Gerisa
Gerisa, també cridada Ghirza, era una antiga ciutat de la Líbia romana prop del Llimes Tripolitanus. Era un chicotet poble de 300 habitants en la zona predesértica de Tripolitania.[1]
Història
[editar | editar còdic]Inclús si va haver un chicotet assentament local, va anar solament quan els legionaris romans varen aplegar a Tripolitania que es va crear i va desenrollar la ciutat de Gerisa. Inicialment la seua població era principalment bereberes locals, pero alguns comerciants romans es varen establir allí a finals de l'época d'Augusto.[2]
El Llimes Tripolitanus es va expandir baix els emperadors Adriano i Septimio Sever, en particular baix el llegat Quint Anicio Fausto en 197-201, qui va ser nomenat llegat de la Legio III Augusta i va construir varis forts defensius del Llimes Tripolitanus en Tripolitania, entre ells Garbia[3] i Golaia (Bu Ngem),[4] per a protegir la província de les incursions de tribus nómades.
Com a conseqüència, la ciutat romana de Gerisa, situada llunt de la costa i al sur de Leptis Magna, es va desenrollar ràpidament en una rica zona agrícola.[5] Gerisa es va convertir en una ciutat en auge despuix del 200, quan l'emperador romà Septimio Sever, naixcut en Leptis Magna, havia organisat de millor manera el Llimes Tripolitanus.
En esta zona es varen instalar antics soldats, en la seua majoria bereberes locals, pero inclús alguns legionaris de la península italiana, i es va desenrollar l'agricultura en la terra àrida,[6] per ad açò es varen construir assuts i cisternes en el uadi Ghirza, no sec com en l'actualitat, per a regular les inundacions repentines. Estes estructures encara són visibles:[7] entre les ruïnes de Gerisa hi ha un temple, que va poder haver segut dedicat al semidiós bereber Gurzil, i el nom de la ciutat en sí pot estar relacionat en el seu nom.[8]
Els agricultors produïen cereals, figues, vinyes, olives, llegums, armeles, dátiles i potser melons. Gerisa constava d'uns quaranta edificis, incloses sis granges fortificadas o Centenària. Dos d'ells eren realment grans. Va ser abandonat en l'Edat Mija.
En Diocleciano, el llimes va ser parcialment abandonat i la defensa de la zona va estar a càrrec dels limitanei, agricultors-soldats bereberes locals. El llimes va sobreviure com una protecció eficaç fins a l'época bizantina i l'emperador Justiniano va reestructurar els llimes en 533. Posteriorment Gerisa va perdre importància i poc a poc va desaparéixer despuix de les invasions àraps de finals de el VII.[9]
En el X, Gerisa estava totalment oblidada i coberta d'arena. Solament uns sigles despuix, la zona va ser repoblada i prop de les ruïnes excavades de Gerisa, hui existix un chicotet poble cridat Ghirza.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Maps and information about Ghirza/Gerisa
- ↑ Gerisa/Ghirza and the valley of Mausoleums (in French)
- ↑ «Gherat-el-Garbia». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2013. Consultat el 7 de giner de 2021.
- ↑ J.S. Wacher, "The Roman world", Volume 1, Taylor & Francis, 2002, ISBN 0-415-26315-8, pp. 252-3
- ↑ Jona Lendering (2006). "Ghirza: Town" . Livius
- ↑ A el_allgi "Tarhuna: A map of the cultivated libyan lands in ancient claves". Flickr
- ↑ "Ghirza National monuments" [1] archivat en Wayback Machine.. LookLex
- ↑ René Basset (1910). "Recherches Sur La Religion Dones Berberes" [Research on Berber Religion]. Revue de L’Histoire dones Religions.(French)
- ↑ Bacchielli, L. La Tripolitania, in "Storia Einaudi dei Greci i dei Romani", Geografia del mondo tarde-antico, vol.20
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Olwen Brogan, D.J. Smith, Ghirza. A Lybian Settlement in the Roman Period, Libyan antiquities séries, Roma 1984.
- David Mattingly. Imperialism, Power, and Identity: Experiencing the Roman Empire (Miriam S. Balmuth Lectures en Ancient History and Archaeology). Princeton University Press. Princeton, 2013 ISBN 140084827X
- Valeria Purcaro. Osservazioni el seu alcuni rilievi delle necropoli vaig donar Ghirza en scene vaig donar sacrifici i vaig donar cerimonia, in Lidiano Bacchielli, Sandro Stucchi, Margherita Bonanno Aravantinos, "Scritti vaig donar antichità in memòria vaig donar Sadro Stucchi" (Studi miscellanei, 29), volum II, Roma 1996 (ISBN 88-7062-917-1), pp. 141–146.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Gaerisa» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.