traduir els tractats de geografia dels grecs clàssics i, gràcies a ells, varen anar posteriorment traduïts al llatí. Per un atre costat, durant este periodo en Europa, la ciència es va mantindre en un caràcter descriptivo, pero al mateix temps va ser un periodo de grans expedicions entre les que destaquen les realisades pels monges franciscanos Guillaume de Rubrouck (1215-1295) i Jean de Pla Carpin (1180-1252) per a evangelizar Àsia Central. No obstant, la major llabor descriptiva de l'época va sorgir dels escrits i relats de Marque Pol mercader i explorador veneciano que va participar en una célebre expedició al continent asiàtic.[5]
Edat Moderna (sigles XVI a el XVIII)
[editar | editar còdic]Pels alvanços cartogràfics i innovacions tecnològiques en navegació marítima les potències europees varen patrocinar viages com els de Cristóbal Colón (1451-1506), Vasc de Gama (1469-1524) i Fernando de Magallanes (1480-1521), que culminarien, baix l'ampar de la Corona espanyola, en el desabrimiento d'un nou continent que posteriorment seria conegut com Amèrica. Magallanes, realisaria entre 1519 i 1521, la primera expedició que donaria el regrés al món per mar, lo que va permetre reelaborar la cartografia dels continents i aumentar el coneiximent espacial del món.[6]
A partir dels mapes de Tolomeo, en el XVI, varen sorgir mapes més exactes com l'Atles de Mercator (1595) i es va incorporar l'us de proyeccions cartogràfiques per a solucionar el dilema trigonométrico de representar una superfície esfèrica sobre un document pla.
En este periodo la matèria es consolida com a ciència, a on, ademés de la descripció d'un lloc i de la seua població, s'afig el método científic per a la realisació de medicions, classificacions, hipòtesis, explicacions, sistematisació, axiomatizaació i teorizaació. Posteriorment el canvi més important va ser l'acceptació de paradigma heliocéntrico propost per Nicolás Copérnico (1473-1543). El geógrafo més destacat d'este periodo va ser Bernardo Varenio (1622-1650), la Geografia General Del qual es va publicar en 1650 a on es fa la divisió de geografia general (també cridada, hui dia, sistemàtica) a on s'estudia a la terra en el seu conjunt; i geografia regional estudia la situació de cada una de les regions del planeta, la seua divisió i els seus llímits, incloent els aspectes humans.[7]
Edat Contemporànea (XIX)
[editar | editar còdic]Alejandro de Humboldt, (1769-1859) hui en dia és considerat com el pare de la geografia Moderna, junt en Karl Ritter (1779-1859) com cofundador. La visió de Humboldt va ser holística, tractant d'entendre el tot i les mútues relacions entre els sers vius (incloent en ser humà) i la naturalea, lo que ho va dur a interessar-se en diverses ciències que servirien per a la descripció de l'espai geogràfic; entre les ciències en les que també es destaca el seu treball estan la botànica, història natural, mineralogia, matemàtiques, física i economia política, ademés de incursionar en geofísica, etnografia, antropologia, zoologia, ornitologia, climatologia, oceanografia, astronomia, geologia i vulcanologia. Ritter, per la seua banda, es va dedicar més a l'estudi i a l'ensenyança. Els seus anàlisis de les diferents regions del món es varen basar més en testimonis escrits que en exploracions pròpies, sent l'objectiu principal de la seua obra explicar les relacions entre el mig físic natural i la vida del ser humà, prestant menys atenció als fenomens físics, i mostrant veleidades determinista. No obstant, gràcies a ells, l'assignatura va deixar de ser una simple enumeració de montanyes, rius i ciutats, o una pasterada de noms i sifres, puix a l'observació i l'inventari se li varen agregar el raonament científic i l'explicació.[8]
