Gir de l'oceà Índic
El gir de l'oceà Índic o gir de l'Índic, ubicat en l'oceà Índic, és un dels cinc girs oceànics principals, grans sistemes de corrents oceàniques giratòries que juntes formen la columna vertebral de la cinta transportadora global. El gir de l'oceà Índic està compost per dos corrents principals: la corrent Equatorial del Sur i la corrent d'Austràlia Occidental.
Normalment movent-se en sentit contrari a les agulles del rellonge, en l'hivern el gir de l'oceà Índic invertix la seua direcció pels vents estacionals del monsó del sur d'Àsia. En l'estiu, la terra està més calenta que l'oceà, per lo que els vents superficials bufen des de l'oceà cap a la terra. No obstant, durant l'hivern, estes temperatures s'invertixen, fent que els vents bufen des de la terra cap a l'oceà. Degut a que la major part del gradient de pressió de l'aire es reté darrere de la replanell tibetà, els gradient de pressió de l'aire sobre l'oceà Índic i el gir són menuts. Açò dona com resultat vents de força moderada, per la protecció dels vents de força total que bufen des de la regió d'alta pressió de Mongòlia. Per estos vents moderats i secs, la temporada del monsó d'hivern en la regió de l'oceà Índic és l'estació seca per a la major part del sur d'Àsia. Per este cicle de vents estacionals, les corrents de l'oceà Índic, que formen el gir de l'oceà Índic, es veuen directament afectades i provoquen una inversió.[1]
Taca de fem
[editar | editar còdic]La taca de fem de l'oceà Índic, descoberta en 2010, és una taca de rebujos marins i plàstics suspés en la columna d'aigua superior de l'Índic central, específicament el Gir de l'oceà Índic. El pegat no apareix com un camp continu d'enrunes. De la mateixa manera que en atres pegats en cada u dels cinc girs oceànics, els plàstics es descomponen en partícules cada volta més chicotetes i en polímero constituents. De la mateixa manera que en els atres pegats, el camp constituïx un nivell elevat de plàstics pelágicos, fancs químics i atres rebujos; principalment partícules que són invisibles a simple vista. S'ha estimat que la concentració de rebujos de partícules és d'aproximadament 10 000 partícules per quilómetro quadrat.[2][3][4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tomczak, Matthias & J. Stuart Godfrey: Regional Oceanography: and Introduction 2nd Edition. (2003). ISBN 8170353068
- ↑ Sesini, Marzia. «The Garbage Patch In The Oceans: The Problem And Possible Solutions». Columbia University.
- ↑ For a discussion of the current sampling techniques and particle size, see Peter Ryan, Charles Moore et al., Monitoring the abundance of plastic debris in the marine environment. Phil. Trans. R. Soc. B 27 July 2009 vol. 364 no. 1526 1999–2012, doi:10.1098/rstb.2008.0207
- ↑ «OSU: Reports of giant ocean 'garbage patch' llaure exaggerated».
- ↑ Transoceanic Trash: International and United States Strategies for the Great Pacific Garbage Patch, Susan L. Dautel, 3 Golden Gate U. Envtl. L.J. 181 (2009)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Giro del océano Índico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.