Gerro de Valdegamas

Gerro de Valdegamas

El Gerro de Valdegamas és una vasija datada cap a el VI. La seua troballa en la península ibèrica supon el que anara usada pel poble tartésico, nom pel que els grecs coneixien a la civilisació del Mediterràneu Occidental, en el triàngul format per les actuals províncies d'Huelva, Sevilla i Càdis, hereua de la cultura megalítica meridional ibèrica. Per les seues característiques, s'especula que este enócoe es va elaborar en algun taller etrusc i va aplegar a Tartessos en algun intercanvi comercial.

Esta peça està exposta en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, en Madrit.

Troballa i influències

Es desconeix la data exacta de la troballa del Gerro de Valdegamas, datat cap a finals de el VI Lo que sí se sap és que va ser trobada en la finca de Valdegamas, en el municipi de Don Benito, en la província de Badajoz, en la que llavors seria la propietat de Manuel Donoso-Cortés i García de Parets. La peça va sorgir mentres es llaurava la terra, i va estar al ras durant un temps ya que es pensava que era una peça de fanc comú, fins que Manuel Donoso la neta i descobrix que es tractava d'una peça de bronze, depositant-l'aixina, en una chicoteta colecció privada d'objectes antics contigua a la seua biblioteca. Manuel Donoso Cortés va voler que el gerro anara conegut i objecte d'estudis, de fet, la peça va ser mostrada públicament, estant encara en el museu de la casa, durant una celebració en 1953 en motiu del homenage al centenari de la mort del primer marqués de Valdegamas, a on varen assistir importants personalitats com el ministre d'Educació Nacional. La peça passa finalment a ser propietat del Museu Arqueològic de Madrit en 1984, despuix de haver passat una llarga temporada custodiada en el museu privat de Manuel Donoso Cortés.

El gerro de Valdegamas ha segut relacionat en bronzes trobats en el centre d'Itàlia, lo que ha donat peu a que alguns investigadors creen que podria tractar-se d'una peça elaborada en algun taller etrusc i duta a Espanya per mig d'algun intercanvi comercial

Característiques

El gerro de Valdegamas posseïx una boca trilobulada. En la vora del torra superior trobem lo que seria un cap de dòna que es correspondria en una divinitat femenina coneguda com Potnia Theron o Senyora dels Animals, que, a la seua volta, es troba flanquejada per lleons, associada al món oriental.

Formaria part d'un conjunt de peces, entre elles, braseros que s'utilisaven en els convits i en els rituals de libaació en caràcter funerari. Per lo que es creu que és una peça lligada a lo sagrat-religiós.

A nivell tècnic destaca la seua fundició a la cera perduda por entero, imitant prototips orientals en influència etrusca.

S'ha senyalat que estes peces tartésicas podrien estar vinculades en el món egipcíac per la presència d'elements hathóricos, presenten en els braserillos i gerres. Estes peces formaven part d'un ritual funerari, consistia en un ritual en el que s'abocava algun líquit, lo que aumenta més encara, les possibilitats de vinculació en la deesa Hathor en la cultura en egipcíaca ya que el vi tenia una gran importància en el ritual del cult hathórico en Egipte.

Les representacions de la deesa Hathor en el món tartésico, aixina com la seua vinculació a un ritual funerari en el que s'efectuaven lliberacions de vi, nos atesten eixa assimilació de la deesa Hathor pel món indígena.

Encara que es tracta d'una espècie de peça d'una vaixella metàlica, convé formular una advertència conceptual respecte a esta, ya que el seu us primordial potser no va ser la de servir menjar i beguda en la taula, sino que va estar més vinculada a rituals i cerimònies religioses, per lo que possiblement el seu propòsit seria distint al del servici dels comensals.

Estos objectes tenien una gran proximitat en les tombes, normalment els gerros i braseros que apareixen en les sepultures. Es creu que es tractava d'objectes de lux, en produccions molt restringides i exclusives, per lo que circularien dins d'un escenari de caràcter aristocràtic, a on estos objectes venien a representar el ranc dels seus posesores, tenint fortes vinculacions econòmiques i socials.

Vore també

• Escultura ibèrica
• Iberos
• Tartessos
• Etruria

Bibliografia

• García Cardiel, J. (2009). Renàixer entre lleons: una nova perspectiva dels lleons de Pou More (Chinchilla, Albacete).
• Jiménez Àvila, J. (2004). El treball del bronze en el Orientalizante Peninsular: algunes qüestions referides a la tecnologia. Àmbits Tecnològics, Àmbits de Poder. La transició Bronze Final-Ferro en la Península Ibèrica, 1-23.
• Jiménez Àvila, J. (2005). Dels bronzes tartésicos a la toréutica orientalizante. La broncística del Ferro Antic en el Migdia Peninsular. En el periodo orientalizante. Protohistòria del Mediterràneu occidental: actes de el III Simpòsium Internacional d'Arqueologia de Mèrida (pp. 1089-1116). Consell Superior d'Investigacions Científiques, CSIC.
• Jiménez Àvila, J. (2006). La vaixella de bronze en l'edat del ferro del Mediterràneu Occidental: processos econòmics i ideològics. Revista d'arqueologia de Ponent, 300-309.
• Padró i Parcerisa, J. (1986). Consideracions entorn a la divinitat Hathórica en l'Hispania Prerromana. Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana, 172-177.
• https://asociaciontorresisunza.wordpress.com/gerro-de-valdegamas-2/