Gerace
Gerace és un municipi italiano i la seua capital, de 2.892 habitants en la província de Reggio Calàbria. Està ubicada terra adins respecte a Locri si be esta última ciutat i la mar poden vore's des de l'alta roca vertical de 500 m s. n. m. de Gerace. La ciutat queda sobre un tossal format per conglomerats de fòssils marins de fa 60 millons d'anys. Gerace està inscrita en el llistat de I Borghi più belli d'Itàlia[1] com a sèptim llogaret més bella d'Itàlia.[2]
Història
[editar | editar còdic]
El nom de la ciutat deriva del grec Ierax (gavilà). Segons una llegenda, els habitants de la costa, fugint de l'atac sarraceno de 915, varen ser guiats per un gavilà fins a les montanyes que dominaven la zona de Locri, i ací varen fundar la ciutat. Les troballes arqueològiques han demostrat que la zona estava de fet habitada des del Neolític; també queden traces de presència de sículos.
Més vesprada, inclús durant el major periodo d'esplendor de Locri, el tossal va estar habitat i va anar despuix el lloc d'una guarnició militar romana. Despuix de la reconquista bizantina d'Itàlia (VI), la ciutat es va convertir en una capital administrativa, militar i religiosa en el nom de Santa Ciriaca.
En 986 els sarracenos varen conquistar breument la ciutat, pero va retornar al control bizantí fins a la conquista normanda de 1059. Gerace va ser la sèu d'un principat, el símbol del qual era el castell. Posteriorment va seguir la sòrt del Regne de Nàpols. Durant les Vespres sicilianes (finals de el XIII), Gerace va ser ocupada per l'almirant aragonés Roger de Lauria qui la va incloure en el seu propi domini feudal; més vesprada es va convertir en una «Ciutat Real».
En 1348 es va convertir en comtat, una possessió dels Caracciolos, Consalvo de Cordova i, com un principat, dels Grimaldi (finals de el XVI). En l'abolició del feudalisme en 1806, Gerace es va convertir en capital de districte.
Una nova ciutat moderna, Gerace Marina, es va construir en la costa en el XIX per a albergar nous edificis públics. El nom es va canviar a Locri en 1934.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]Els principals atractius de Gerace són els restants de l'antic castell normando (provablement començat en el X pels bizantino) en la part alta de Gerace, i la ciutat medieval perfectament conservada. En el passat va aplegar a tindre 128 iglésies; les més destacades entre les que queden són:
- Iglésia de Sant Francesco d'Assisi (Sant Francisco d'Assís, XIII), que conté un preciós altar barroc.
- El Duomo o catedral normanda, l'edifici religiós més gran de Calàbria, que inclou la presó dels Cinc Màrtirs de Gerace (1045). Té una nau central i dos passadiços laterals, cada u dividit per 13 columnes que provenen dels antics temples de Locri. La cripta també és accessible. Té un museu, fundat en 1996.
- La chicoteta Sant Giovannello («Sant Juanito», X).
- Santa Maria del Mastro (1083), de rito grec fins a 1480.
Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gerace.
- Tour de Gerace (en italià)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gerace» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.