Geoparque Villuercas-Ibores-Jara

El Geoparque Villuercas-Ibores-Jara es tracta d'un geoparque d'Extremadura (Espanya) que comprén tot el territori de la comarca de Les Villuercas, Els Ibores i La Jara cacereña. Es troba en l'est de la província de Càceres, i llimita a l'est en Castella-la Mancha. La seua importància geològica radica en el relleu apalachense que es repetix en tot el sistema montanyós que ho domina, els Montes de Toledo.

És un massiç montanyós d'àmplia extensió, Plantilla:Unitats de superfície, situat en el surest de la província de Càceres, entre les conques del Tajo i del Guadiana. La seua major altura és el “Risc de la Villuerca” (Plantilla:Unitats), i des del seu cim s'oferix una magnífica vista que inclou les cadenes montanyoses, les valls, les rañas i Guadalupe, al surest, en el Real Monasteri com a senya d'identitat.

Este conjunt orogràfic ha segut declarat Geoparque el 17 de setembre de 2011 i forma part de les Rets Europea i Global de Geoparques favorides per la UNESCO. Des de novembre de 2015 té ademés la consideració de GEOPARQUE MUNDIAL DE LA UNESCO. Pots vore més informació ací.

Geoparque

El terme s'utilisa per a definir un territori i un llímit ben definit, l'existència del qual es basa en un patrimoni geològic excepcional i una estratègia que promou el benestar de la població mantenint el respecte pel mig ambient.  En conseqüència, el Geoparque inclou una série de llocs significatius d'interés geològic, per les seues característiques úniques o rares o que tenen una rellevància científica, cultural, econòmica (turística), paisagística o estètica que denominem Geositios.  De la mateixa manera, la seua ecologia, història o valor cultural, junt en les seues infraestructures temàtiques o comparables poden interconectarse en una ret, per senderes o rutes.

Per la seua naturalea, el concepte de Geoparque es basa en varis objectius:

• Conservació i preservació de geositios d'especial importància, explorant i desenrollant métodos de geo conservació, en la finalitat de protegir el patrimoni geològic per a les generacions futures;
• Educació ambiental per a promoure la consciència pública de l'important patrimoni geològic i la seua contribució al mig ambient circumdant; i recolzar l'investigació i difusió científiques, aixina com fomentar el diàlec entre geo científics i comunitats locals;
• Estimular l'activitat econòmica i el desenroll sostenible, a través de la promoció de la naturalea i el turisme rural (Geoturismo) per al desenroll socioeconòmic de les poblacions locals; i desenrollar un aprecie pel patrimoni natural i cultural, cap a la revitalisació d'activitats i productes tradicionals d'excelència i calitat.

Vegetació i fauna

La vegetació està condicionada per les variacions geomorfològiques. El Geoparque es constituïx com un àrea de transició entre comunitats de caràcter mediterràneu i comunitats de tipo atlàntic, matisada per l'orografia i la disposició travessera de les serres a les influències humides de l'Atlàntic provinents de l'oest peninsular. No obstant, en el Geoparque els paisages vegetals més interessants estan condicionats per la forta erosió ocorreguda per la deforestació per l'acció humana en temps passats en forma de roturación per a cultius, font per a llenya i carboneo, propiciant la regressió de boscs d'espècies autòctones i sent reemplaçades per xares.

- Formacions Boscoses: En el Geoparque existixen boscs climàtics, en estricta consonància en les condicions macro climàtiques i boscs edafoclimáticos que es desenrollen sobre sols en hidromorfía més o menys permanent a causa de la seua proximitat als cursos d'aigua. Al primer tipo 29 pertanyen els castañares, encinares, alcornocales, melojares i quejigares, boscs a sovint de caràcter mixt i en estat de major o menys degradació i al segon diversos tipos de boscs riparios (alisedas, fresnedas, etc.).

- Encinares i alcornocales: Els encinares que apareixen en el territori, s'assenten fonamentalment sobre sols àcits (encinares acidófilos). La carrasca s'acompanya a sovint de piruétano (Pyrus bourgeana) i baix l'estrat arbòreu apareixen elements de caràcter arbustiu entre els que destaquen diverses cistáceas, leguminosas, labiadas i atres elements comuns sent bona part d'ells de caràcter serial. Els alcornocales apareixen ben desenrollats en la base de les serranías àcides i en aquelles zones del pis basal silíceo a on les especials condicions edàfiques o micro climàtiques propicien l'existència del grau d'humitat necessari per a que es desenrolle el alcornoque. En el primer cas, es tracta de alcornocales purs i en el segon de formacions mixtes. Els alcornocales es poden trobar en les faldes de les serres de Guadalupe i Villuercas situats generalment entre els 400 i 600m d'altitut i condicions en àrees que les característiques topogràfiques són incompatibles en un desenroll mecanisat de l'agricultura, lo que ha propiciat un estat acceptable de conservació. En estes situacions acompanyen al alcornoque elements arbustivos de gran porte que propicien el desenroll d'un bosc dens en gran interés cinegético, a on són comuns la jara pringosa (Cistus ladanifer), el madroño (Arbutus unedo), el durillo (Viburnum tinus), el labiérnago (Phyllirea angustifolia) i diverses ericáceas i cistáceas.

-Fauna: El Geoparque posseïx recursos cinegéticos molt importants, principalment per la baixa antropización del territori i a una abundant massa arbòrea i arbustiva. El turisme cinegético és un atractiu recurs per a participar de l'estratègia de desenroll de la comarca . En l'actualitat existixen tres principals vedats de caça públics (gestionats per la Junteu d'Extremadura) en Villuercas-Ibores-Jara.