Gigantornis
Gigantornis és un gènero d'aus marines voladoras jagantes extintes que varen habitar els oceans durant el Eoceno. Li'l va descriure per a incloure a Gigantornis eaglesomei, el seu espècie tipo de Nigèria, si ben atres restants exhumats des de Bèlgica passant per Togo fins a la Antàrtida varen ser tentativamente vinculats a este gènero, incloent l'espècimen d'au voladora de major tamany.[1][2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Este gènero va ser donat a conéixer en l'any 1916 pel paleontòlec Charles William Andrews.[3]
El tàxon va ser identificat per un esternó incomplet, trobat en depòsits de Formació Ameki (assignada al Eoceno Mig) en la localitat de Ameki, Nigèria, en la costa centre-oest d'Àfrica.
Li'l va considerar relacionat en els actuals albatros (Procellariiformes), pero posteriorment li'l va incloure entre els pelagornítidos o aus pseudodentadas.
Restants trobats en estrats corresponents al Eoceno Mig de Kpogamé-Hahotoé —Togo—,[4] primerament identificats com Aequornis traversei, també li'ls ha relacionat en Gigantornis eaglesomei.[5]
Alguna cosa similar ocorre en restants recuperats en estrats del Eoceno Mig de Bèlgica, els que havien segut relacionats[6] a Dasornis emuinus (Bowerbank, 1854)[7] pero que també provablement corresponguen a Gigantornis.[8]
Característiques
[editar | editar còdic]Es tracta de les aus voladoras en major envergadura, superior a 6 metros.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cenizo, M., Hospitaleche, C. A., & Reguero, M. (2015). Diversity of pseudo-toothed birds (Pelagornithidae) from the Eocene of Antarctica. Journal of Paleontology, 89(5), 870-881.
- ↑ Científics troben restants d'au jaganta de 50 millons d'anys en l'Antàrtica. [1] archivat en Wayback Machine. Edició del 18 de maig del 2016 del diari La Tercera, de Chile.
- ↑ Andrews, C. W. (1916): Note on the sternum of a large carinate bird from the Eocene of Southern Nigèria. Proceedings of the Zoological Society of London 1916: 519–524.
- ↑ Bourdon, E. (2006). L'avifaune du Paléogène dones phosphates du Maroc et du Togo: diversité, systématique et apports à la connaissance de la diversification dones oiseaux modernes (Neornithes) (Doctoral dissertation, Paris, Muséum national d'histoire naturelle).
- ↑ Bourdon, E., and Cappetta, H., 2012, Pseudo-toothed birds (Aus, Odontopterygiformes) from the eocene phosphate deposits of Togo, Africa: Journal of Vertebrate Paleontology, v. 32, p. 965–970.
- ↑ Mayr, G., & Smith, T. (2010). Bony‐toothed birds (Aus: Pelagornithidae) from the Middle Eocene of Belgium. Palaeontology, 53(2), 365-376.
- ↑ Bowerbank, J.S., 1854, On the remains of a gigantic bird (Lithornis emuinus) from the London Clay of Sheppey: Annals and Magazine of Natural History, v. 14, p. 263–264.
- ↑ Mayr, G., & Zvonok, E. (2012). A new genus and species of Pelagornithidae with well-preserved pseudodentition and further avian remains from the middle Eocene of the Ukraine. Journal of Vertebrate Paleontology, 32(4), 914-925.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gigantornis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.