Anar al contingut

Geovisualización

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Archiu:Mount Saint Helens-ffmpeg-600-1920x1080.ogv

Geovisualización és un diminutivo de visualisació geogràfica i es referix a un conjunt de ferramentes i tècniques d'anàlisis de senyes geoespaciales per mig de l'us de la visualisació interactiva. Com en els camps afins de la visualisació científica[1] i la visualisació de l'informació,[2] la geovisualización emfatisa la construcció del coneiximent front a l'almagasenament d'informació o la transmissió d'informació.[1] Per a fer açò, la geovisualización comunica l'informació geoespacial en formes que, en combinar-se en la comprensió humana, permet realisar processos d'exploració de les senyes i la presa de decisions.[1][3][4]

Els tradicionals mapes estàtics tenen una llimitada capacitat d'exploració. Les representacions gràfiques estan enmarañadamente vinculades a l'informació geogràfica que existix davall.

Els Sistemes d'Informació Geogràfica i la geovisualización permeten crear mapes més interactius, incloent la possibilitat d'explorar diferents capes del mapa, acostar o alluntar i canviar l'apariència visual del mapa, normalment des d'una pantalla d'ordenador.[5] La geovisualización representa un conjunt de tecnologies cartogràfiques i pràctiques que s'aprofiten de la capacitat dels microprocessadors moderns per a processar els canvis en el mapa en temps real, permetent als usuaris adecuen sobre la marcha les senyes cartografiades.[1]

Història

[editar | editar còdic]

La primera volta que es menciona el terme visualisació en la lliteratura sobre cartografia és en 1953, en un artícul del geógrafo de l'Universitat de Chicago Allen K. Philbrick. Els nous desenrolls en el camp de l'informàtica va impulsar la National Science Foundation per a redefinir el terme en un informe de 1987 que va colocar la visualisació en la convergència dels gràfics per ordenador, el processament d'imàgens, la visió per computadora, el disseny assistit per ordenador, el processament de senyal i els estudis dels interfaç d'usuari[6] i varen destacar la creació de coneiximent i aspectes de generació d'hipòtesis de visualisació científica.[1]

La geovisualización es va desenrollar com un camp d'investigació en la década de 1980, basat fonamentalment en el treball del teòric gràfic francés Jacques Bertin.[4] El treball de Bertin en el disseny cartogràfic i la visualisació d'informació compartix l'enfocament de l'informe de la National Science Foundation.cita requerida

La geovisualización ha seguit creixent com a tema d'investigació i desenroll. l'Associació Cartogràfica Internacional (ACI) va establir la Comissió en Visualisació i Entorns Virtuals en 1995.

Campos relacionats

[editar | editar còdic]

La geovisualización està relacionada en atres camps de visualisació, com la visualisació d'informació i visualisació científica.[1] Per les seues raïls en cartografia,[2] la geovisualización contribuïxen a estos atres camps a través de la metàfora del mapa, que "ha segut àmpliament utilisada per a visualisar informació no geogràfica en els dominis de la visualisació de l'informació i la visualisació del coneiximent".[3] També es relaciona en simulació urbana.

Dins de les aplicacions pràctiques, la geovisualización ha fet incursions en un diverses situacions del món real per a la presa de decisions i en els processos de creació de coneiximent. Algunes d'estes aplicacions se situen en l'àmbit dels incendi forestal, la gestió forestal, l'arqueologia, els estudis mediomabientales, el transport o la planificació urbana.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 MacEachren, A.M. and Kraak, M.J. 1997 Exploratory cartographic visualization: advancing the agenda. Computers & Geosciences, 23(4), pp. 335-343.
  2. 2,0 2,1 Stuart K. Card, Mackinlay, J.D., and Shneidermann, B. 1999. Reading in Information Visualization: Using Vision to Think. Sant Francisco: Morgan Kaumann Publishers.
  3. 3,0 3,1 Jiang, B., and Li, Z. 2005. Editorial: Geovisualization: Design, Enhanced Visual Tools and Applications. The Cartographic Journal, 42(1), pp. 3-4.
  4. 4,0 4,1 MacEachren, A.M. 2004. Geovisualization for knowledge construction and decision support. IEEE computer graphics and applications, 24(1), pp.13-17.
  5. Jiang, B., Huang, B., and Vasek, V. 2003. Geovisualisation for Planning Support Systems. In Planning Support Systems in Practice, Geertman, S., and Stillwell, J. (Eds.). Berlin: Springer.
  6. McCormick, B.H., DeFanti, T.A., and Brown, M.D. (Eds.). 1987. Visualization in Scientific Computing. Computer Graphics, 21(6). p. 63.