A partir de el XIX les Societats geogràfiques d'Europa varen generar els primers departaments universitaris de Geografia i varen impulsar l'estudi d'esta ciència en els programes d'instrucció dels països europeus, no només a nivell primari i secundari, sino superior i va passar a convertir-se en una disciplina educativa, matèria d'estudi, ensenyança i formació ciutadana, indispensable tant per a la cultura general com per a la recopilació d'informació espacial, de gran valor estratègic i comercial. El pas a convertir-se en carrera universitària va donar lloc al dilema de quí, dins de l'acadèmia, consideren a l'assignatura com ciència, i quí en eixir al mercat laboral la conceben com a professió o ofici.[9][5]
Métodos i ferramentes d'investigació geogràfica
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
Dins de la professió existix un gran número de metodologia i ferramentes que permeten l'obtenció d'informació per a la presa de decisions. Estes ferramentes són seleccionades d'acort en els propòsits i alcanç que es pretenguen alcançar en l'investigació, puix dins de la disciplina existixen diversos enfocaments per a abordar les investigacions científiques i, per lo general, la llabor del geógrafo es vorà influïda per ciències auxiliars que posseïxen els seus propis métodos i ferramentes.[10]
Entre les ferramentes més utilisades pels geógrafos es troben els Sistemes d'Informació Geogràfica, que són una ferramenta que permet treballar en informació georreferenciada. Esta ferramenta permet realisar operacions com a llectura, edició, almagasenament i gestió de senyes espacials, anàlisis sobre components espacials i temàtics, generació de resultats com mapes, informes, gràfics, entre uns atres. Els Sistemes d'Informació Geogràfica tenen una série de components bàsics, que són senyes, métodos, software, hardware i el factor organisatiu.[11]
Aixina mateix, els Sistemes d'Informació Geogràfica permeten portar a terme tècniques de percepció remota que els permet desenrollar, capturar, processar i analisar imàgens satelitales, en relació en atres senyes físiques de la Terra. Es relaciona en la capacitat de poder identificar tant propietats qualitatives com a quantitatives dels objectes que es troben a gran distància. Dins de la percepció remota i en ajuda de la tecnologia, s'han dissenyat ferramentes com a sensors remots que permeten explorar les diferents bandes espectrals de casi tots els aspectes del planeta. Estos sensors són capaços de medir les variacions espectrals espacials i temporals en els camps magnètics. Per mig d'esta tècnica s'han pogut identificar canvis en la superfície terrestre, variacions del clima, condició de glaciars, estat i extensió d'ecosistemes, aixina com valors de contaminació ambiental.[12]
Més allà dels sistemes informàtics, els geógrafos també realisen un important treball de camp, el qual, depenent l'enfocament, pot utilisar diverses ferramentes d'investigació, entre les quals es troben l'entrevista, la caracterisació o descripció d'un lloc, de la mateixa manera que servix com un método d'observació de fenomens i de compilació de senyes quantitatius i qualitatius.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Terra Nova Etapa.Consultat el 16-05-2023.
- ↑ Terra.26(39)
- 147–182.ISSN 1012-7089.Consultat el 2023-05-19.
- ↑ Revista Geogràfica.(163)
- 121–146.ISSN 2663-399X.doi:10.35424/regeo.163.2021.842.Consultat el 2023-05-18.
- ↑ ILUIL, vol. 27..Consultat el 18-5-2023.
- ↑ 5,0 5,1 Terra. Nova Etapa.XXVI(39)
- 147–182.ISSN 1012-7089.Consultat el 2023-05-18.
- ↑ Terra. Nova Etapa.XXI(30)
- 141–162.ISSN 1012-7089.Consultat el 2023-05-20.
- ↑ «Grans descobriments geogràfics [Edat Moderna- ImpulsaT]» (en és). www.formacionimpulsat.com. Consultat el 2023-05-20.
- ↑ Bolletí de l'Associació de Geógrafos Espanyols.Consultat el 17-5-2023.
- ↑ Revista Geogràfica Digital. IGUNNE. Facultat de Humanitats..Consultat el 16-5-2023.
- ↑ Terra.26(39)
- 147–182.ISSN 1012-7089.Consultat el 2023-05-19.
- ↑ «¿Qué és un SIG, GIS o Sistema d'Informació Geogràfica?» (en és). Geoinnova. Consultat el 2023-05-18.
- ↑ Quaderns de Geografia, Vol. 2..Consultat el 15-5-2023.
- ↑ Investigacions geogràfiques.(103)ISSN 0188-4611.doi:10.14350/rig.60283.Consultat el 2023-05-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geógrafo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.