Cripta

La cripta és un espai arquitectònic subterràneu en que s'enterrava als sers fallits. Etimológicamente, la paraula «cripta» (del llatí crypta i a la seua volta del grec kryptē) significa «amagar», la qual cosa indica be el seu significat.
En térmens medievals, una cripta és una cambra de roca, normalment baix el sol d'una iglésia. Les primeres criptes o grutas sagrades varen ser excavades en la roca, per a amagar als ulls dels profans les tombes dels màrtirés; més vesprada, sobre estos hipogeus venerats pels primers cristians, s'alçaren les capellas i les vastes iglésies; despuix es va establir les criptes baix els edificis destinats al cult per a tancar els cossos dels sants arreplegats per la pietat dels fidels.
Algunes iglésies varen ser elevades del nivell del sol per a albergar una cripta a nivell del sol, com és el cas de l'iglésia de Sant Miguel en Hildesheim, Alemània. Les criptes es troben típicament baix l'àbsit com en Saint-Germain d'Auxerre, pero ocasionalment es troben baix les ales o les naus laterals. Es coneixen des dels primers temps del cristianisme, en particular en Orleansville i Djémila (Argèlia) i Byzantium en Saint John Studio en Constantinopla, les criptes varen ser usades i esteses en principi per Europa occidental baix l'Imperi de Carlomagno, són més comuns en el primerenc medieval occidental, per eixemple en Borgoña en Dijon i Tournus. Despuix de el X decau la necessitat de crear criptes quan l'Iglésia permet conservar les relíquies en el nivell principal de l'iglésia. En el gòtic rara volta són construïdes.
Moltes de les nostres antigues iglésies posseïxen criptes que es remonten a una época molt lluntana: unes són solament sales quadrades, abovedadas en curva o en aresta, seguint el método antic, són adornades a voltes solament per fragments de columnes i de capiteles que imiten toscament l'arquitectura romana; unes atres són verdaderes iglésies baix terra en naus laterals, àbsits i absidiolas. Les criptes, llevat en rares excepcions, reben la llum del dia per estretes finestres obertes en l'exterior de l'iglésia, o en els costats inferiors del santuari. S'entra habitualment per unes escales que partixen des d'abdós costats del santuari, o inclús des de l'eix del cor.

Les iglésies en França i en la ribera del Rin presenten una gran varietat en la disposició i la forma de les seues criptes; moltes són construïdes en cert lux, decorades en pintures, columnes de marbre i capiteles que conten històries, i són lo prou grans com per a albergar un gran número de fidels; posseïxen a sovint dos escales per a permetre als numerosos peregrins, que vénen a implorar l'ajuda dels sants els restants dels quals estan depositats baix les voltes, descendir en processó per un dels costats i ascendir per l'atre, evitant aixina el desorde i la confusió.
En térmens moderns, una cripta és una cambra de roca utilisada per a guardar als morts. Les criptes es troben normalment en cementeris i edificis religiosos com les catedralés, pero també ocasionalment es poden trobar en finques privades. Famílies riques o prestigioses a sovint tenen una "cripta familiar" en la qual tots els membres de la família són guardats. Moltes famílies reals, per eixemple, tenen vastes criptes que contenen els cossos de dotzenes d'antics membres de la família real. En alguns llocs a les criptes sobre el sol se'ls crida mausoleus, la qual cosa es referix a un edifici més complex destinat a lloc de sepeli, per a una o moltes persones.
A partir de la pandèmia de 2019 es va incrementar encara més la necessitat de cremar els cossos dels difunts per a eficientar els espais destinats per a l'ampara i des d'abans de la pandèmia ya s'acostumava a cremar als difunts per a depositar les cendres dins d'una urna, i estes, a la seua volta, dins d'un espai per a eixe propòsit, dits espais actualment es coneixen també com a criptes i són l'alternativa més sustentable i econòmica. Els alvanços tecnològics hui permeten la creació de llocs en criptes en aspecte molt més agradable i que brinden una sensació de confort i resignació per a els qui visiten als seus sers volguts.

Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Cripta en el Viccionari.
Plantilla:RAE
crypts en Wikimedia Commons.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cripta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.