Gigantoraptor erlianensis
Gigantoraptor erlianensis ("lladre jagant de la conca de Erlian") és l'única espècie coneguda del gènero extint Gigantoraptor de dinosauri terópodo cenagnátido, que va viure a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament entre 83 a 70 millons d'anys, durant el Campaniense, en lo que hui és Àsia.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Xu et al. va estimar la llongitut en 8 metros i el pes en 1400 quilograms.[1] En 2010, Gregory S. Paul inclús va donar una estimació de dos tonellades.[2] Era tres voltes més llarc que el més gran ovirraptosauriano conegut fins a eixe moment, Citipati.[3] Gigantoraptor presenta unes dimensions, comparativament, superiors a la de les demés espècies de la família Oviraptoridae. De la mateixa manera que els seus parents ovirraptóridos més menuts, Gigantoraptor era bípedo, de coll relativament llarc, fortes garres, una coa reduïda i un cap menut dotat d'un pico.
Les mandíbules inferiors sense dents de Gigantoraptor es fonen en una àmplia pala. Indiquen que el cràneu desconegut tenia més de mig metro de llarc i també estava desdentado, provablement equipat en un pico córneo. Les vèrtebras de la coa davantera tenen espines neurales molt llargues i estan molt neumatizadas en pleurocoelos profunts. La secció mija de la coa relativament curta està alguna cosa rígida per les prezigapófisis llargues. Les vèrtebres de la coa posterior s'allaugeren en os esponjoso. L'extremitat davantera és prou llarga per una mà esvelta i allargada. El húmer està estovat cap a fòra en una extensió excepcionalment gran i té un cap molt redonejat. El primer metacarpiano és molt curt i du un polze molt divergent. L'extremitat posterior també és llarga per una cama més allargada. El fèmur és relativament prim i curt, en un cap i un coll distints. El peu és robust en garres grans i fortament curvades.[1]
No es varen conservar evidències directes de plomes en l'esquelet, pero Xu et al., en 2007, varen discutir la seua provable presència en Gigantoraptor. Varen admetre que a pesar de que Gigantoraptor és membre d'Oviraptorosauria, un grup que inclou a les espècies en plomes Caudipteryx i Protarchaeopteryx, podria haver estat "nuet" perque és trescentes voltes més massiu que estes espècies, i els animals molt grans poden confiar més en la seua massa per a la regulació de la temperatura, perdent les cobertes aïllants trobades en els seus parents més menuts. No obstant, varen sugerir que a lo manco les plomes del braç provablement encara estaven presents en Gigantoraptor, ya que les seues funcions primàries, com l'exhibició i cobrir els ous mentres coven, no estan relacionades en la regulació de la calor corporal.[1] El parent més inequívoc trobat fins a la data en plomes és menut, no obstant, l'evidència sugerix que atres oviraptóridos grans tals com Citipati, aixina com tericinosáuridos grans com Beipiaosaurus, tenia casi connotacions seguritat plomes també.[4]
La dieta d'este animal és un misteri. Encara que alguns oviraptorosaurianoss tals com Incisivosaurus es creuen sobretot com herbívor, Gigantoraptor tenia pates atrasseres en les proporcions que varen permetre un moviment ràpit, era provablement més àgil que el conegut Tyrannosaurus, i garres grans, una combinació que no es troba generalment en herbívors d'eixe tamany.
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]Descobert en 2005 en sediment del Llit Erlian de la Formació Iren Dabasu, en la Mongòlia Interior. Xu et al. varen trobar que va compartir a un antepassat comú en que Oviraptor i va pertànyer a la mateixa família, pero en la comparació, Gigantoraptor era molt més gran, aproximadament 35 voltes més gran que el seu provable familiar propenc, Caudipteryx.[3]
El primer estudi d'esta espècie, publicat per la revista Nature, inclou un anàlisis osteológico que ha permés estimar l'edat de la mort de l'eixemplar, onze anys i la seua velocitat de creiximent, uns 130 quilograms cada any aproximadament. Es basa en l'únic espècimen conegut, LH V0011, que es va trobar desarticulat i incomplet. Possiblement l'eixemplar no haja alcançat l'edat adulta.[1] En una pedrera en Saihangaobi, Sonid Left Bàner, Mongòlia Interior, China, s'han descobert numerosos restants del saurópodo Sonidosaurus des de 2001. Es va solicitar al paleontòlec chinenc Xu Xing que recreara el descobriment de Sonidosaurus en abril de 2005 per a un documental japonés. Xu va indicar cavar un os de la cuixa. Mentres netejava l'os, de sobte es va donar conte de que no era d'un saurópodo, sino d'un terópodo no identificat en la classe de tamany de Albertosaurus. Després va detindre la filmació per a assegurar la troballa fortuïta. D'esta manera, el descobriment del holotip de Gigantoraptor va ser documentat en la película.
En 2007, la espècie tipo, Gigantoraptor erlianensis va ser nomenada i descrita per Xu, Tan Qingwei, Wang Jianmin, Zhao Xijin i Tan Lin . El nom genèric es deriva del llatí gigues, "jagant" i raptor, "rapaz". El nom específic es referix a la Conca de Erlian.[1]
L'únic espècimen conegut, LH V0011, es va descobrir en 2005 en la formació Iren Dabasu, en la conca de Erlian, en Mongòlia Interior. L'edat de la formació Iren Dabasu és controvertida, basat en ostrácodos, Godefroit va sugerir l'unitat era equivalent a la formació Nemegt, o al voltant de 70 millons d'anys, encara que alguns restants de vertebrats sugerixen una major edat, en el Santoniano entre 84 i 86 millons d'anys. Consistix en els restants incomplets i disociados d'un sol individu subadulto, un esquelet parcial que carix del cràneu pero que inclou la mandíbula inferior, una vèrtebra del coll, la major part de l'esquena i la coa i la majoria dels elements de l'extremitats anteriors i posteriors.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Xu, X., Tan, Q., Wang, J., Zhao, X., and Tan, L. (2007). "A gigantic bird-like dinosaur from the Clapix Cretaceous of China." Nature, 447(7146): 844-847.
- ↑ Paul, G.S., 2010, The Princeton Field Guide to Dinosaurs, Princeton University Press p. 153
- ↑ 3,0 3,1 Remains of giant bird-like dinosaur unveiled CBC
- ↑ Paul, G.S. (2002). Dinosaurs of the Air: The Evolution and Loss of Flight in Dinosaurs and Birds. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gigantoraptor erlianensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.