Anar al contingut

Gerlachovský štít

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gerlachovský štít

Gerlachovský štít (<phonos file="Sk-Gerlachovsky stit.ogg">Pronunciació eslovaca</phonos>; traduït al espanyol com a Pico de Gerlachov) és el pico més alt dels Montes Tatras, està situat en el parc nacional Tatra, en la regió de Prešov, en Eslovàquia. Aixina mateix, és la montanya més alta a lo llarc dels 1500 quilómetros de llongitut dels Montes Cárpatos i també de la partix nort i est d'Europa Central.

l'altitut d'este pico se sol citar com de 2655 m s. n. m., encara que la seua elevació real és d'uns 60 centímetros menys. La forma piramidal del massiç està governada per un enorme circ. A pesar de la seua altura relativament baixa comparada en atres montanyas del món, la seua prominència de més de 2000 metros sobre el fondo de la vall fa que el pico semble encara més elevat.[1] Presa erròneament en el passat com una montanya mija en els accidentats Alts Tatras, des de llavors ha jugat un important i simbòlic paper per als habitants i els governadors de vàries nacions centreeuropees, fins al punt de que entre els sigles XIX i mediats de el XX va rebre quatre noms distints, en sis canvis en total. Pels canvis polítics de la zona, en solament unes décades va aplegar a ser la montanya més alta del Regne d'Hongria, de Checoslovàquia i d'Eslovàquia.

Gerlachovský štít compartix la seua característiques geològiques i ecològiques en el restant dels Alts Tatras, pero posseïx un ambient que mereix la pena per als biòlecs per ser la zona més alta en tota Europa al nort del paralel 50°, aproximadament. Durant el periodo de el XX en el que els viages es trobaven restringits este pico era especialment valorat para checs, eslovacos, alemans de l'Est, hongaresos i polacs, ya que era el lloc més elevat per a escalar. Encara hui continua atraent idèntica atenció, encara que les autoritats locals han seguit afegint restriccions al seu accés.

Història

[editar | editar còdic]
Gerlachovský štít des de Velicka dolina.

Gerlachovský štít no sempre ha segut considerat el pico més alt dels Montes Tatras. Despuix de la primera medició oficial, realisada durant el regnat dels Habsburgo en el XVIII, el conegut pique Kriváň va ser pres com el més elevat, a pesar de la seua altitut solament alcança els 2494 m s. n. m. Atres montanyes que varen aspirar llavors a conseguir el títul de montanya més alta varen ser Lomnický štít (2633 m) i Ľadový štít (2627 m). La primera persona que va nomenar en precisió al Pico de Gerlachov com el més alt de tots va ser el guardabosques Ludwig Greiner en 1838.[2] La medició inicial de Greiner va ser oficialment confirmada per una partida de reconeiximent de l'eixèrcit austríac en 1868. No obstant, només es va acceptar de manera general en acabant de que l'Institut Militar de Viena de Geografia emetera una nova colecció autorisada de mapes de Centroeuropa cap a l'any 1875.[3][4]


La primera ascensió confirmada al Gerlachovský štít va ser conseguida per Ján Still des del poble de Nová Lesná en 1834.[5] En 1880 les rutes a través de Velická próba i Batizovská próba varen ser assegurades per mig de cadenes.

Climatologia

[editar | editar còdic]
En el cim, miges mensuals redonejades[6]
Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Sep Oct Nov Dic
Temperatura de l'aire
(14.00-15.00 aprox., Celsius)
-11 -11 -8 -5 0 3 5 5 2 -1 -6 -9
Temperatura de l'aire
(14.00-15.00 aprox., Fahrenheit)
12 12 17 23 32 37 41 41 36 10 21 16
Precipitacions
(centímetros)
12 12 10 13 12 19 19 14 9 9 13 15
Dies en tormentes
i aparat elèctric
0 0 0 2 5 9 9 6 2 0 0 0
Dies en el cim amagat
més de 10 minuts.
21 20 22 23 26 25 26 24 21 19 21 21
Dies en cencellada 19 15 16 16 13 5 4 5 10 11 17 19
Dies en nevades[7] 19 16 18 19 16 9 5 4 6 11 17 19
Dies en més de
1 cm de neu
31 28 31 30 24 8 4 3 6 15 28 31
Dies en visibilitat
(més de 20 km, 14.00-15.00 aprox.)
15 12 12 7 3 3 4 5 8 17 15 15


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Gerlachovský štít». JScoles, SummitPost.org. Consultat el 3 de juny de 2007.
  2. Ludwig Greiner, "Die Gerlsdorfer Spitze als die höchste Gebirgshöhe der Karpathen." Gemeinnützige Blaetter zur Belehrung und Unterhaltung, 1839.
  3. Július Burkovský i Igor Viszlai. «Ľudovít Greiner» (en eslovaco). Lesy SR (Forests of the Slovak Republic). Consultat el 3 de juny de 2007.
  4. Contràriament a lo que indica el seu títul, en realitat contenia 14 làmines: Josef Schlacher, Mapa general d'Europa central. En 12 fulls. ca. 1875.
  5. «Ján (Johann) Still | Nová Lesná».
  6. Les senyes meteorològiques i climàtics per a esta altitut s'han redonejat a partir de promijos de vàries décades fins a la década de 1960. Poden representar o diferir dels promijos actuals o de promijos que comprenen periodos més llarcs.  : Mikuláš Konček, et al. Klíma Tatier. 1974.
  7. Vojtech Briedoň, Kazimierz Chomicz and Mikuláš Konček, "Snehové pomery." In: Mikuláš Konček, et al. Klíma Tatier. 1974.